Pallars

Carrànima

Iniciem una ruta a peu al coll de Faidella, a la carretera entre Coll de Nargó i Isona, i caminem fins a la casa del mateix nom. D'allà surt un camí força perdut que s'enfila pel vessant solei de la serra fins assolir la carena, on trobem una pista que ens porta fins al punt més alt de la ruta, la Mare de Déu de Carrànima, al sostre de la serra homònima. Baixem per la pista fins a la collada Sobirana, on de nou prenem un camí poc definit que va planejant fins als afores del bonic poble de Bóixols. Creuem la carretera i baixem cap al pont romànic, al lloc conegut com a Forat de Bóixols, on hi ha un bonic gorg a sota del pont. Seguim caminant per pista fins a Can Miquel de la Borda, i des d'aquí pugem una bona estona per la pista fins al punt d'inici, contemplant des de dalt el despoblat de la Rua.

Serrat de Sant Roc

Situats a l'entrada de la Vall Fosca, prenem la carretera que puja de Senterada cap a Naens, Burguet i finalment el bonic poble de Cèrvoles. Aquí continua una pista que s'enfila cap a la base del vistós roc del Codó, ineteressant mirador local. Baixem fins a l'ermita de Sant Roc i reprenem la marxa tot passant pel dòlmen de la Cabana del Moro. Prenem una pista secundària que entra en un bosc de pi i s'enfila cap al Serrat de Sant Roc, sostre de la ruta. Llavors comencem a baixar per un bonic bosc obac sota la serra de Camporan que mica en mica es va entaforant al barranc d'Enserola, on passem per sota de grans parets de roca. Baixem cap a Erinyà i encara més avall fins al congost del mateix nom, per on anirem tornant seguint la carretera vella.

Sant Salvador de Toralla

Sortim pedalant des de Salàs de Pallars i pugem una bona estona remuntant la pista del bosc de Salàs. Baixem per un corriol al barranc dels Escarruixos i seguim per camins mig abandonats, empenyent en algun breu tram, fins al pintoresc nucli de Rivert. Prenem una pista pedregosa que passa per sota del serrat de les Forques i va a buscar una forta pujada per la serra del Cavall. Fins a la Roca Colomer és difícil pel fort pendent i els còdols, i des d'allà només falta un fort pujador fins la petitíssima ermita de Sant Salvador, bastida en un turonet dalt la carena, amb bones vistes de la rodalia. Baixem per un camí difícil i amb trams exposats fins a Toralla, on comencem la ràpida baixada per la pista del serrat de Gavarnes. Seguim avall cap a Sant Roc i trobem l'asfalt. Deixem a l'esquerra Sant Joan de Vilafrescal i pugem suaument per pista fins al punt d'inici.

Eroles, Sant Adrià i Claramunt

Iniciem una pedalada a l'oest del Pallars Jussà per un terreny rost amb serres pedregoses de mitja muntanya que ens permet connectar els 3 nuclis. Sortim d'Eroles i marxem cap al nord per pistes dretes i trencades. Un últim tram de corriol ens permet assolir el petit nucli de Sant Adrià, des d'on avancem cap a les vinyes de Sant Miquel, i després la forta pujada de Montibarri. Remuntem la Serra Mitjana i cavalquem per la carena que limita amb la Terreta en un tram molt panoràmic, sobretot cap a la Conca de Tremp. Baixem cap al despoblat de Claramunt, un bonic llogarret malauradament abandonat i encimbellat en un turó. Baixem cap al coll de Montllobar, i ràpidament per asfalt tornem a Eroles tancant una preciosa ruta per un territori feréstec i solitari.

Bosc de Virós

Fem una pedalada fàcil i agradable per un dels boscos més espectaculars del Pallars entre avets i bedolls que comencen a adopar els colors de tardor. Iniciem la ruta a la borda de Virós i pugem per pistes fàcils on a l'hivern s'hi practica l'esquí de fons. Arribem fins al mirador natural del Farro, un cap de roc molt panoràmic on hi restes d'un antic campament dels republicans durant la Guerra Civil. Tombem cap a l'est fent llargues diagonals i sengles revolts fins al punt més alt de la ruta, sota la carena de la serra de la Màniga. Comencem un ràpid descens que ens porta primer al refugi del Gall Fer i tot seguit a les bordes de Buiro abans de l'última baixada directa al punt d'inici.

Pla de la Mà Morta (2.271 m.)

Comencem a pedalar al Pont de la Plana i en pocs minuts arribem al bonic i enigmàtic poble de Tor, situada en un clot on conflueixen diversos torrents. Seguim pujant per la pista principal en direcció Andorra, però a l'alçada de les bordes de Pleià prenem una pista secundària a la dreta que s'enfila fort pel serrat de Borgs, amb algun pas més difícil. Pugem per un bonic bosc fins a la cruïlla de pistes del planell de Matabous i continuem pujant per un tram panoràmic fins al final de la pista, on hi ha un prat alpí obert que ens regala unes esplèndides vistes de la Vall Ferrera i les grans muntanyes de l'entorn, amb el Monteixo en primer pla. Reculem fins a la cruïlla i seguim ara la pista de l'esquerra que va baixant fent llargues llaçades fins al punt d'inici.

Estany d'Estanilles (2.257 m.)

A llevant de la vall de Cardós trobem la petita coma de Sant Miquel on hi ha els probles de Boldís Jussà i Boldís Sobirà. Des d'aquest últim surt una pista que s'enfila fins aquest petit estany on hi ha una cabanya de pastors. Comencem a pedalar pujant per la pista i aviat deixem la pista secundària que puja a les bordes de Folguero, que tenim just a sobre. La pista tomba cap al sud fent una llarga marrada fins a sota del roc Bataller, on gira cap a l'est. Seguim pujant per la pista i fem dos revolts més abans d'emprendre una llarguíssima diagonal de més de 3 km. per damunt de l'embut de la coma, i que ens porta fins al petit estany, on acaba la pista. Contemplem el paisatge, amb el petit estany i una bonica cabana de fusta dels pastors. Baixada per la mateixa pista, amenaçats per la tempesta, amb una petita pausa al roc Bataller per contemplar un panorama sobre la vall de Cardós.

Trencacalders (2.268 m.)

Des de l'estació d'esquí de Tavascan, a la Pleta del Prat, surt una pista d'alta muntanya que s'enfila fins un cim arrodonit i amb vistes panoràmiques. Sortim des de l'aparcament de l'estació i prenem la pista que neix sota el refugi i va seguint l'itinerari de raquetes de neu. Per pendents moderats pugem enmig d'un bosc d'alta muntanya, i després d'un parell de quilòmetres arribem al bonic mirador del Corbiu, amb bones vistes cap al sector del pic de Certascan. Passat el mirador fem un tram força planer, i més endavant comença la part dura de l'ascensió, amb una successió de revolts en zig-zag, un fort pendent i un terreny més trencat. L'últim tram és el més dur, i finalment arribem al petit cim, un altiplà envoltat de muntanyes. Baixem pel mateix itinerari contemplant des de dalt el reguitzell de revolts tancats.

Vall de Bonabé

Fem un rodatge suau enmig d'un entorn excepcional, seguint la riba de la Noguera Pallaresa des del refugi del Fornet fins al santuari de Montgarri. Comencem a pedalar al refugi, més amunt del poble d'Isil, on s'acaba l'asfalt. La pista avança entaforada entre cims altius, i sempre al peu del riu que rega un entorn d'alta muntanya amb prats alpins, avets i bedolls. Passem al costat de les boniques bordes d'Isil, i seguim tot planejant fins a les Cases de Bonabé, on creuem el riu. La pista ara puja més intensament, i passem al costat dels plans de Clavera i el pont de Marimanha, on entrem a la Val d'Aran. Al cap de poc arribem al magnífic santuari de Montgarri, un indret de singular bellesa. Tornem enrere per la mateixa ruta, amb l'única variant del curt tram de pista que retalla pels prats de la borda de Perosa.

Volta al Pamano

Al bonic poble de Llessui, a la capçalera de la vall d'Àssua, iniciem una ruta en bicicleta que ens enfilarà per immensos prats alpins fortament inclinats fins als peus del Monsent de Pallars. La primera part de la ruta puja de forma constant tot fent giravolts fins a la carena de Comamenre. El pendent es suavitza una mica als altiplans d'alçada, i torna a pujar fort fins enllaçar amb la pista principal que ve d'Espot, gairebé a 2.200 metres. Tombem cap al sud i planegem per damunt de l'ampla coma del barranc de Pamano, que deixem sempre a la nostra esquerra. Passem a tocar del coll del Triador i baixem cap a les antigues pistes d'esquí de Llessui. Ja només queda l'última baixada ràpida fent diversos revolts fins al petit nucli pallarès.

Pàgines

Subscriure a Pallars