Pirineus Països Catalans

Salòria (2.789 m), Bassiets (2.763 m.) i Torre de Cabús (2.778 m.)

Tram aeri entre el pic de Salòria i el Bassiets

Més amunt del bonic poble d'Os de Civís comencem a caminar primer per pista i després per camí fins al coll de Conflent. Remuntem els acusats pendents de l'aresta que porta fins al pic de Salòria, sostre comarcal de l'Alt Urgell. Continuem per la carena-cresta amb bones vistes cap a la vall Ferrera i assolim els pics de Bassiets i la Torre de Cabús, seguint sempre el fil, amb algun pas una mica aeri però fàcil. Baixem sense camí per un llom evident de fort pendent.

Monturull (2.760 m.) i Perafita (2.753 m.)

Cavalls pasturant al peu del pic de Perafita

Comencem a caminar al refugi de les Pollineres, més amunt d'Aransa, i ens dirigim primer als estanys de la Pera. Remuntem la serra Airosa en diagonal fins a guanyar la carena, i còmodament coronem el pic de Monturull. Baixem fort al coll de Claror, amb excel·lents vistes, i pugem també fort fins al pic de Perafita. Abans no ens enxampi la tempesta baixem ràpid cap al collet de Sant Vicenç i de seguida al refugi dels Estanys de la Pera.

Puig de la Coma d'Or (2.826 m.) i Puigpedrós de Lanós (2.842 m.) per la cresta

La Sílvia superant un pas d'equilibri

Els dos pics, situats entre el coll de Pimorent i l'estany de Lanós, es troben a poca distància i estan units per una dentada cresta. Sortim poc més amunt del Pimorent, remuntem la llarga coma d'en Garcia i encara pugem més fins al pic de la Coma d'Or. Rapel·lem un mur vertical i acabem de desgrimpar amb compte fins a la Portella Roja. Comença llavors una grimpada-escalada divertida, fàcil (II+) i aèria per una successió de blocs de granit que ens condueix a l'estret cim. Excel·lents vistes.

Estany de Laurentí, pic de Joucarets i estany de les Rabassoles

Roc Blanc i riu de Laurentí

El Roc Blanc i el pic de Baixollada centren l'atenció d'aquest sector muntanyós de l'Arieja al sud de Mijanes. Abortem l'intent de pujar-hi per excés de neu i manca d'equipament. Aprofitem però el cap de setmana per gaudir d'un paisatge grandiós, amb muntanyes escarpades, estanys glacials, grans avetoses i rius ufanosos. Accedim el primer dia a l'estany de Laurentí i pugem l'escarpat pic de Joucarets fent una grimpada aèria. El segon dia arribem a l'estany de les Rabassoles i contemplem el bonic entorn.

Roques, canals i pastures. La falda nord del Cadí

Des de la Mare de Déu de Bastanist caminem cap a ponent fins més enllà d'Estana, tot contemplant les verticals parets del Cadí, solcades per estretes canals encara plenes de neu. Pugem cap a la falda de la serra i l'anem resseguint ara cap a llevant, tot passant pel majestuós Prat de Cadí i continuant pel camí dels Collets. Arribem fins al refugi de Prat d'Aguiló i comencem la forta baixada cap al punt d'inici, tot delectant-nos d'un paisatge exquisit.

Bordes de Costuix i pic de Tudela (2.328 m.)

Bordes de Costuix, amb el Monteixo al fons

Passat Àreu comença un camí costerut i sense treva que puja pel vessant solei fins les bordes de Costuix, un petit paradís planer enmig d'un pendent acusat. Bonica vista del Monteixo des dels amplis prats i les bordes de roca ferrinosa ben integrades en l'entorn. Continuem pujant per la serra de Tudela, que separa les valls de Cardós i Ferrera. Pugem fins al cim on contemplem una vastíssima vista cap ambdós cantons. Una ruta de contemplació del Monteixo en tota la seva esplendor.

Monteixo (2.905 m.) hivernal

Aresta final abans al cim del Monteixo

Des del bonic Pla de la Selva, a la capçalera de la Vall Ferrera, comencem caminant per la pista fins que ens calcem els esquís al cap de pocs minuts. Amb alguns dubtes d'orientació anem pujant per un bosc esclarrissat fins assolir el serrat de Socarrats. Deixem esquís i pugem fins un plató on amb grampons i piolet encarem el fort pendent del con summital, d'uns 35 o 40º. Impressionants vistes des de l'estret i estètic cim. Retrobem els esquís i gaudim d'un excel·lent descens sobre neu primavera.

Pic de la Pala Pedregosa (2.882 m.) hivernal

Cal fer alguna grimpada aèria dalt la cresta

Sortim a peu de la central de Sallente, i al cap d'una hora ens calcem els esquís. Remuntarem durant bona estona la llarga i fàcil Coma de l'Espòs fins a la collada. Calcem grampons, agafem el piolet i remuntem primer un fort pendent de neu (45-50º) fins a la part alta de la cresta. Grimpem per grans blocs, amb algun pas aeri, durant llarga estona fins assolir el cim. Baixem fent una llarga diagonal i un flanqueig per fort pendent. Bona esquiada per neu exquisita, amb pendents moderats i fàcils de traçar.

Montorroio (2.862 m.) i Montsent de Pallars (2.883 m.) hivernal

Sortim de la central de Sallente, a la capçalera de la Vall Fosca, i remuntem el fort pendent caminant fins a l'antic carrilet de l'estany Gento. Ja amb els esquís remuntem els pendents progressius de la Coma de l'Espòs. Comencem a crestejar amb grampons per terreny fàcil, a vegades aeris, amb forts pendents i petites grimpades. La cresta és llarga i el panorama immens. Després del Montorroio baixem fins al coll on deixem els esquís per accedir al Montsent. Baixada excepcional per pales, comes i tubs, primer amb neu dura i més avall al dente.

Roc de Madres (2.471 m.) amb esquís

Tornem a les neus del Capcir per emprendre un llarg itinerari fins al punt culminant de la serra de Madres. Des del pont de la Farga ens endinsem en un bosc espès d'avets i bedolls, i pugem fins els refugis de Becet i d'Oller. Remuntem pales suaus i ben innivades fins al serrat de Clotes. El tram summital és planer i costa acabar d'arribar al cim. Grans vistes cap al Canigó. Baixem gaudint de les suaus pales esquivant arbres, i el tram final, més penós, entremig de bosc dens.

Pàgines

Subscriure a Pirineus Països Catalans