Situats a l'estació d'esquí de fons de Tuixén - La Vansa, remuntem la llarga i ampla carena de la muntanya d'Arp pels prats herbats. Creuem la part superior del Prat Llong i encarem la pujada a la Tosa Plana i tot seguit al Pedró, ja per terreny més pedregós. Des de dalt tombem cap a ponent ara resseguint la carena del Prat Llarg, fins al punt on declina. Girem cap al nord per encarar el retorn, sense camí definit, però entremig de prats alpins i terreny amable. Arribem a la part baixa del Prat Llong on enllacem amb la pista que ens porta al refugi de l'Arp, i tot seguit al punt d'inici.

Visitem aquest cim de difícil accés situat als confins entre l'Arieja i el nord d'Andorra en una ruta llarga i feixuga. Sortim des de la presa de Solcèn i prenem un caminet que va a buscar el torrent de Picot. Comença una llarga pujada cap als estanys del mateix nom, i després amb un pendent encara més fort fins a la llarga carena que ens portarà primer a la punta Michel Sébastien, i després al Malcaràs. La marxa és lenta, ja que ens movem sempre per terreny incòmode i pedregós. Tot seguit baixem cap a l'est fins a l'estany Forcat, on hi ha un refugi. Sense acabar d'arribar-hi prenem un camí molt dret que puja a una carena, baixa a una coma on encara queda força neu, i torna a pujar a la carena del Picot. La baixada és molt feixuga i complexa, amb algun pas equipat.

Sota les cingleres de la serra d'Urbasa neix un riu que té una peculiaritat molt especial: en la seva part alta forma uns gorgs amb unes aigües d'un color sorprenentment turquesa. Les aigües provenen de les cavitats de la part alta de la serra, i s'esmunyen en un itinerari espectacular enmig d'un bosc humit de faigs. Cal reservar prèviament i seguir estrictament l'itinerari marcat, però es justifica per la bellesa de l'entorn. Des del poble de Baquedano es baixa fins al peu del riu, i es van seguint els tolls i cascades més boniques fins a la part alta, on prenem el camí de tornada.

A tocar del port d'Urbasa hi ha un aparcament on comença una ruta fàcil i planera que permet contemplar la cinglera de la part alta de la serra d'Urbasa. El camí és ben definit, i recorre la part superior de circ damunt del naixement del riu Urederra. L'itinerari és linial i traça una clara forma semicircular, sempre per damunt del llavi del cingle que cau més de 300 metres en vertical sobre la vall del riu Urederra.

Dins del parc natural Aizkorri - Aratz, a prop d'Oñati, trobem un curiós arc natural de roca que creua un cingle. I avui fem una caminada fàcil i molt agradable que surt des del petit poble dispers d'Araotz, al peu d'una gran cinglera que de ben lluny ja mostra el característic ull. Comencem pujant per una pista fins a la collada de Zeliaundi, on girem a la dreta i avancem per un altiplà que puja lleugerament fins al cim d'Orkatzategi, des d'on tenim una bonica vista de l'embassament d'Urkulu i la rodalia. Comencem a baixar per un terreny obert fins que trobem l'accés a l'espectacular forat calcari d'enormes dimensions. Entrem a la gran cova i arribem fins a la punta que ja s'aboca al cingle. Després de la visita, tornem al camí i baixem una bona estona fins al poble d'Araotz.

El cim més alt d'Euskadi és ben conegut per la bellesa de la seva cresta i també per la famosa cursa de muntanya que surt des del poble de Zegama. Sortim de l'aparcament d'Aldaola i enfilem cap a l'ermita del Sancti Spiritu. Pugem per una bonica fageda direcció nord que ens porta a la part alta, i arribem al cim de l'Aizkorri, on hi ha l'ermita i un petit refugi. Tot seguit seguirem la cresta i creuarem les diferents puntes, com l'Aixuri, el punt més alt, l'Aketegi o l'Arbelaitz. Després baixem ràpid cap als plàcids prats d'Urbia, els creuem i després d'una curta però intensa pujada tornem a baixar cap a la calçada romana i el curiós túnel natural de San Adrián.

El poble d'Agüero és molt conegut pels seus famosos Mallos, unes formacions rocoses extremadament verticals que creixen enmig d'un paisatge de mitja muntanya. Fem una caminada fàcil que voreja aquests cingles de colors vermellosos, ben coneguts pels escaladors. A més a més, també visitem una interessant cova penjada sobre un profund torrent, coneguda com O Foraz. I per acabar d'arrodonir la jornada ens enfilem fins un petit cim que ens ofereix molt bones panoràmiques, i que com el seu nom indica, és el punt comú entre les províncies d'Osca i Saragossa.

Sortim del revolt dels Porxos, a la carretera dels Rasos de Peguera, i prenem la pista de la Corba només uns metres fins a enllaçar amb el camí que va pujant cap a les Llosanques. Al punt on la petita serra gira, comencem a baixar en un llarg flanqueig sense camí definit fins a trobar una pista en desús que ens acaba de portar a la masia de Can Garriga, abandonada però que mostra l'esplendor passada. Al costat de l'ermita de sant Miquel, pugem primer per la pista i després pel camí que recorre la carena en una pujada llarga però agradable que ens portarà fins al refugi dels Rasos de Peguera. Acabarem de baixar pel camí paral·lel a la carretera.

Des del pintoresc poblet de Tella, enfilat damunt la vall del Cinca, comencem una ruta que ens portarà a conèixer uns camins penjats en una cinglera que van servir per a la construcció i manteniment d'un canal d'ús hidroelèctric. Iniciem la ruta en descens fins als bonics plans de Puzo i d'Ugal, i avancem per una pista precària que s'acaba convertint en camí i ens porta al camí encinglerat. A la zona de Lo Frontón contemplem la vall del Cinca a sota, i avancem cap a la zona més aèria on hi ha un parell de túnels i trobem el canal. Resseguim uns centenars de metres el canal fins a trobar un camí que puja per dins del bosc i ens torna a l'altiplà. Visitem el bonic dolmen de Tella, i acabem de pujar al poble.

Des del petit nucli de Revilla, un camí sobrevola les gorges d'Escuaín, i s'enfila progressivament fins a un bonic mirador del circ de Gurrundué, als peus del massís del Mont Perdut. El camí és bonic i ombrívol, molt suau el principi, i més endavant puja amb més decisió. Creuem primer el barranc d'Angonés, i més amunt el de les Gargantas, que baixen de la serra d'Escuaín. El tram superior el camí s'obre i tenim bones vistes sobre la gran gorja. Acabem d'arribar fins a la punta on hi ha ampli mirador del circ, i tot seguit baixem uns metres fins al petit refugi de Foratarruego. Contemplem el bast paisatge, i tornem pel mateix camí.