Roques, canals i pastures. La falda nord del Cadí

• 

  Capvespre al Cadí, prop de Bastanist

• 

  El dia es lleva esplèndid damunt del Cadí

• 

  Avancem cap a ponent, amb bones vistes cap a la Tossa Plana

• 

  Pastures prop d'Estana. Al fons el Cadí

• 

  Caminant de cara al Cadí. Al centre la canal Baridana

• 

  La canal Baridana

• 

  El Querforadat, des de les alçades

• 

  Espectaculars parets de roca sobre la Collada de Josana

• 

  L'impressionant Prat de Cadí, un dels racons més bonics de la Cerdanya

• 

  Darrer tram de baixada, amb el Cadí a l'horitzó

Des de la Mare de Déu de Bastanist caminem cap a ponent fins més enllà d'Estana, tot contemplant les verticals parets del Cadí, solcades per estretes canals encara plenes de neu. Pugem cap a la falda de la serra i l'anem resseguint ara cap a llevant, tot passant pel majestuós Prat de Cadí i continuant pel camí dels Collets. Arribem fins al refugi de Prat d'Aguiló i comencem la forta baixada cap al punt d'inici, tot delectant-nos d'un paisatge exquisit.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Mare de Déu de Bastanist, Montellà i Martinet (Cerdanya)
• Distància: 28,9 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.460 metres
• Temps: 10:40 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil. Ruta llarga, amb trams de camí poc definits
• Cartografia: Serra del Cadí, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Hi ha un lloc a la Cerdanya en què és impossible no quedar bocabadat davant l'espectacle natural que s'obre enfront dels nostres ulls. Sens dubte aquest lloc és el Prat de Cadí. Una gran esplanada d'herba situada just a sota de les parets verticals del Cadí, en un punt en què s'aixequen les marcades canals del Cristall i de l'Ordiguer, conformen un paisatge sublim i difícil de descriure. La peculiar primavera d'enguany fa que la bellesa natural d'aquest paratge encara sigui més dramàtica, amb una bona quantitat de neu encara a les canals que contrasta intensament amb la verdor i frondositat de prats i boscos.

Així doncs plantegem una ruta que ens permeti gaudir no només de Prat de Cadí, sinó de tota la cara nord de la serra mirada des de certa perspectiva. Recorrerem per la falda tota la meitat oriental del Cadí, contemplant les magnífiques parets tallades per canals verticals des de la comoditat dels camins, primer més allunyats de les parets, i llavors just per sota.

Per planificar la ruta sobre el mapa, hi ha un camí relativament lògic que transita just per sota les parets. Una part d'aquest camí ja el coneixíem, i és fàcil de seguir, conegut com el camí dels Collets. Comunica el refugi de Prat d'Aguiló amb Prat de Cadí. Però volíem continuar més enllà, i de fet segons el mapa el camí continua fins al coll de Jossana Superior. Recordo fa anys haver provat de buscar aquest camí sense èxit, ja que si bé es podien seguir algunes traces, no hi havia camí pròpiament dit ja que la vegetació i els arbres caiguts se l'havien cruspit. També recordo que el Baster d'Estana m'havia explicat que aquest camí estava perdut, ja que actualment ja no hi anava ningú i havien caigut molts arbres. També m'havia comentat que el volien recuperar.

Un temps després em vaig fixar que en Jaume Aguadé havia completat una ruta pràcticament idèntica a la que jo tenia al cap, i per tant era possible. Així el seu track ens va servir de guia en els punts de dubte, que n'hi ha alguns. Vam fer alguna petita variació sobre el seu itinerari.

Amb l'Anna, la Teresa, el Joan, la Sílvia i jo mateix sortim des de la Mare de Déu de Bastanist just al moment en què hi arriben els primers rajos de sol. El matí és fresc, i de nit ha gebrat. Sortir de Bastanist no és gratuït, sinó que ho vam fer així perquè és el punt més baix de la ruta, i garanteix arribar en baixada. La ruta que volem fer sabem d'antuvi que és llarga, molt llarga, i la farem en sentit antihorari. Portem dinar, ganyips i aigua per passar el dia a l'aire lliure gaudint del bonic paisatge ceretà.

Comencem a caminar seguint el GR direcció ponent. Aviat ens despistem i perdem el GR, i en canvi anem seguint una pista més còmoda que passa més per dalt. La pista és una mica més llarga, però evita baixar més del compte i va flanquejant. Avancem còmodament per un bosc espès i humit. Aviat trobem diversos bolets que dubtem si són múrgules, o murgues com en diuen en algun lloc, o si són bolets de greix, i dubtem si són comestibles o no. Hi ha certa controvèrsia sobre aquest tipus de bolet, que segons sembla són verinosos en cru, però no cuits. Probablement són múrgules bordes.

Anem planejant fins arribar a un bonic planell amb bones vistes cap al nord, on sobresurt la Tossa Plana de Lles ben innivada. Aquí recuperem el GR i pugem més fort fins arribar al poble d'Estana. Estana és un petit poble situat a la falda nord del Cadí, amb bones vistes cap a les seves parets. Té pocs habitants, alguns ramaders i cases d'estiueig. És un lloc molt bonic, amb un carrer principal al voltant del qual es configuren diverses cases, moltes d'enlles encara amb la seva era i el paller. Creuem aquest carrer principal en direcció cap al Cadí. Passem al costat dels safareigs i avancem de pla en pocs minuts fins al Coll de Pallers, on hi ha una font, un aparcament i una petita àrea recreativa. El coll de Pallers és un lloc habitual per iniciar rutes cap a les canals del Cadí.

Continuem encara pel GR, que ara comença a baixar suaument cap a l'oest entremig de pastures. Anem gaudint sempre d'unes imatges captivadores de les parets del Cadí, amb desenes de ferides en forma de canals congostes i verticals. Una delícia per a l'alpinisme i l'escalada en neu i gel. Moltes de les canals estan en bones condicions per remuntar-les. Baixem lleugerament i el GR continua per una pista. L'anem seguint fins passar la borda de la Peda, mig abandonada. Poc després, en un petit altiplà, abandonem el GR que continua cap a ponent i prenem la pista que gira fort cap a l'esquerra.

Ens comencem a encarar cap al Cadí, ja que si fins ara anàvem d'est a oest, ara tombem cap al sud i ens aproximem a les parets. Avançarem una bona estona per una pista secundària enmig de terreny obert, amb pastures i bosc esclarisat, que ens permeten contemplar el Cadí sense noses. Anem pujant suaument per la pista fins que s'acaba . El camí continua fins assolir la Collada de Josana, un bonic planell inclinat amb vistes esfereïdores sobre el sector occidental del Cadí, la zona de la Canal Baridana, el Puig de les Gralleres o el pic de les Tres Canaletes. Aprofitem aquest bonic indret per reposar una estona i esmorzar tot contemplant aquest paisatge fascinant.

Després d'un descans de gairebé mitja hora tornem a caminar, i costa tornar-s'hi a posar, especialment perquè el camí és ara més costerut. Anem seguint fites que neixen a la part superior del prat i que continuen amunt, amb alguns trams de camí poc definit, ja que avança per dins d'un bosc força espès. Pugem intensament fins assolir el coll Superior de Josana, un altre planell més alt i encara més a prop de les parets cadinaires.

Des del coll Superior de Josana comença el tram més confús del camí, ja que en molts trams és pràcticament inexistent. A més a més trobem molts trams amb neu, de manera que encara és més difícil trobar el traçat. Sempre cal tendir cap a l'est, ja que en aquest punt canviem de direcció i emprenem el camí de tornada per la falda pròpiament de la serra. El camí transita a considerable alçada, al voltant dels 1.900 metres, i principalment planeja, tot i que en algun punt hem de pujar i baixar per amotllar-nos als entrants i sortints de la muntanya. El primer tram és el més confús, i trobem molts arbres tombats que hem d'anar sortejant i dificulten encara més la progressió. Avancem molt lentament amb l'atenció posada a trobar els rastres de l'antic camí.

Mica en mica anem avançant, i sembla que estem sobre el que abans havia estat un camí de pastors, i que ara pràcticament ha quedat engolit pel bosc. Molt de tant en tant trobem alguna fita, però més endavant, a mesura que ens acostem a Prat de Cadí. Molt abans passem pel Tossal del Puig, un promontori que s'aixeca uns metres del vessant i que ens serveix d'improvitzat mirador cap a les parets que tenim just a sobre. Descansem també uns minuts asseguts dalt del puig amb la vista dirigida cap a les canals que ens queden ben a prop. De fet bona part del camí circula gairebé al límit del bosc i la roca. Creuem també alguna tartera que baixa directa de les canals superiors, i anem avançant. Cap al nord divisem el característic poble del Querforadat, el petit nucli que es basteix a la bora del penyasegat.

Mica en mica el camí es va fent més evident, i ja no ens costa tant avançar. Baixem força per terreny més obert, tot creuant alguns prats inclinats. Baixem una mica més fins a Prat de Cadí, una autèntica joia de la natura. Realment quedem literalment bocabadats, tot i haver-hi estat ja en moltes altres ocasions, en contemplar aquesta veritable meravella. Un prat extens, absolutament pla, entapissat d'una herba tova i espessa, just a sota de les canals del Cristall i l'Ordiguer plenes de neu i amb la roca de l'Ordiguer i la roca Verda que encara donen un caràcter més abrupte i temible. És difícil de definir-ho, és un lloc gairebé màgic, i de molt fàcil accés des d'Estana, caminant aproximadament una hora i mitja. Absolutament imprescindible.

Ens asseiem a la còmoda gesta de Prat de Cadí i dinem tranquil·lament en aquest entorn incomparable. Però tot i que hauríem passat la tarda aquí, tot prenent el sol, encara ens queda molt camí per recórrer, i ens tornem a posar en marxa. Creuem transversalment el prat com si ens dirigíssim a la canal del Cristall, i just quan s'acaba trobem un camí ample que marxa a l'esquerra. Tornem a aproximar-nos a les parets del Cadí i tornem a marxar cap a llevant, resseguint la falda de la serralada.

El camí és ara molt més evident, i no hem de patir per perdre'l. Avancem més ràpid, però també trobem força més neu, ja que la tendència és anar pujant lleugerament. Emprenem doncs el camí dels collets, i realment és així, és un camí que encadena una successió de colls. Pujarem i baixarem en diverses ocasions, amb alguna pujada curta però esgotadora. Per exemple la primera, ja que tot just sortir de Prat de Cadí comença una pujada que es fa feixuga amb l'estómac ple.

Tota aquesta zona també és molt bonica, ja que anem intercalant trams de bosc alpí, amb trams més esclarissats on tenim una bona perspectiva de les vertiginoses parets, i punts panoràmics des d'on contemplem la Cerdanya occidental des de les alçades. Anem pujant i baixant, entrant i sortint de les torrenteres que dibuixa la base de les parets. El collet de l'Estenedor marca aproximadament el mig camí entre Prat de Cadí i Prat d'Aguiló. Des d'aquí ja veiem el collet previ al refugi, però encara es veu molt lluny, i cal superar un parell de colls més amb les respectives sifonades.

Després d'una bona estona caminant arribem als més de 2.000 metres del collet sobre el refugi de Prat de Cadí. Estem en un gran prat inclinat utilitzat com a pastura per al bestiar, sota mateix del Pas dels Gosolans i el pic d'Aguiló, i no gaire lluny del Comabona que es veu lleugerament més a l'est. Fem una breu pausa al refugi fent un refrigeri que ens reanima. Fa hores que caminem i hem acumulat un considerable desnivell, especialment en aquest darrer tram.

Deixem el refugi per la pista que baixa cap a Montellà, evitant algun revolt pel camí que adreça, i just al Coll de l'Home Mort la deixem. Al coll, en el punt en què la pista fa un marcat revolt i comença a pujar, marxa un camí a l'esquerra que comença a baixar. Anem perdent alçada pel un camí solei. Al cap de poc de baixar hem de superar un repetjó fins un collet entremig d'una zona rocosa. Continuem tot seguit baixant pel camí que va a passar per sota d'una gran cinglera. Voregem les parets arran de la base i voregem les Roques Llongues per la dreta. Es tracta de dos esperons rocosos molt característics. El camí va flanquejant cap al nord, fins un punt en què unes fites ens indiquen el punt en què ja podem començar a baixar, i de quina manera!

El darrer tram de baixada és pràcticament vertiginosa, ja que des dels gairebé 1.800 metres hem de baixar fins als 1.200. Un caminet poc fresat però amb algunes fites que fan més fàcil seguir-lo ens baixa ràpidament fins el gran planell d'Escàs, on hi ha un parell de cases mig ensorrades. És també un lloc molt bonic, en què el gran pla tapissat de verd contrasta fort amb les parets abruptes i nevades. Vora la casa el camí continua baixant entremig de pastures inclinades. Anem a passar vora la casa també mig en runes de les Valls, i finalment seguim el GR a l'esquerra uns minuts més fins arribar de nou a la Mare de Déu de Bastanist. A pocs metres d'arribar-hi creuem el torrent i aprofitem per remullar-nos els peus després de gairebé 30 quilòmetres i 1.500 metres de desnivell.

Ha estat una ruta molt bonica, llarga però molt bonica. Hem pogut contemplar les parets del Cadí des de diferents perspectives, totes elles interessants i espectaculars. Hem sortit des d'un punt emblemàtic, el santuari de Bastanist; hem passat també per un llogarret molt bonic, Estana, i hem contemplat les severes parets del Cadí, encara curulles de neu, des de diversos prats d'alçada de gran bellesa: les collades de Josana i Josana Superior, el Tossal del Puig, el Prat del Cadí, el Collet de l'Estenedor i el Prat d'Aguiló. Una sortida complerta, per passar un dia sencer en un entorn d'alta muntanya singularment bonic. Excel·lent combinació de prats alpins, boscos d'alta muntanya, parets de roca, canals de neu verticals i abruptes, bordes i poblets en absoluta harmonia.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta