Pallars

Montsent de Pallars (2.883 m.)

Enviat per Marc el Divendres, 09/03/2012 - 15:00

Situat al límit entre la Vall Fosca i la Vall d'Àssua, aquest bonic i airós cim és una de les primeres grans elevacions del Pallars venint des del sud. La seva posició isolada respecte a altres muntanyes, la considerable altura, el vessant oest rocallós i encinglerat, i el vessant est entapissat per immensos prats alpins l'hi donen singularitat i una gran bellesa captivadora. Pugem pel vessant sud seguint la llarga i panoràmica carena.

Intent al Pic d'Areste

Enviat per Marc el Dissabte, 26/11/2011 - 15:00

Pic d'Areste, vist des del Pla de la Selva

Tot i ser un cim poc freqüentat l'allargassat Serrat d'Areste és un dels més visibles quan remuntem la pista al fons de la Vall Ferrera. Intentem recórrer la llarga aresta sud, però hi ha alguns passos delicats en què caldria corda i girem cua. Tot i això val la pena recórrer, encara que sigui parcialment, aquesta carena panoràmica situada enmig d'un entorn majestuós d'alta muntanya.

Pic de Baborte (2.934 m.)

Enviat per Marc el Divendres, 25/11/2011 - 15:00

Arribant al cim, amb el Sotllo i la Pica d'Estats al fons

Discreta entremig d'altres més populars com la Pica d'Estats o el Sotllo, aquesta gran muntanya és una impressionant piràmide situada a la capçalera de la Vall Ferrera. Flanquegem pel fons de la vall passant per una zona de boniques bordes i remuntem el barranc de Baborte. Arribem al circ de Baborte, i passem al peu del llac i el refugi lliure. Al coll enfilem pel fort pendent de l'aresta sud-est, grimpant fins al cim.

Subenuix (2.949), Peguera (2.984) i Monestero (2.877 m.) en travessa de 2 dies

Enviat per Marc el Divendres, 21/10/2011 - 15:00

Estany de Mar i de Colomina. Al fons les muntanyes de Filià

Sortim del Prat de Pierró i passat l'estany de Sant Maurici anem a buscar la vall de Subeuix que remuntem totalment fins assolir el cim, després d'una entretinguda grimpada. Baixem per l'altra cantó i creuem una gran zona lacustre fins arribar al refugi de Colomina on fem nit. El dia següent enfilem el Peguera amb una bonica grimpada aèria. Baixem per la cara oposada, enfilem encara el pic de Monestero i tanquem el cercle baixant per la Valleta Seca.

Els Encantats (2.748 m.) per la Canal Central

Enviat per Marc el Divendres, 09/09/2011 - 15:00

L'esvelta silueta bicèfala emergint sobtadament des de l'estany de Sant Maurici s'ha convertit en una estampa icònica dels cims catalans. És una gran muntanya clàssica que la primera vegada que la veus et sedueix i saps que hi acabaràs pujant. Enfilem per la Canal Central, amb una llarguíssima grimpada, aèria i força complicada. Descartem el Petit Encantat per temps i enfilem el Gran Encantat per un darrer tram molt exposat. Baixem pel camí normal de la Valleta Seca.

Agulles d'Amitges (2.662 m.)

Enviat per Marc el Dijous, 08/09/2011 - 15:00

D'estètica i verticalitat impecables dues agulles granítiques s'aixequen sobre l'estany d'Amitges. Només acostar-se al refugi els ulls es dirigeixen inexorablement cap aquestes parets que fan les delícies dels escaladors. Des de l'aparcament del Parc Nacional pugem fins l'estany de Sant Maurici, continuem cap al refugi i enfilem les agulles pel camí fàcil del darrere que només exigeix una grimpada els últims metres.

Pic de la Coma del Forn (2.685 m.)

Enviat per Marc el Dissabte, 10/07/2010 - 14:00

Es tracta d'un cim modest i de pendents progressius, excepte pel vessant oest, que és més escarpat. És una opció molt interessant per fer a l'hivern amb esquís, amb amples pales i diversos itineraris possibles. A l'estiu és una caminada fàcil i amb excel·lents vistes sobre una àmplia zona lacustre. Pugem per l'incòmode barranc de la Coma del Forn i tornem pel torrent de Mascarida.

Mont-roig (2.864 m.)

Enviat per Marc el Divendres, 09/07/2010 - 14:00

Tot i ser un dels grans cims del Pallars, és relativament poc freqüentat. Possiblement la presència de "tres-mils" propers i la llarga aproximació li resten interès. És una muntanya amb personalitat, molt escarpada pels dos vessants, el català i l'occità. Té tres cims definits en una estreta cresta fàcil de resseguir, tot i que en alguns punts cal grimpar per terreny aeri.