Sortim pedalant des de Salàs de Pallars i pugem una bona estona remuntant la pista del bosc de Salàs. Baixem per un corriol al barranc dels Escarruixos i seguim per camins mig abandonats, empenyent en algun breu tram, fins al pintoresc nucli de Rivert. Prenem una pista pedregosa que passa per sota del serrat de les Forques i va a buscar una forta pujada per la serra del Cavall. Fins a la Roca Colomer és difícil pel fort pendent i els còdols, i des d'allà només falta un fort pujador fins la petitíssima ermita de Sant Salvador, bastida en un turonet dalt la carena, amb bones vistes de la rodalia. Baixem per un camí difícil i amb trams exposats fins a Toralla, on comencem la ràpida baixada per la pista del serrat de Gavarnes. Seguim avall cap a Sant Roc i trobem l'asfalt. Deixem a l'esquerra Sant Joan de Vilafrescal i pugem suaument per pista fins al punt d'inici.
Fitxa
- Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
- Lloc de sortida: Salàs de Pallars (Pallars Jussà)
- Distància: 27,90 quilòmetres
- Desnivell positiu: 1.075 metres
- Temps: 4:40 hores
- Dificultat: IBP=89 / Vermella
- Sensació de dificultat: Difícil Corriol de la carena difícil i amb passos exposats. Trams de pujades fortes
- Cartografia: Tremp Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (1:25.000)
Itinerari
Punt de pas | Temps parcial (h.) | Temps acumulat (h.) | Distància (km.) |
---|---|---|---|
Salàs de Pallars | 00:00 | 00:00 | 0,0 |
Font de l'Alzina del Roseto | 00:35 | 00:35 | 3,0 |
Rivert | 00:45 | 01:20 | 7,0 |
Sant Salvador | 01:35 | 02:55 | 13,6 |
Pausa | 00:15 | 03:10 | |
Toralla | 00:30 | 03:40 | 15,2 |
Sant Joan de Vinyafrescal | 00:30 | 04:10 | 22,9 |
Salàs de Pallars | 00:30 | 04:40 | 27,9 |
Crònica
Tornem al Pallars Jussà per seguir gaudint d'un paisatge de mitja muntanya ben contrastat, amb zones de bosc, serrats de conglomerat i profundes barranqueres. I entremig, alguns petits poblets que conserven l'essència del territori. Un territori autèntic que s'ha mantingut força protegit de l'especulació turística. Precisament aquesta autenticitat i la tranqul·litat que s'hi respira son al·licients que tenim ben presents per preparar les nostres rutes. Hem rodat moltes vegades per la comarca, ja que disposa d'una extensa xarxa de pistes ben poc transitades que sovint permeten pujar fins a interessants miradors naturals. I avui és un d'aquests casos, ja que pujarem fins al cap d'amunt de la serra de Sant Salvador, on hi ha una petita i curiosa ermita, però sobretot una preciosa visió de la conca de Tremp i la vall de Serradell, envoltada de cingleres vermelloses.
Com ja hem comentat en algunes ocasions, sovint la inspiració surt mirant els mapes. I precisament consultant un mapa d'aquesta zona, vaig veure que mai no havíem estat al poble de Toralla. També vaig observar que just a sobre del poble hi havia una petita ermita amb una pista que hi arribava. Ja taníem l'objectiu, i només calia acabar de projectar una ruta amb un cert sentit que ens permetés gaudir d'aquest sector. Van ser de molta ajuda les propostes del col·lectiu Lo Podall, una associació sense ànim de lucre que recupera antics camins i els habilita per a circular en bicicleta. Principalment són camins difícils i orientats a l'enduro, però alguns ens van bé per connectar rutes. Avui farem l'espectacular Toralla Skyline, que recorre la carena des de l'ermita. Tot i això és un camí difícil, no apte per a les nostres habilitats, i el farem mig a peu i mig sobre la bicicleta.
De fet des del web de Lo Podall proposen una ruta semblant a la que farem avui, però amb més trams de corriol, mentre que la nostra ruta serà més fàcil excepte el tram superior on hi ha el camí aeri i amb passos difícils. Però anem al començament. Iniciarem la ruta al poble de Salàs de Pallars, situat just a sobre del tram central del pantà de Sant Antoni. Al cap d'amunt del poble agafem aigua a la font de Capdevila, al costat de l'alberg. I just en aquest punt marxa un carrer cap al nord que passa per les últimes cases del poble i enllaça amb una pista que segueix la mateixa trajectòria. La pista puja notablement entremig de bancals erms i alguns camps d'ametllers i oliveres. Passem per la font de Sant Clem, fem un marcat revolt i passem per sota de l'ermita ensorrada del mateix nom. Seguim pujant sense descans pel camí del Bosc amb una llarguíssima diagonal direcció nord-oest fins a la font de l'Alzina del Roseto, que no raja.
Continuem pujant per la pista encara uns minuts més fins al punt quilòmetric 4,6, on prenem una pista molt secundària que gira a la dreta. La pista és precària i aviat es transforma en un corriol que baixa per dins d'un bosc cap al fons del barranc dels Escarruixos. La baixada és fàcil i divertida, i ens permet descansar després de la contínua pujada. Però és una baixada curta que s'acaba al torrent. A partir d'aquí el camí continua en forma de serra, és a dir, tan aviat puja com baixa. En alguns punts hem d'empènyer la bicicleta, més que pel pendent, per l'estat d'abandonament del camí, amb pedres i reguerons. És el camí vell de Santa Engràcia i Rivert, que es pot seguir perfectament, però es veu que hi circula poca gent. Planeja principalment, amb alguna pujada i baixada, sempre direcció nord. Va a buscar la base de les Balç i la Roca Mirana, unes cingleres que embolcallen el curiós nucli de Rivert.
Arribem a Rivert i ens situem al mig del poble, d'on surt una gran surgència d'aigua que alimenta uns safareigs i una bassa ben arranjada al costat de la plaça del poble. Precisament la forma com canalitzen l'aigua és la principal peculiaritat d'aquest petit poble situat al peu d'unes cingleres de roca conglomerada vermellosa, com la majoria de la zona. Passem per un petit túnel que travessa una casa a tocar de l'església, i acabem de travessar el poble d'oest a est, fins al nucli de lo Barri. Aquí prenem una pista que puja endimoniadament per damunt de la carretera asfaltada. Aquesta pista puja cap a les Roderetes, i tot i que sembla bona, de seguida l'abandonem per una de secundària que trobem fent un revolt sobtat a l'esquerra. A partir d'aquí iniciem l'ascens definitiu a la serra de Sant Salvador.
Just al damunt tenim la línia de cingleres i serrats que formen aquesta serra d'alçada moderada. La pista voreja primerament la base del serrat de les Forques, i continua fins al barranc de l'espluga del Paradís. Després segueix pujant per sota de la serra del Cavall i el serrat de Vilanova, on la pista troba el punt feble de la serra que permet traçar un zig-zag i enfilar-se al damunt de la mencionada serra de Cavall. Un cop al damunt de la serra, la pista avança pel llom en direcció nord, i en forta pujada guanya alçada ràpidament fins al peu de la Roca Colomer. En tot aquest tram la pujada és forta, amb diversos trams per damunt del 20%, i amb un terreny trencat i ple de còdols. La progressió és difícil, i fins i tot en alguns trams i sobretot en algun revolt hem d'empènyer uns quants metres.
Al peu de la Roca Colomer la pista fa un últim zig-zag, i el pendent és encara més fort, al límit de la nostra capacitat ciclable. I en algun punt fins i tot per sobre. Dalt de la Roca Colomer hi ha una bona vista de la conca de Tremp i el pantà de Sant Antoni. A pocs metres hi ha unes antenes, i per damunt ens queda només l'últim pujador fins a la petita ermita que veiem a pocs metres. Encarem aquesta última pujada amb empenta, però l'acabem empentant, ja que els últims metres tenen un pendent fortíssim. Arribem a dalt la serra de Sant Salvador, i concretament a l'ermita del mateix nom, a 1.228 m. Les vistes són sensacionals, tota la conca de Tremp cap al sud, i les cingleres i fondalades de la vall de Serradell cap al nord en primer terme. Més enllà alguns dels cims pirinencs. El lloc és fabulós, amb una ermita diminuta però molt ben conservada bastida en un petit turonet al límit de la cinglera. Descansem uns minuts a peu de l'ermita gaudint del panorama.
Tot i això encara no som ben bé al punt més alt de la ruta. Des de l'ermita surt un caminet aeri per damunt de la roca que arriba al Turó de la Roca de Migdia, escassos 4 metres més alt que Sant Salvador. Aquí sí que ja comença el descens per un corriol difícil, que han batejat com a Toralla Skyline. El caminet ressegueix la carena de conglomerat, però és difícil fer-lo sobre la bicicleta. Cal molta habilitat i confiança, ja que el caminet té una mica de tot: fort pendent, trams ben exposats, flanqueigs i passos complicats. Entremig sí que hi ha algun tram que es pot fer sobre la bicicleta. Clarament és un camí per sobre de les nostres possibilitats, però és curt, aproximadament 1,5 km. fins al poble de Toralla, que veiem a sota, entremig de les curioses formacions rocoses. Els trams que fem sobre la bicicleta són ben agradables, i en poca estona arribem al petit poble pallarès.
Encara queden força quilòmetres, però a partir d'aquí el descens ja és més un tràmit. Es podria enllaçar amb altres rutes més aventureres, però la nostra idea és anar tornant. Com que vull recollir la Sílvia i el Fum a prop de Torallola, un nucli que trobarem més avall, m'avanço en el descens i després pujaré a recollir-los. Baixo només uns metres per asfalt, i al primer revolt prenc la pista del camí vell de Toralla a Torallola. Passo per un tram obert que em permet contemplar enrere les cingleres de la serra de Sant Salvador. La baixada per pista és ràpida pel serrat de les Gavarnes i més avall fins a la capelleta de Sant Roc. Aquí prenc la carretera asfaltada, aproxidament un quilòmetre per sota de Torallola. Baixò ràpid passant a tocar de l'ermita de Santa Cecília i fins a l'entrada de Sant Joan de Vilafrescal, on segueixo avall gairebé fins al peu de la carretera principal i el pantà.
Uns metres abans de la C-13 prenc una pista a la dreta entremig d'uns camps i tot seguit baixo a buscar el pont vell que creuava el barranc del Solà. A l'altre cantó del pont ja trobo una bona pista que va pujant suaument, primer per bosc i després entremig de camps fins a Salàs de Pallars, on havíem començat la ruta unes hores abans. Acabem així una ruta ben distreta per terres del Pallars Jussà, on hem gaudit de pobles molt bonics com Rivert o Toralla i les esplèndides vistes des del cap d'amunt de la serra de Sant Salvador, on hi ha una petita ermita ben curiosa. La ruta però no és fàcil, ja que el descens des de la part superior és difícil i amb passos exposats. Amb prudència i temps però és factible, i permet arrodonir un recorregut ben interessant paisatgísticament.
Afegeix un nou comentari