Pirineus Països Catalans

Tossal dels Altars (2.455 m.)

Cim del Tossal dels Altars

Per sobre del poble pallarès de Llessui trobem la base de l'antiga estació d'esquí, tancada gairebé fa 30 anys. Amb poca neu al principi avancem fins trobar les amplíssimes pales, ben innivades i amb pendent suau. Pugem fins la Fita Alta, on hi havia un dels edificis de la instal·lació. Resseguint un dels decrèpits i abandonats remuntadors pugem fins al punt més alt, sobre el vertical penyasegat que s'aboca a la Vall Fosca. En tot moment ens acompanya la poderosa vista del Montsent de Pallars.

Cap de la Serra del Forn (2.704 m.)

Als Clots del Forn ja veiem el cim i la pala summital

Enfilem amb els esquís la vall de Sorteny fins arribar al refugi, actualment guardat. Darrere mateix de l'edifici comencem a pujar per lloms suaus en un bosc esclarissat, fins assolir els Clots del Forn. Comença tot seguit el tram més dur, una llarga pala que ascendim pel cantó dret fins assolir un coll. Un cop a la carena atenyem directament el cim. Descens divertit i intens per la pala summital, i més relaxat i fàcil en els lloms de la coma.

Intent al pic de la Coma d'Or

Portella d'en Garcia

En un dia molt ventós sortim des del coll de Pimorent i comencem la llarga travessa de la Coma d'en Garcia. Amb força neu des de la part baixa anem guanyant alçada tot superant un pendent suau i progressiu, més accentuat abans d'arribar al coll. Passada la Portella el vent és molt intens i observem, desolats, el tram summital ben pelat. Decidim posar fi a l'ascensió i baixem còmodament per les suaus pales fins al punt d'inici.

Roc de la Calma (2.204 m.)

Baixant cap a Font Romeu. Al fons les muntanyes d'Eina

Iniciem la temporada d'esquí amb un entrant suau i fàcil a l'Alta Cerdanya. Sortim des de l'estació d'esquí de Font-romeu i remuntem per vora les pistes fins al turó de la Gallinera. Tot seguit continuem per l'ample llom que ens condueix al panoràmic Roc de la Calma, sostre de l'estació i la nostra ruta. Baixem esquiant a l'estany de la Pradella, gaudint d'esplèndides vistes cap al Carlit, les Bulloses i el pic Peric. Resseguim un caminet estret amb els arbres curulls de neu, i pugem per vessant nord a la Gallinera abans d'encarar l'últim descens.

Malh dera Artiga (2.712 m.)

Lac deth Còth deth Hòro i el Pena Nera

Creuem l'extens Plan dera Artiga de Lin i remuntem el costerut Barranc dera Ribèra, superant dos trams equipats amb cable d'acer. En arribar al bonic Lac deth Còth deth Hòro guanyem una gran panoràmica de la Maladeta. Enfilem tot seguit per pendents d'herba molt forts fins a trobar una estreta canal que ens deixa a la carena. Grimpem els darrers metres per assolir un cim extensament panoràmic, a llevant de l'Aneto i amb excel·lents vistes cap a tots els cims del sector.

Malh des Pois (2.881 m.)

Malh des Pois

Dit també la Forcanada, aquest airós cim bicèfal està situat a l'extrem occidental de la Val d'Aran, a tocar de l'Aneto. És un cim elegant, extraordinàriament vertical per la majoria dels seus vessants, i molt estètic. Remuntem la vall de l'Arriu Nère i flanquejem per sota les parets abans d'encarar el més assequible vessant sud. Al tram superior cal grimpar per terreny descompost i aeri fins al cim sud, baixar a l'enforcadura i tornar a grimpar fins al cim principal. Extenses vistes cap a la Maladeta i les valls del voltant.

Via ferrada del Tossal de Miravet

Final del segon tram, amb vistes cap a la vall de Boí

A l'oest del Pont de Suert, a l'altra banda de la Noguera Ribagorçana, s'aixeca el Tossal de Miravet, un destacat mirador sobre la capital de l'Alta Ribagorça. En uns marcats espadats rocosos de la cara est hi ha una entretinguda via ferrada que ens ofereix sensacions verticals amb ponts nepalesos, trams entretinguts sense ferramenta i un acusat desplom gairebé al final. La via té tres trams diferenciats, de dificultat progressiva i amb vies d'escapament al final de cadascun.

Comaloforno (3.029 m.) i Besiberri Sud (3.023 m.)

Contemplant la cresta de Besiberris i la Maladeta al fons des de l'avantcim

Creuem la presa de Cavallers i emprenem el costerut camí de les pales de Comalestorres. Ens entaforem al curiós Pas de l'Ós i continuem pujant fort per una interminable tartera de grans blocs granítics. Al Portell de Comaloforno encarem la cresta tot grimpant i amb un tram breu d'escalada (IV). Des del cim principal continuem per la cresta, evitant les dificultats, fins al Besiberri Sud, tot contemplant el magnífic paisatge. Baixem per la llarguíssima i incòmoda coma de Malavesina i el barranc de Riumalo.

Mont Valier (2.838 m.)

Pujant cap al Valièr, al fons veiem l'Estanh Redon, un instant

Sortim de les cases de Bonabé i pugem el llarg barranc de Clavera fins al coll fronterer. Submergits en la boira del Coserans seguim la carena cap al Petit Valièr i finalment cap al cim del Senyor de l'Arieja enmig de la nevada que no ens deixa veure res. Baixem al refugi d'Estanhous, i el dia següent, amb mal temps, escurcem la ruta prevista i tornem pel Coll de la Pala Clavera, tot passant pels magnífics Estanhs Redon i Long.

Roc Blanc (2.545 m.) i pic de Baixollada (2.548 m.)

Els pics de Baixollada, Roc Blanc i Jocarets reflectits a l'estany de Laurentí

Sortim des del refugi de Laurentí i ens endisem en un bosc atlàntic, frondós i humit, ple de grans avets. Remuntem la vall per camí fresat fins l'idíl·lic estany de Laurentí, on descobrim els cims que volem pujar. El camí es redreça, especialment abans d'arribar al coll. Una petita grimpada per blocs i coronem el primer cim. Una altra grimpada i una llarga travessa per un prat alpí ens condueixen al segon cim. Baixem per la vall de Barbollera tancant un itinerari circular.

Pàgines

Subscriure a Pirineus Països Catalans