Pirineus Països Catalans

Canigó (2.784 m.) per la cresta de Gasamir

Enviat per Marc el Dissabte, 25/10/2014 - 14:00

Sortim des del refugi de Marialles i avancem pel camí normal fins passada la cabana d'Aragó. Llavors enfilem pel dret, sense camí i en forta pujada cap al pic de Gasamir, on comença la cresta. Iniciem la progressió en suau baixada, grimpant entre blocs de granit. Al tram central trobem una successió de gendarmes amb els passos més complicats, grimpades aèries (III+), un ràpel i flanquejos exposats. L'última part de la cresta és més espectacular que difícil, amb un tram vertical i molt aeri. Des del cim baixem per la xemeneia i seguim el camí habitual.

Tres tombs sota el Canigó

Enviat per Marc el Divendres, 24/10/2014 - 14:00

Dediquem una jornada a conèixer alguns dels racons més significatius del Conflent, a la falda del Canigó. En primer lloc sortim de la bonica abadia de Sant Miquel de Cuixà, pugem fins a la Torre de Corts, baixem a Taurinyà i tornem planejant fins al monestir, de visita imprescindible. La segona ruta és curta i intensa, sortint del poble de Castell i enfilant fins al monestir de Sant Martí del Canigó, suspès sobre un cingle. I la tercera ruta, sortint també des de Castell, entre castanyers remuntem les gorges del Cadí fins arribar a la bonica cascada.

Malh de Bolard (2.750 m.) per la cresta des Cingles

Enviat per Marc el Dilluns, 20/10/2014 - 14:00

Situats a Montgarri planegem fins l'Arriu deth Horcalh i comencem a remuntar la llarga Ribèra d'Òrla fins assolir el port del mateix nom. El paisatge suau del vessant aranès contrasta amb les abruptes parets del Coserans, i grimpem ara per una cresta aèria. Anem encadenant trams caminant i trams de grimpada fàcil (II/II+). Assolim el Tuc des Cingles i cavalquem sempre pel fil pujant i baixant agulles i promontoris, amb algun pas delicat. Un darrer tram més dret ens situa dalt del cim. Baixem pel fons de la vall, entretenint-nos a les antigues mines d'Horcalh.

Coma Morera (2.208 m.) en BTT

Enviat per Marc el Divendres, 17/10/2014 - 14:00

Iniciem la pedalada planejant prop de la capital ceretana i anem a buscar la ruta forestal que puja cap al sud des de Palau de Cerdanya. Iniciem l'ascens continuat, progressiu i sense descans per una pista còmoda que més endavant esdevé mig alfaltada. Passem la bonica jaça de l'Orri d'Andreu i més amunt el coll de Pradelles. Tot seguit el tram més dur ens portarà fins assolir l'arrodonit cim, des d'on veiem el Puigmal al front, i la Tosa a l'esquena. Amb àmplies vistes sobre tota la plana ceretana baixem per bona pista fins a Oceja i acabem de tancar el cercle.

Pic d'Ouxis (2.510 m.)

Enviat per Marc el Divendres, 10/10/2014 - 14:00

Des del fons de la vall d'Orlun remuntem fort per una humida fageda fins que el terreny s'obre i contemplem a l'esquena l'espectacular imatge del pic de Brasselh, més conegut com a Dent d'Orlu. Continuem fins a la idíl·lica cabana de Parau, enmig d'una jaça, i més amunt creuem un gran altiplà. Arribats al coll resseguim l'aresta fins al cim, d'amplíssima panoràmica i envoltat de pics escarpats. Tot seguit baixem fort pel cantó oposat fins l'estany de Naguilha. Desfem un bonic camí costerut fins a les Forges d'Orlun, i acabem de pujar al peu del riu Orieja.

Pic de Castell Isard (2.633 m.) i Pica del Carlit (2.921 m.)

Enviat per Marc el Dissabte, 30/08/2014 - 14:00

Més enllà del poble de Portè trobem l'estany del Passet, on aparquem i comencem un llarg flanqueig ascendent fins al peu de la presa de Lanós. Abandonem el camí normal, i camp a través arribem a la base del pic de Castell Isard, on grimpem per l'aresta fins al cim. Baixem per l'altre cantó i seguim cap a l'est fins trobar una tartera que ens porta dalt la carena. Coronem el Puig de l'Estany Sobirà i el Carlit de Baix abans de començar la grimpada per l'aresta nord-est que ens condueix al cim del Carlit. Tornem pel camí normal que baixa fort fins a l'estany dels Forats.

Tomaset (2.741 m.)

Enviat per Marc el Dissabte, 26/07/2014 - 14:00

Remuntem tota la vall de Rialb fins a situar-nos a la carena fronterera. Des del coll carenegem cap a llevant fins assolir el pic del Port de Siguer. Comença tot seguit el tram més divertit resseguint la cresta que ens uneix al pic de Tomaset, grimpant i desgrimpant per esperons, petites agulles i murs. Un recorregut fàcil (II), però amb alguns passos aeris. Des del cim baixem cap a l'estètic Estany Blau, el voregem i tornem al coll per desfer el camí de pujada. Itinerari divertit, panoràmic i amb un punt d'emoció.

Estany d'Airoto

Enviat per Marc el Dissabte, 19/07/2014 - 14:00

Les bordes de Lapre estan situades en un petit replà idíl·lic suspès sobre la capçalera de les valls d'Àneu. Des d'aquí comencem una caminada que remunta tota la vall d'Airoto, resseguint el riuet i fins arribar a l'ampli estany del mateix nom, clos al fons d'un circ envoltat de muntanyes. Al costat de l'estany hi ha un petit i acollidor refugi lliure. Excursió fàcil i molt bonica a una vall poc coneguda, al límit amb l'Aran.

Moredo (2.768 ), Bonabé (2.723) i Qüenca (2683 m.)

Enviat per Marc el Divendres, 18/07/2014 - 14:00

Per sobre del poble d'Isil comencem a caminar prop de les bordes de Moredo, primer per pista, i a partir d'un petit refugi per un camí indefinit que es va esvaint. Enfilem els Altars de Rocablanca i guanyem el pic de Moredo, de color blanc calcari. Resseguim la cresta de blocs granítics fins al fosc Tuc de Bonabé, grimpant en alguns punts. Baixem a una collada i comencem el tram més entretingut per una cresta descomposta fins al curiós pic de Qüenca. Baixem sense camí prats a través.

Cresta de Racons

Enviat per Marc el Dissabte, 07/06/2014 - 14:00

Les valls de Riberola i Carançà, al Conflent, estan dividides per un llarga carena granítica. Des de la cabana d'Aixeques remuntem la planera vall de Riberola, i quan es bifurca, seguim la Valleta. Assolim la carena tot grimpant per una canal força dreta al pas del Porc. Comencem a crestejar entre blocs de granit, amb grimpades fàcils, poc sostingudes i poc exposades, on les dificultats es poden evitar. Coronem el Racó Gros i continuem la cresta fins al Racó Petit, ambdós amb una vertical paret cap a l'est. Baixada llarga i feixuga per tartera incòmoda.