Pallars

Volta al Pic de l'Orri

Des dels búnquers de Vilamur, un conjunt de fortificacions de l'època de la Guerra Civil, comencem una ruta que ens porta a contornejar la muntanya de Port-Ainé amb un recorregut d'uns 40 km. Comencem pujant per una pista que remunta el vessant occidental per dins del bosc fins al Clot Orader. Anem girant cap al vessant nord, més obac, tot guanyant alçada fins a la base de l'estació d'esquí. Seguim per pistes ben poc transitades i boscoses que van pujant cap a la Roca Senyada, i tot seguit baixem uns metres fins al refugi de les Comes de Rubió. Ja al vessant sud tornem a pujar amb vistes cap al sector del port del Cantó fins als prats de la Basseta, a 2.150 metres, punt més alt i ben panoràmic. Des d'aquí iniciem el descens per un bonic corriol d'alta muntanya fins a les Collades on continuem per pista baixant cap al punt d'inici.

Búnquers de Roní

La serra de Santa Fe i les Roques d'Auló conserven antigues construccions de l'època de la Guerra Civil que avui visitarem en una ruta circular per bones pistes entre els pobles de Beraní i Roní. Sortim del primer per una pista que va pujant per dins del bosc i remunta el serrat de la Conilla. Al voltant dels 1.500 metres planeja per una zona de pi negre fins a la carena on podem observar nombroses cabanes mig ensorrades bastides per l'exèrcit franquista en el marc de la dura batalla al Front del Pallars. Visitem un búnquer que es conserva en bon estat, i tot seguit comencem a baixar per la mateixa pista que fa amples llaçades fins al nucli de Roní. Acabem d'arribar per carretera al punt d'inici amb uns últims quilòmetres de pujada.

Estany de Naorte

Des de la presa de Montalto, situada a la capçalera de la vall de Cardós més amunt de Tavascan, comencem una ruta linial en bicicleta fins a un dels estanys més estètics dels Pirineus. Comencem a pedalar per una pista pedregosa i incòmoda que s'enfila fort per damunt de la vall. Al cap d'uns 6 km. prenem una pista secundària encara més pendent que ens porta al petit estany del Closell. Deixem les bicicletes al costat d'un refugi de pastors, i seguim a peu uns minuts pel camí de l'estany de Naorte, on contemplem les seves aigües i a l'horitzó un reguitzell d'altes muntanyes pallareses. De tornada ens desviem per una altra pista que flanqueja damunt de la vall, molt panoràmica, amb alguns trams aeris i fins i tot un túnel, i que ens porta fins a la captació d'aigües de la central hidroelèctica. Contemplem l'ampli paisatge sobre le vall i reculem fins al punt d'inici.

Creu de l'Eixol

Al peu de la Noguera Pallaresa, comencem a pedalar des d'Escaló per una pista asfaltada molt estreta que ens porta a Escart. Aquí comença la pista de terra que puja sense descans per la muntanya d'Escart fins a la borda Feliu, i continua amunt fins que la vegetació remet al voltant dels 2.000 metres prop del refugi de Quatrepins. Enllacem amb la pista que ve del coll de Triador cap a Espot, i fem l'última pujada forta fins al coll de la Creu d'Eixol. Des del punt més alt baixem per pistes bones cap a la base de l'estació d'esquí d'Espot, i seguim avall en parel·lel al riu Escrita. Al peu del càmping la Mola prenem un corriol ombrívol que baixa decidit cap al petit nucli de Llort, i segueix el descens cap al fons de la vall amb algun tram una mica més difícil.

Plandestàs

Des del petit poble d'Avellanos iniciem una curta pedalada cap a una petita serra que separa la vall de la Valiri amb la vall de Manyanet, al peu de grans muntanyes com la pica de Cervi que supera els 2.700 metres. Al costat de l'església surt una pista pràcticament en desús que es va enfilant cap al nord, i fent llaçades dins d'un bonic bosc d'alta muntanya arriba a la carena de la serra de Plandestàs. Contemplem els vessants de forta inclinació que tanquen un bonic circ alpí, i iniciem el descens per una pista que va baixant per damunt de la vall de Manyanet. Fem una breu parada al petit nucli de Vilancós, on tenim bones vistes cap al sud, i tornem a arribar ràpidament al punt d'inici.

Naens, Corroncui, Adons i Cérvoles

Anem a conèixer un seguit de petits pobles alçats a l'oest de Senterada, en una zona muntanyosa al vessant nord de la serra de Sant Gervàs. Sortim del petit poble de Naens i prenem una pista que planeja fins al despoblat de Cadolla. Comença una pujada progressiva fins al nucli de Pinyana, on queden habitatges de segona residència. Fem un tram d'asfalt fins a Corroncui, el més gran dels petits pobles que encara manté una petita població estable dedicada a la ramaderia. Ens enfilem fins a Adons, bastit dalt d'un turó, i al peu de la serra de Sant Gervàs. Des del punt més llunyà iniciem la tornada per un bosc de pins. Fem parada a l'ermita de Sant Nicolau i pugem a Colldeberri, el punt més alt de la ruta, abans de baixar cap al bonic poble de Cérvoles des d'on acabem de baixar per asfalt passant per l'últim nucli, Burguet.

Roc de Sant Aventí (1.482 m.)

Al peu de l'estany de Montcortès comencem a pedalar entremig de pastures i camps de cereals fins a trobar un bonic corriol que amb algun tram difícil ens permet pujar al cap d'amunt de la serra de Peracalç. Per un caminet pedregós baixem al poble del mateix nom i prenem una pista que continua pujant fins al vèrtex geodèsic del Roc de Sant Aventí, sostre de la ruta. Tot baixant passem pel panoràmic pla de Peracauba i baixem fins enllaçar amb el mateix corriol de pujada. De nou al peu de l'estany pugem fins al petit nucli de Cabestany per contemplar una altra perspectiva.

Tossal de Sant Quiri (1.825 m.)

A Gerri de la Sal creuem el pont sobre la Noguera Pallaresa i per un bonic corriol enfilem cap a l'ermita de la Mare de Déu d'Arboló. Seguim pel camí de ribera fins a Baro, on tornarem a creuar el riu. Pugem ara per asfalt fins al petit poble d'Escós on comença una llarga i solitària pista que es va enfilant cap a la serra de Culroi. Per damunt del barranc d'Ancs i amb vistes cap a les muntanyes de la Vall Fosca anem pujant fins a la collada, i finalment un últim tirapit molt exigent ens enfila fins a dalt del cim, coronat per la petita ermita de Sant Quiri. Extenses vistes cap a les muntanyes del Pallars i la Vall Fosca. Iniciem el descens cap als petits nuclis d'Ancs, Sellui i Balestui enmig d'un bonic bosc caducifol·li ben acolorit, i acabem de baixar per asfalt fins al punt d'inici.

Lo Calbo (2.291 m.)

Des del petit llogarret de Llavorre, enfilat al marge esquerre de la vall d'Àneu, anem a buscar una pista que segueix el riuet de Burgo i puja sense descans fins al la carena de la serra de Cerdanyís. Un cop a dalt planegem uns minuts ja per damunt de 2.000 metres i afrontem l'última pujada fins al cim on hi ha un vèrtex geodèsic i unes antenes. Des d'aquesta posició privilegiada poden contemplar els cims del sector de Sant Maurici cap a l'oest i del sector de la Pica d'Estats cap a l'est. Tornem per la pista i anem a buscar el coll de Campirme, on prenem un corriol força perdut i poc ciclable que enllaça de nou amb la pista per on acabem de baixar fins al petit nucli i finalitzem la ruta al peu de la bonica església de Sant Miquel.

Coll de Fogueruix

Des del bonic poble de Son, al vessant solei de les valls d'Àneu, comencem a pedalar i ens enfilem per una pista amb innumerables revolts fins al refugi del Pla de la Font. Acabem de pujar a peu fins al mirador de Fogueruix que ofereix una bonica vista cap al sector d'Espot i la vall d'Escrita. Baixem per un divertit corriol per dins del bosc cap al planell de Roca Blanca i tornem a pujar més suaument fins al turó de Castell-renau, on hi ha vestigis d'un antic assentament militar medieval. Ja només queda una baixada continuada cap a les Planes de Son, i tot seguit per pista secundària fins al punt d'inici, sota el magnífic campanar de l'església de Sant Just i Sant Pastor.

Pàgines

Subscriure a Pallars