El cim més alt d'Euskadi és ben conegut per la bellesa de la seva cresta i també per la famosa cursa de muntanya que surt des del poble de Zegama. Sortim de l'aparcament d'Aldaola i enfilem cap a l'ermita del Sancti Spiritu. Pugem per una bonica fageda direcció nord que ens porta a la part alta, i arribem al cim de l'Aizkorri, on hi ha l'ermita i un petit refugi. Tot seguit seguirem la cresta i creuarem les diferents puntes, com l'Aixuri, el punt més alt, l'Aketegi o l'Arbelaitz. Després baixem ràpid cap als plàcids prats d'Urbia, els creuem i després d'una curta però intensa pujada tornem a baixar cap a la calçada romana i el curiós túnel natural de San Adrián.

El poble d'Agüero és molt conegut pels seus famosos Mallos, unes formacions rocoses extremadament verticals que creixen enmig d'un paisatge de mitja muntanya. Fem una caminada fàcil que voreja aquests cingles de colors vermellosos, ben coneguts pels escaladors. A més a més, també visitem una interessant cova penjada sobre un profund torrent, coneguda com O Foraz. I per acabar d'arrodonir la jornada ens enfilem fins un petit cim que ens ofereix molt bones panoràmiques, i que com el seu nom indica, és el punt comú entre les províncies d'Osca i Saragossa.

Sortim del revolt dels Porxos, a la carretera dels Rasos de Peguera, i prenem la pista de la Corba només uns metres fins a enllaçar amb el camí que va pujant cap a les Llosanques. Al punt on la petita serra gira, comencem a baixar en un llarg flanqueig sense camí definit fins a trobar una pista en desús que ens acaba de portar a la masia de Can Garriga, abandonada però que mostra l'esplendor passada. Al costat de l'ermita de sant Miquel, pugem primer per la pista i després pel camí que recorre la carena en una pujada llarga però agradable que ens portarà fins al refugi dels Rasos de Peguera. Acabarem de baixar pel camí paral·lel a la carretera.

Des del pintoresc poblet de Tella, enfilat damunt la vall del Cinca, comencem una ruta que ens portarà a conèixer uns camins penjats en una cinglera que van servir per a la construcció i manteniment d'un canal d'ús hidroelèctric. Iniciem la ruta en descens fins als bonics plans de Puzo i d'Ugal, i avancem per una pista precària que s'acaba convertint en camí i ens porta al camí encinglerat. A la zona de Lo Frontón contemplem la vall del Cinca a sota, i avancem cap a la zona més aèria on hi ha un parell de túnels i trobem el canal. Resseguim uns centenars de metres el canal fins a trobar un camí que puja per dins del bosc i ens torna a l'altiplà. Visitem el bonic dolmen de Tella, i acabem de pujar al poble.

Des del petit nucli de Revilla, un camí sobrevola les gorges d'Escuaín, i s'enfila progressivament fins a un bonic mirador del circ de Gurrundué, als peus del massís del Mont Perdut. El camí és bonic i ombrívol, molt suau el principi, i més endavant puja amb més decisió. Creuem primer el barranc d'Angonés, i més amunt el de les Gargantas, que baixen de la serra d'Escuaín. El tram superior el camí s'obre i tenim bones vistes sobre la gran gorja. Acabem d'arribar fins a la punta on hi ha ampli mirador del circ, i tot seguit baixem uns metres fins al petit refugi de Foratarruego. Contemplem el bast paisatge, i tornem pel mateix camí.

A la sortida de Nerín prenem un camí monòton que s'enfila pel vessant sud fins a guanyar l'ampla carena de la muntanya. De cop, s'obre davant nostre una magnífica visió cap a les Tres Serols, amb el Mont Perdut al mig. Acabem de pujar el cim per una pala ampla i de poc pendent que aquests dies encara està coberta de neu. Seguim gaudint d'un bast paisatge on la bellesa dels grans cims nevats competeix amb la profunditat del Cañón de Añisclo que cau vertical sota els nostres peus. Passem una estona meravellats pel paisatge, i tornem desfent el mateix camí.

Des del petit poble de Puértolas, a la comarca del Sobrarb, encarem una forta pujada pel vessant sud fins assolir aquest cim panoràmic. La pujada comença suaument amb una diagonal ascendent que ens porta fins a una gran esplanada. Creuem una ampla coma i ens enfilem a la carena enmig d'un terreny càrstic. Des d'aquí seguim el fil d'una cinglera molt vertical pel vessant nord que ens porta fins al cim. Contemplem una magnífica panoràmica del massís del Mont Perdut i les muntanyes adjacents, encara curulles de neu. Baixem pel camí directe fins al gran prat, i després desfem el camí ja conegut fins al punt d'inici.

Pugem dalt de la mola de Lord per un recorregut poc convencional que ens porta primer per un bonic pas aeri sobre la rasa de Vilamala, i després a remuntar una canal molt dreta on cal grimpar. Poc després del Roc Foradat prenem un caminet poc definit que ens portarà a la balma del Fornó i després acabarem de pujar al pla de Sòbol. Baixem cap a la lleixa aèria del Mal Pas, i uns metres més avall trobem la bonica cova de les Esglesietes. Seguim endavant fins al mirador de la Trona, Sallort i pugem a les balmes del Verger, on busquem una canal molt dreta i aventurera que ens porta fins dalt el llavi del cingle. Contemplem el pantà de la Llosa del Cavall, ben ple, i seguim cap al Santuari. Ja només queda baixar pel camí normal fins al punt d'inici.

Ben a prop de la costa tarragonina s'aixeca una mola rocosa encinglerada per totes bandes i amb un gran altiplà superior que s'acosta als 1.000 metres. Sortim del poble de Colldejou i anem a buscar el camí poc definit de les Tormines que ens porta a una tartera molt dreta i incòmoda que acaba a la canaleta del Bondia, on cal fer una petita grimpada per arribar a la carena. Acabem de pujar al cim, i després de la pausa baixem direcció oest a buscar el portell de les Processons i la canal dels Clavellers, on tornem a pujar a l'altiplà. Anem a trobar l'entrada a la canal Fosca i baixem al peu del vessant nord del cingle, que anirem recorrent fins a la cova de la Mola, on baixem per camí ja més definit fins al poble.

Encimbellada dalt d'un penya-segat de roca vermella, la petita ermita era un far per als mariners. Està situada a poca distància de la costa tarragonina, i n'és un excel·lent mirador. Sortim de Mont-roig del camp i planegem fins al peu del cingle al cap d'amunt del qual hi ha l'ermita. Hi pugem per un bonic camí amb trams excavats a la roca. Contemplem el paisatge i emprenem tot seguit el camí de l'Areny, que puja cap a la propera cinglera de roques sorrenques de color vermell intens. Alguns trams són molt bonics per les formes que les roques han anat adquirint a causa de l'erosió del vent i la salabror del mar. Baixem pel camí de les Escaletes i acabem la ruta pel bonic barranc de l'Horta, on hi ha diversos petits aqüeductes.