Monteixo (2.905 m.) hivernal

• 

  Foquejant amb els pics Baborte, Sotllo i Pica d'Estats

• 

  Pujant per la carena, amb el con summital al fons

• 

  Remuntant la carena oest del Monteixo

• 

  Pala summital, en fort pendent (35-40º)

• 

  Aresta final abans al cim del Monteixo

• 

  Esquí de primavera per pales amples

• 

  La Sílvia baixant per una llarga pala en considerable pendent

• 

  Pla de la Selva, origen i final de la ruta

Des del bonic Pla de la Selva, a la capçalera de la Vall Ferrera, comencem caminant per la pista fins que ens calcem els esquís al cap de pocs minuts. Amb alguns dubtes d'orientació anem pujant per un bosc esclarrissat fins assolir el serrat de Socarrats. Deixem esquís i pugem fins un plató on amb grampons i piolet encarem el fort pendent del con summital, d'uns 35 o 40º. Impressionants vistes des de l'estret i estètic cim. Retrobem els esquís i gaudim d'un excel·lent descens sobre neu primavera.

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Pla de la Selva Àreu, Alins (Pallars Sobirà)
• Distància: 14,5 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.215 metres
• Temps: 9:45 hores
• Dificultat: F+
• Sensació de dificultat: Força fàcil. Orientació complexa. Tram superior en fort pendent (35-40º)
• Cartografia: Pica d'Estats - Montroig, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

El Monteixo és un cim molt bonic i estètic, sobretot per la seva posició isolada que en destaca la magnitud. El seu vessant oest és especialment destacat, ja que fins al poble d'Àreu cau gairebé 1.700 metres, en un dels desnivells directes més acusats dels Pirineus. Precisament aquesta singular característica de la muntanya ha estat aprofitat per la cursa de muntanya Cuita el Sol, que se celebra cada any el primer cap de setmana de juny, una cursa explosiva i singular en què es competeix contra l'ombra del sol. Però avui a nosaltres no ens interessa el vessant oest sinó el nord, més propici per a la pràtica de l'esquí de muntanya.

Una de les dificultats principals de la pràctica de l'esquí de muntanya al Monteixo és l'aproximació. De fet ja ens vam trobar en una altra ocasió que la gran quantitat de neu ens va impedir avançar per la pista que remunta la part superior de la vall Ferrera, i vam arribar només al circ d'Aixeus, abandonant la idea de fer cim, ja que la ruta era molt feixuga. El tram superior de la pista és molt obac, i gairebé tot l'hivern està coberta de neu. Amb l'arribada de la calor la neu s'ha desfet a les cotes baixes, i vam poder arribar fins al Pla de la Selva sense problemes.

Passat Àreu comença la pista asfaltada, en relatiu bon estat. Passem l'aparcament de la Farga i continuem amunt fins al bonic prat del Pla de la Selva, on hi ha unes bordes i una petita àrea recreativa, amb taules i un petit cobert. Un lloc fantàstic, més ara, amb els intensos colors de l'herba que contrasten amb la roca ferrinosa i les capçaleres de les muntanyes encara blanques. Només venir fins aquí ja val la pena.

Al Pla de la Selva marxa una pista a la dreta, en més mal estat, que puja cap al barranc d'Aixeus. Es podria seguir uns metres, però comencem des de la Selva, amb els esquís a l'esquena, tot i que al cap de pocs minuts ja trobem neu contínua per calçar-nos els esquís i avançar més còmodamodament per la pista, la qual té un pendent molt suau i fa llarguíssimes llaçades.

Al cap de gairebé una hora de sortir la pista es bifurca, i un indicador de camins ens assenyala la ruta als estanys Aixeus cap a l'esquerra. Nosasltres continuarem de dret tot planejant per la pista. Val a dir que un dels camins d'estiu més habitual, i també més curt, per accedir al Monteixo és el dels estanys Aixeus. És un lloc fascinant, de gran bellesa i severitat, i la imatge del blau intens de l'estany sota la paret est del Monteixo és increïble. Però amb esquís és molt més còmode accedir pel serrat de Socarrats, ja que és més progressiu i esquiable.

Així doncs continuem avançant per la pista fent una llarguíssima recta. De fet aquí comencem els problemes d'orientació, ja que per seguir la ruta més òptima cal abandonar la pista aproximadament 600 metres després de la cruïlla d'Aixeus, en un punt poc evident. Cal identificar el final d'una coma, en una zona amb força vegetació, i deixar sobtadament la pista per pujar fort a l'esquerra entremig dels arbres. Com que no ho vam veure clar vam seguir la pista, que també puja amunt però fent una llarga marrada. La ruta més òptima va a buscar més o menys la coma de Socarrats, la qual s'encamina cap al plató previ a la base summital. Nosaltres però vam tendir massa a la dreta, i vam anar pujant entremig d'un bosc molt esclarissat cap dalt la carena. El pendent és fort i cal anar amb compte ja que la neu encara conserva el regel nocturn.

Anem pujant fort per un bosc molt clar fins que finalment la vegetació pràcticament desapareix. Pugem cap a l'aresta oest del Monteixo, però massa a l'oest, de manera que quan arribem pràcticament a dalt veiem que encara queda un bon tros de carena fins al plató de sota el cim. Flanquegem la carena per sota per evitar-la, ja que està pelada de neu. Anem pujant fins que un tram de roca sense continuïtat de neu ens ho impedeix. Enfilem la carena i la seguim uns metres amb esquís fins que un tram de blocs ens fa aturar. Decidim deixar els esquís i continuar a peu. Estem a 2.600 metres de d'alçada i ens en queden 300 fins al cim. Deixem els esquís perquè veiem que, de tornada, des d'aquí podrem accedir fàcilment a la coma i baixar esquiant per la ruta habitual.

Avancem uns 500 metres horitzonals per la carena, amb trams amb neu i altres mig grimpant entre petits blocs. En pocs minuts arribem al gran plató que hi ha sota el con summital. No és del tot pla, però sí que és una extensió ampla molt més suau. Sota els nostres peus, cap a l'oest, baixa la gran coma dels Crusos, un gran tub en considerable pendent que baixa fins a les bordes del mateix nom. Seria una baixada molt interessant si hi hagués neu. Es tracta d'una gran pala en forma de tub ample que baixa fort i directe cap a Àreu.

Des del plató comença l'exigent pujada per un fort pendent fins al cim. Es tracta d'una pala ampla plena de blocs de mida petita. La neu no és contínua, sinó que s'alterna amb trams de pedra. Comencem pujant sense grampons, però aviat veiem que la neu és dura en alguns punts i que el pendent augmenta fort. En algun punt el pendent és molt fort, d'aproximadament 40º, però amb piolet i grampons es puja fàcilment. Uns quants esbufecs més i arribem a l'aresta summital, estreta i estètica. Una muntanya d'una magnitud tan gran acaba en un cim estret i estilitzat, cobert de neu, i amb unes vistes excepcionals.

Cap al nord el massís de la Pica d'Estats concentra totes les mirades per la seva proximitat i presència. La Pica al punt més alt, amb els seus satèl·lits, i més a ponent el Sotllo i el pic de Baborte, tots ells elegants, estètics i piramidals. Cap a l'est el circ d'Aixeus es desploma sota els nostres peus, amb l'estany que inicia el seu procés de desglaç per les vores. A sobre el pic de Norís i una estreta cresta que el separa d'on som. Més enllà els cims de la línia fronterera franco-andorrana competeixen per sobresortir: Lavans, Medacorba, Roca Entravessada, Baiau, Comapedrosa i Sanfonts. A l'oest la llarga baixada que ens separa del fons de la Vall Ferrera cap a Àreu. Al sud, en primer terme la vall de Tor, i cap a l'horitzó sobresurt el pic de Salòria.

Baixem 3 o 4 metres cap al sector d'Aixeus per contemplar les vistes, i com que el dia és excel·lent aprofitem per dinar al cim, tot gaudint del paisatge sense pressa. En acabat emprenem el camí de tornada. Baixem amb compte pel fort pendent que separa el cim del plató. Tot seguit desfem un tram de l'aresta oest fins trobar els esquís. Baixem uns pocs metres a peu i ens els calcem ja a l'ampla coma de socarrats. Trobem una neu excel·lent, compactada de sota i toveta per sobre, ideal per esquiar. Baixem en tendència cap a l'esquerra, buscant el pas més lògic per amples pales. Aquest sector és obert, i cal parar atenció en cas de risc d'allaus. No és el cas, ja que la neu que encara queda està molt estabilitzada, ja ha anat purgant i no fa excessiva calor.

Gaudim d'una bona baixada, però com sempre es fa curta. Avui ningú més no ha pujat el cim, i tenim tota l'amplada per a nosaltres, sense traces. Baixem una pala més dreta i directa, però prou ampla per encadenar girs fàcils sobre neu molt bona. Anem tendint cap a l'esquerra tot baixant. Més avall la coma es va tancant, i comencem a trobar vegetació. Una nova pala més curta amb alguns arbres, i la coma gira lleugerament a esquerra.

La vegetació s'expesseix i anem sortejant avets i bedolls. Creuem la pista en dues ocasions i continuem esquiant pel dret, entremig dels arbres fins que la tornem a trobar ja sense possibilitat de continuar avall. Prenem la pista a la dreta, i anem baixant amb els esquís, remant el alguns punts a causa del poc pendent, fins al revolt previ al Pla de la Selva, on els descalcem els esquís i acabem d'arribar a peu.

El Monteixo és una muntanya molt especial, amb una gran presència i estètica. Es pot pujar des de diversos camins, i tots ells tenen el seu propi encant: el fortíssim desnivell des d'Àreu, les bordes del bosc dels Crusos, la severitat alpina del circ d'Aixeus, la directa canal nord-est, la cresta esmolada des del pic de Norís o els pendents esquiables del sector de Socarrats. Per triar i remenar. Un cim imprescindible.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta