Bosc de Virós

Fem una pedalada fàcil i agradable per un dels boscos més espectaculars del Pallars entre avets i bedolls que comencen a adopar els colors de tardor. Iniciem la ruta a la borda de Virós i pugem per pistes fàcils on a l'hivern s'hi practica l'esquí de fons. Arribem fins al mirador natural del Farro, un cap de roc molt panoràmic on hi restes d'un antic campament dels republicans durant la Guerra Civil. Tombem cap a l'est fent llargues diagonals i sengles revolts fins al punt més alt de la ruta, sota la carena de la serra de la Màniga. Comencem un ràpid descens que ens porta primer al refugi del Gall Fer i tot seguit a les bordes de Buiro abans de l'última baixada directa al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Borda de Virós Alins (Pallars Sobirà)
• Distància: 25,10 quilòmetres
• Desnivell positiu: 905 metres
• Temps: 3:25 hores
• Dificultat: IBP=67 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pistes en bon estat
• Cartografia: Alt Pirineu Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Crònica

Es lleva un día tèrbol a la Vall Ferrera, amb uns núvols poc desenvolupats que segurament no deixaran precipitació, però que mostren un día gris i poc lluït. Avui les fotos son poc contrastades i no reflecteixen correctament la bellesa de l'entorn. De fet però farem una ruta que no destaca precisament per les vistes panoràmiques, tot i que en algun punt les tindrem, sinó més aviat per gaudir d'un dels boscos més destacats del Pallars. És un bosc d'alta muntanya orientat al nord, fresc i obac, on hi creixen sobretot avets i bedolls. El bosc de Virós ocupa el vessant nord de la serra de la Màniga des de la base de la vall Ferrera, a l'alçada d'Araós i Ainet de Besan, fins a la carena que supera els 2.500 metres. En aquest hàbitat singular hi viu l'escàs i amenaçat gall fer, i algunes zones estan especialment protegides per evitar estorbar-los.

Fa un temps ja vam fer una sortida en bicicleta al Bosc de Virós, en aquella ocasió un itinerari més llarg i amb força desnivell que flanquejava el pic del Covil i bona part de la serra de la Màniga. Avui farem una ruta més curta sempre per dins del bosc. Sortirem des de la borda de Virós, a la qual s'accedeix per una estreta carretera asfaltada que surt des d'Araós. Hi ha una zona d'aparcaments habilitats i una font. A pocs metres també hi ha la petita ermita de Sant Lliser.

Sortim pedalant des de l'aparcament amb la Sílvia i el Fum que ens acompanya, i pugem per la pista que segueix enllà passada la zona habilitada. Fem un primer revolt a la dreta i prenem una bona pista que ens portaria cap a Tírvia. Però la deixem ben aviat i continuem per una de secundària que marxa per sobre de la principal i que té el pas barrat amb una tanca per impedir el pas de vehicles. Aquesta pista dibuixa una llarga diagonal ascendent de gairebé 2 km. fins a un revolt. Aquí ens desviem momentàniament de la pista per arribar al mirador del Farro, una punta de cinglera on hi ha una gran vista cap a la zona de Tírvia, Montesclado i els poblets de l'entorn. També hi ha les restes d'un antic campament dels republicans durant al Guerra Civil.

Tornem a la pista principal que canvia ara de direcció i marxa cap a l'est. Tornem a fer una llarga diagonal, en aquesta ocasió d'uns 3,5 km., els primers de pujada per una pista molt secundària, i un darrer tram de baixada moderada. Anem molt a poc a poc, ja que tot pedalant anem veient uns quants rovellons i no podem resistir-nos a collir-los. Tota la ruta va fent llargues diagonals per les pistes on a l'hivern s'hi practica l'esquí de fons. La majoria de pistes que seguim avui són secundàries, i només per a la tornada farem un tram de la més principal. Precisament aquesta llarga diagonal connecta amb la pista principal que porta fins ben a prop del refugi del Gall Fer, base de l'estació d'esquí nòrdic, i punt on vam pernoctar fa uns anys quan vam fer la Gran volta al pic de Salòria en BTT. La Sílvia i el Fum segueixen la pista principal cap al refugi per iniciar la tornada i així fer una ruta més curta. Jo, uns metres abans d'arribar al refugi, enmig d'un revolt prenc una pista secundària a la dreta barrada per una tanca i segueixo pujant.

La pista continua amunt i amb més pendent per la costa des Meners. Traça tres diagonals i dos revolts que dibuixen al mapa una Z gairebé perfecta. Arribo gairebé a la cota dels 2.000, just al punt de la confluència amb la pista que ve de la zona del Covil. Aquest és el punt més alt de l'itinerari d'avui, i prenc la pista que comença a baixar amb una llarga diagonal de nou fins al pla de Llagunes. Sempre gaudint d'un bosc preciós que ja va adoptant tonalitats de tardor, vaig baixant per la pista principal fent diversos revolts fins arribar al refugi del Gall Fer. Hi ha alguns camins que permeten adreçar, però decideixo seguir baixant per la pista principal, que és bona i ràpida. Arribo aviat a les bordes de Buiro i ja només queda una última diagonal descendent fins al punt d'inici. Aquí tanquem una ruta fàcil però amb notable desnivell que ens ha permès gaudir del majestuós bosc de Virós, i les amplíssimes vistes des del mirador del Farro.