Esquí

Puigmal (2.910 m.)

Enfilem un dels més clàssics cims catalans des del vessant nord, a l'Alta Cerdanya. Sortim amb els esquís des de l'antiga estació d'esquí i recorrem la llarga pista de 3,5 km. pràcticament plana. Quan la coma s'estreny, a la zona d'Aiguaneix, comencem a enfilar els pendents de la dreta i entrem en una coma ampla. Fem una gran llaçada i amb una llarga diagonal recorrem el tram més dret de la ruta amb neu força dura. Entrem al plató superior, amb neu ventada i endurida, i força vent, i anem avançant fins a la base del cim. Sense esquís acabem de pujar l'últim tram ventat i sense neu. Iniciem el descens per la mateixa ruta, però veient la neu dura i encrostada que trobem fem una llarga diagonal descendent cap a la coma del Puigmal de Llo, on el sol fa estona que toca i trobem una neu ben transformada i de bon esquiar que ens permet gaudir d'una bona baixada fins a la pista.

Pic dels Pedrons (2.715 m.)

A la carretera del Pas de la Casa iniciem la tradicional ruta amb esquís cap a un cim arrodonit i ben innivat al límit entre l'Arieja, Andorra i Catalunya. És un dels grans clàssics de la zona, un cim fàcil i molt agraït. Sortim del petit aparcament al peu de carretera, prop de l'antiga duana, i enfilarem durant una bona estona pel llarg llom de pendents suaus. A la parta alta trobem neu força ventada i dura, però sense problemes arribem a l'avantcim, on deixem els esquís. L'últim tram té un caràcter més alpí, i cal creuar una petita aresta de neu fàcil però amb força timba. El cim està situat just davant de la gran muralla rocosa dels pics de Fontnegra, dels quals ofereix una gran perspectiva. El primer tram del descens el fem sobre neu dura i sense transformar. Més avall tendim cap als pendents orientats a l'est sobre la vall de Baladrar on trobem neu més transformada que ens permet gaudir d'una bona baixada fins al mateix aparcament.

Puigmal de Llo (2.801 m.)

Amb una petita nevada recent que ha deixat un mantell impecable, sortim de l'antiga estació d'esquí de Puigmal, a Er, i avancem de pla per la feixuga pista de 3,5 km. La coma s'estreny i comença a girar cap al nord-est al mateix temps que el pendent s'incrementa. La pujada sempre és suau i plàcida, i aviat entrem en una zona més oberta sota mateix del cim. L'itinerari segueix l'ampla coma que permet unes llargues zetes. Al tram superior el pendent es redreça fort amb uns últims girs més forçats arribant al coll. Amb fred i una mica de vent acabem de coronar el cim i emprenem la baixada seguint el mateix itinerari. Gaudim d'un descens deliciós sobre quatre dits de neu nova.

Rasos de Peguera

Aprofitem l'abundosa nevada recent per gaudir d'una passejada amb els esquís pels lloms arrodonits dels Rasos de Peguera. Comencem planejant per la pista que surt gairebé a la base de l'antiga estació d'esquí i que marxa cap a l'est tot planejant. Avancem suaument gaudint del paisatge nevat fins al pla dels Rasets, on anem girant al mateix temps que pugem més fort fins als Rasos de Baix, on gaudim d'una bonica vista cap a les muntanyes pirinenques. Baixem pel tallafoc fins a l'esplanada dels Rasos del Mig, i pugem pel camí del bosc, envoltats d'arbres, fins als Rasos de Dalt, sostre del sector. Baixem amb penes i treballs esquivant els arbres, i tornem a pujar pel tallafoc per dirigir-nos a la part alta de l'estació i fer una última baixada per l'antiga pista de les Soques.

La Carbassa (2.736 m.)

Arribem per la carretera de Meranges a Malniu fins al Pla de Campllong, ben nevat per la neu del dia anterior. Calcem esquís i comencem a foquejar per un caminet que després enllaça amb una pista fent una diagonal. Trams amb sol, trams amb boira, anem pujant i entrem en un bosc espès, que sortegem buscant el pas més lògic. S'acaba la vegetació i arribem als plans de Matons, uns pendents suaus que es van enfilant fins a la carena de la serra de Comaermada. Tracem una diagonal oberta per sota la carena, evitant el vent que comença a bufar fort. Per terreny obert i poc pendent anem remuntant fins al cim, on només ens estem uns minuts ja que el vent és fred i empipador. Iniciem el descens pels pendents suaus i progressius, gaudint d'una neu recent, amb algun tram ventat. Un esquí fàcil i plaent amb vistes a la Cerdanya que ens porta fins a la zona de bosc. La salvem baixant per una llarga pista que fa una forta marrada i ens obliga a un últim tram llarg i feixuc.

Puigpedrós (2.915 m.)

Ens enfilem amb els esquís fins al cim d'una de les muntanyes més altes de la Cerdanya tot i que els seus vessants són suaus i arrodonits. Prenem la pista de Meranges a Malniu fins a la tanca, on comencem a caminar. Més endavant seguim la drecera que retalla la pista, i poc abans del refugi calcem els esquís. Voregem l'estany Sec i seguim uns minuts el GR fins a trobar una canal ampla que puja direcció nord. Tot seguit enfilem l'ample, llarg i suau serrat de les Perdius Blanques, que ens porta fins a les Molleres. Creuem una zona pràcticament plana i encarem l'última pala que dibuixa una gran piràmide de base molt ampla. Amb un pendent una mica més fort arribem amb esquís fins al cim, on contemplem els cims de la Cerdanya, d'Andorra, el Capcir, el Cadí i fins i tot el Canigó. Descens suau i agradable pels amples vessants de pendent suau sobre neu primavera, una mica pesada a causa de la calor.

Pessons (2.864 m.) i Montmalús (2.781 m.) en travessa

Iniciem una ruta de dos dies sobre les neus del sector sud-est d'Andorra en què assolirem dos cims, un cada dia, i farem nit al refugi de l'Illa. Sortim des de l'estació d'esquí del Grau Roig i seguim un camí balisat que puja suau per dins del bosc seguint un torrent fins l'Estany Primer. Creuem el llarguíssim circ dels Pessons amb pendent suau, i ens situem sota l'espectacular canal dels Isards. Remuntem el tram superior amb els grampons (40º). Arribem a la collada i per terreny suau assolim el cim de Pessons. Descens per pales amples fins a l'estany i el refugi de l'Illa. L'endemà sortim amb els primers rajos de sol, pugem un collet i descendim fins el gran pla de Vallcivera. Tornem a enfilar uns metres fins als estanys i el refugi de Montmalús, on fem una pausa. Creuem el circ de Montmalús i per un pendent incremental arribem a la collada i seguidament al cim. Descens còmode pel vessant nord i les pistes d'esquí.

Bastiments (2.881 m.)

Aprofitant l'abundant neu d'aquesta temporada, ens dirigim cap a un dels cims més populars del Pirineu oriental. Sortim del cap d'avall de l'estació d'esquí de Vallter i remuntem el curs del Ter acabat de néixer. Passem al costat del refugi d'Ulldeter i avancem suaument al pla de la Calma. Sota el circ d'Ullteter anem girant cap a la coma que ens portarà al coll de la Marrana després d'un tram més dret. Tombem cap al nord-oest i pugem suau fins a la base de la muntanya, on comencem a pujar més fort traçant llargues zetes per la pala sud. Un últim tram força dret i amb la neu ventada ens deixa dalt del cim, on gaudim d'àmplies panoràmiques. Descens pel mateix camí sobre neu canviant, però que es deixa esquiar força bé.

Port del Comte (2.386 m.)

El Prepirineu català s'ha vestit de blanc gràcies a la recent llevantada acompanyada de baixes temperatures. El Port del Comte mostra una de les millors imatges dels últims anys, i aprofitem per fer una ruta per la capçalera de la serra. Sortim de la part més baixa de l'estació d'esquí i remuntem la rasa del Clot de la Vall fins l'aparcament de l'Estivella. Ens enfilem cap al nord per dins del bosc de la costa del Tabac fins a la base del Tossal d'Estivella (2.338 m.) que assolim amb un pujador més fort. Amb extraordinàries vistes cap al Pedraforca i el Cadí planegem cap a ponent per les carenes arrodonides i immaculadament blanques fins a la Tossa Pelada (2.379 m.), i encara pugem un xic més fins el Pedró dels Quatre Batlles (2.386 m.), sostre de la serra. Gaudim d'una llarga panoràmica cap als Pirineus centrals, i iniciem el descens, primer per la pala sud, curta però pendent, i tot seguint cap al sector de les pistes de l'Estivella. Finalitzem el descens per les antigues pistes del prat de Botons.

La Tosa (2.536 m.)

Les capçaleres de la Cerdanya s'han tenyit de blanc amb una capa de neu primerenca i generosa. Aprofitem un curt matí de diumenge per enfilar-nos fins un dels punts més concorreguts a l'hivern ceretà, gràcies als bons accessos i la comoditat de poder prendre un cafè al mateix cim. Així doncs sortim des de l'aparcament de la Coma Oriola i pugem per la vora de les pistes de la Masella. Als rasos de Das tendim cap a la dreta per pujar fora de les pistes, i amb un tram de pendent moderat i continu assolim el popular cim. Just a sota fem una parada al refugi del Niu d'Àliga, un dels més alts dels Pirineus i que ens ofereix des dels seus grans finestrals una bonica estampa hivernal.

Pàgines

Subscriure a Esquí