Búnquers de Roní

La serra de Santa Fe i les Roques d'Auló conserven antigues construccions de l'època de la Guerra Civil que avui visitarem en una ruta circular per bones pistes entre els pobles de Beraní i Roní. Sortim del primer per una pista que va pujant per dins del bosc i remunta el serrat de la Conilla. Al voltant dels 1.500 metres planeja per una zona de pi negre fins a la carena on podem observar nombroses cabanes mig ensorrades bastides per l'exèrcit franquista en el marc de la dura batalla al Front del Pallars. Visitem un búnquer que es conserva en bon estat, i tot seguit comencem a baixar per la mateixa pista que fa amples llaçades fins al nucli de Roní. Acabem d'arribar per carretera al punt d'inici amb uns últims quilòmetres de pujada.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Beraní Rialp (Pallars Sobirà)
• Distància: 19,60 quilòmetres
• Desnivell positiu: 650 metres
• Temps: 2:55 hores
• Dificultat: IBP=49 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pistes en bon estat
• Cartografia: Alt Pirineu Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Crònica

Vam passar les recents vacances als Alps Cotians, entre França i Itàlia recorrent principalment antigues pistes militars que connectaven forts i restes de construccions defensives, i un cop tornem a casa, potser per nostàlgia o recordant que aquí també vam patir una guerra cruenta, ens dirigim cap al Pallars per seguir pedalant i també visitant antigues construccions de finalitat militar. L'any 1.938 les muntanyes pallareses van ser escenari d'un drama humà, amb combats que es van perllongar durant mesos, uns enfrontaments que es van conèixer com el Front del Pallars. D'aquesta època daten diverses construccions escampades pel territori, i avui precisament fem una ruta circular fàcil per unes pistes entre els pobles de Beraní i Roní, amb parada al punt més alt per visitar les restes d'aquest conjunt defensiu on molts joves van perdre la vida.

La volta d'avui es podria començar al fons de la vall, al peu de la Noguera Pallaresa, ja sigui a Rialp o a la cruïlla de pujar a Port Ainé. Com que anem amb el Fum i volem evitar l'asfalt, pugem amb la furgoneta els primers quilòmetres de la carretera de Port Ainé i un tros amunt trenquem a la dreta fins al petit poble de Beraní, on aparquem i comencem la ruta. Beraní és un petit poble on l'any 2.021 hi havien censades 21 persones. Les cases estan ben arreglades en un petit nucli al mig del qual hi ha la petita ermita romànica de Sant Serni. En arribar al poble s'acaba l'estreta carretera asfaltada i continua una pista de terra. Aquí comencem a pedalar la Sílvia i jo mateix, amb el Fum al nostre costat.

La pista comença a pujar amb una llarga diagonal direcció sud-oest sobre un terreny pedregós. És una pista estreta i ben poc freqüentada, però molt adequada per moure'ns en bicicleta de muntanya. El primer tram de la pujada avança al costat de bancals erms, que antigament havien estat cultivats pels habitants del poble. Des d'aquestes pastures podem contemplar a l'altre cantó de la vall l'imponent Montsent de Pallars, les muntanyes que el voregen, i l'amplíssima coma a la capçalera de la vall d'Àssua. Un tros amunt la pista s'enfila una mica més fort i fa uns quants revolts curts que ens fan guanyar alçada ràpidament per damunt de serrat de la Conilla. Avancem tot aquest tram per dins del bosc, de manera que no tenim gaire visió panoràmica, però gaudim d'una agradable ombra i un bosc que va evolucionant cap a un entorn d'alta muntanya.

Damunt la Roca Pleta girem en direcció est i seguim una llarga diagonal que de nou acaba amb un revolt sobtat. Seguim amunt pujant fort, però sense estridències, fins assolir la cota dels 1.500 metres. A partir d'aquí el pendent disminueix, i avancem una bona estona pujant suaument cap a llevant per dins d'un bonic bosc d'alta muntanya. És un tram llarg i plàcid, per gaudir pedalant còmodament assaborint els boscos pallaresos. Arribant als 1.600 metres veiem un trencant a la dreta i pugem uns metres, però queda mort. Just aquí ja trobem les primeres restes d'antigues cabanes que van construir els militars de l'exèrcit franquista entre les Roques d'Auló, situades més amunt, i la muntanya de Santa Fe, una mica més avall seguint la línia de carena. Ens entretenim una bona estona passejant per aquesta zona amb moltes restes de les antigues construccions.

Just per sota de la línia de carena on hi ha les restes de cabanes, i a tocar de la pista, podem visitar la construcció més emblemàtica i ben conservada, un búnquer de formigó que es manté intacte. En aquest punt surt el camí pel que podríem pujar caminant a les Roques d'Auló, on hi ha també diverses restes de cabanes i posicions defensives, però com que no és ciclable ho deixarem per a una altra ocasió. Seguim passejant una estona al voltant del búnquer i les restes de la zona, i tot seguit continuem per la pista que comença a baixar encara per dins del bosc. Baixem uns metres fins el primer revolt, on hi ha la muntanya de Santa Fe, un ressalt una mica més destacat de la llarga carena que baixa de les Roques d'Auló, sempre al vessant nord de la muntanya del Pic de l'Orri (Port Ainé).

A partir d'aquí la pista encadena diversos revolts llargs en forma de zig-zag. En alguns punts, quan ens encarem cap al nord, podem contemplar una magnífica visió del majestuós Monteixo i el massís de la Pica d'Estats, que veiem a l'horitzó. La pista va baixant, amb un camí que retalla molts dels revolts. Anem baixant al ritme que ens marca el Fum, que té costum d'anar al davant, i anem perdent alçada fins arribar a Roní, un poble ben bonic enfilat sobre la Noguera Pallaresa. A partir d'aquí la ruta continua per asfalt, de manera que la Sílvia i el Fum es queden a l'entrada del poble, al costat de l'església de Sant Cristòfol, i els vindré a recollir en acabat. Jo baixo per la carretera fins al trencant, i pujo els últims dos quilòmetres asfaltats fins a Beraní, on tanco el cercle d'una ruta fàcil i ben agradable principalment per dins de boscos, però també amb vistes cap al sector del Montsent de Pallars i el Monteixo i la Pica, i amb l'afegit de visitar les restes d'un passat que va marcar profundament el territori i la seva gent.