Puigmal (2.910 m.)

Enfilem un dels més clàssics cims catalans des del vessant nord, a l'Alta Cerdanya. Sortim amb els esquís des de l'antiga estació d'esquí i recorrem la llarga pista de 3,5 km. pràcticament plana. Quan la coma s'estreny, a la zona d'Aiguaneix, comencem a enfilar els pendents de la dreta i entrem en una coma ampla. Fem una gran llaçada i amb una llarga diagonal recorrem el tram més dret de la ruta amb neu força dura. Entrem al plató superior, amb neu ventada i endurida, i força vent, i anem avançant fins a la base del cim. Sense esquís acabem de pujar l'últim tram ventat i sense neu. Iniciem el descens per la mateixa ruta, però veient la neu dura i encrostada que trobem fem una llarga diagonal descendent cap a la coma del Puigmal de Llo, on el sol fa estona que toca i trobem una neu ben transformada i de bon esquiar que ens permet gaudir d'una bona baixada fins a la pista.

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Estació d'esquí Puigmal Er (Alta Cerdanya)
• Distància: 14,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.095 metres
• Temps: 4:15 hores
• Dificultat: F / S2
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Crònica

Avui hem quedat amb un bon grupet d'amics per sortir a esquiar una estona per les muntanyes ceretanes. Amb la pujada de temperatures pensem que el Puigmal pot ser una bona opció, ja que en ser vessant nord la neu s'hi conserva bé. De fet el problema va ser precisament aquest, que es va conservar massa bé i no va arribar a transformar, de manera que el primer tram de baixada vam trobar neu força dura i encrostada, i no va ser fins que vam dirigir-nos cap a la coma del Puigmal de Llo quan vam poder gaudir realment del descens amb una neu al punt òptim de transformació.

Quedem amb la Yolanda, el Jordi, el Pep, la Sílvia i jo mateix i després d'esmorzar fem cap a l'antiga estació d'esquí de Puigmal, tancada des de fa anys. Des que van tancar l'estació només netegen la pista fins al petit nucli de Cotzé, on hi havia la base de l'estació, i la resta de pista està tancada i coberta de neu. Així calcem esquís i pells i recorrem la llarga pista de 3,5 km., trajecte que ens ocupa uns 50 minuts, amb el Jordi al davant que ens fa anar per feina. Quan la coma comença a girar i s'estreny, a la zona d'Aiguaneix, comencem a virar cap a la dreta i enfilar els primers pendents que de seguida ens permeten guanyar alçada sobre la vall. La pujada comença suau i entra en una coma transversal ampla que ens permet fer una gran llaçada i girar a l'esquerra per fer una llarga diagonal i superar el tram més pendent de la ruta. Tot i ser fàcil cal parar atenció, especialment perquè la neu és força dura i una relliscada ens faria baixar força avall.

Superem aquest tram de flanqueig més dret i anem entrant en una zona més plana i oberta, coneguda com el Bressol del Puigmal, una mena de gran altiplà a 2.600 metres d'altura. Encara ens queda una bona pujada, però ara el pendent és més suau. Avancem sempre en direcció sud-est amb una neu cada cop més dura per efecte del vent. Tota aquesta zona sempre està molt castigada pel vent, i començo a patir pel descens, ja que la neu no sembla que hagi de transformar perquè la temperatura es manté baixa. Trobem trams de neu més endurida, i altres directament crosta. Per pujar no és cap problerma, però la baixada no serà plàcida. Seguim pujant traçant una llarguíssima diagonal que ens porta sota mateix d'un collet gairebé al fil de l'aresta. Ens hi enfilem i el vent ens fueteja fort. La Sílvia, el Pep i jo mateix deixem els esquís en aquest punt, ja que no hi ha neu, mentre que el Jordi i la Yolanda se'ls carreguen a l'esquena perquè volen baixar cap a Núria. Un cop a l'aresta caminem uns 200 metres amunt amb la dificultat afegida del vent, i en pocs minuts coronem els 2.910 m. del cim del Puigmal.

Baixem uns metres cap al vessant de Núria per arrecerar-nos del vent i poder menjar uns ganyips. Tot seguit acomiadem al Jordi i la Yolanda que faran la ruta més llarga baixant cap a Núria, i després tornant cap al cim. Nosaltres volem fer una ruta matinal, i tornem enrere caminant a recuperar els esquís. Els calcem i comencem a baixar. El tram superior trobem la neu més dura, la qual no és especialment agradable però és fàcil d'esquiar. Baixem uns metres fins a revoltar ua petita muralla rocosa. A sota d'aquesta línia de roca veiem la possibilitat de traçar una llarga diagonal i anar a buscar la coma del Puigmal de Llo, on la neu sembla que ha de ser més bona ja que fa estona que l'hi toca el sol. Aquest llarg flanqueig és fàcil tot i que el tram final per sobre de la coma és més dret, i hem de fer alguns girs més forçats per acabar de baixar.

Un cop dins la coma del Puigmal de Llo la situació canvia radicalment, i sembla que tot serà bufar i fer ampolles. Comença el temps de gaudir, i deixem lliscar les taules per sobre d'una neu crema al seu punt òptim. Som dins la coma, fa sol i gens ni mica de fred. No hi ha ningú i tenim unes amples pales totes per nosaltres. Gaudim del descens en unes condicions òptimes, i evidentment se'ns fa curt. A la part baixa ens enfilem a la banda dreta de la coma per estirar al màxim la neu bona fins que arribem a la pista. Abans d'acabar d'arribar a baix intentem agafar una mica d'embranzida, però tot i això la pista es fa llarga i ens obliga a remar poc o molt. Arribem al cotxe satisfets de la ruta, sobretot de la segona meitat del descens, amb una neu al punt perfecte de transformació per gaudir d'una baixada divertida i sense complicacions.