Roc de Madres (2.471 m.) amb esquís

• 

  Després del bosc espès avancem per pales obertes amb pendent suau

• 

  Tot pujant deixem a l'esquena bones vistes cap al massís del Carlit

• 

  Tram superior abans del cim, obert i planer

• 

  Gaudint de la baixada al tram superior, amb bona neu

• 

  Estrenem una bona pala, amb pendent suau i alguns arbres

• 

  Esquiem per pendents suaus, fàcils i divertits

Tornem a les neus del Capcir per emprendre un llarg itinerari fins al punt culminant de la serra de Madres. Des del pont de la Farga ens endinsem en un bosc espès d'avets i bedolls, i pugem fins els refugis de Becet i d'Oller. Remuntem pales suaus i ben innivades fins al serrat de Clotes. El tram summital és planer i costa acabar d'arribar al cim. Grans vistes cap al Canigó. Baixem gaudint de les suaus pales esquivant arbres, i el tram final, més penós, entremig de bosc dens.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Pont de la Farga, Puigbalador (Capcir)
• Distància: 15,5 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.090 metres
• Temps: 6:00 hores
• Dificultat: S2 / BE/ F
• Sensació de dificultat: Fàcil. Tram espès de bosc a la part baixa
• Cartografia: Font-Romeu / Capcir, Institut national de l’information géographique et forestière (IGN) (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Pont de la Farga	00:00	00:00	0
Refugi de Becet	00:41	00:41	1,7
Refugi d'Oller	01:07	01:48	3,9
Coll del Serrat de Clotes	01:28	03:16	6,4
Roc de Madres	00:30	03:56	7,8
Inici	02:05	06:01	15,5

Crònica

La primavera, tímida, tot just comença a tenyir de verd les terres baixes. En canvi, cap amunt el blanc impera, i la neu es resisteix a cedir. Els dos dies anteriors encara ens ha regalat una bona enfarinada a bona part dels Pirineus, afegint encara més gruix a un mantell magnífic. Amb aquest panorama dedicarem el primer cap de setmana d'abril a l'esquí.

El dissabte vam fer un intent infructuós al Puigpedrós (algunes fotografies). Ja ens va costar pujar de Meranges per la pista del refugi de Malniu a causa de la neu recent. Com que érem una bona colla, amb pales i empenyent vam aconseguir arribar motoritzats fins un bon tros amunt de la pista. Amb el Ferran, el Bernat, el Marc i el Trivi comencem a foquejar per la drecera del refugi de Malniu. Fins al refugi tot bé, amb un paisatge preciós amb gran quantitat de neu encara als arbres. A partir del refugi un infern, amb una forta ventolera i molt poca visibilitat. Un tros amunt, tips de passar penúries i sobretot molt de fred, decidim girar cua. Un altre dia o un altre any serà.

El diumenge ens dirigim cap al Capcir, amb la idea d'enfilar la Serra de Madres. Fa pocs dies vam esquiar el magnífic Tarbesó, i vam tornar encantats. La jornada d'avui serà diferent, força més llarga i menys esquiable, però feia temps que tenia ganes de conèixer aquest sector, i aquest diumenge de temps esplèndid semblava un bon dia. Ens reunim amb la Teresa, el Ferran, la Meritxell, el Jordi, la Sílvia i jo mateix i ens dirigim cap al Pont de la Farga, a Puigbalador, on començarem la ruta.

Per accedir-hi pugem a l'Alta Cerdanya. Passat Puigcerdà creuem la Guingeta d'Ix i continuem cap a Sallagosa. A la rotonda d'entrada a Montlluís girem a l'esquerra. Passem Formigueres i després Puigbalador. Seguim direcció Axat i aproximadament un quilòmetre després del poble de Puigbalador trobem un trencant. Tombem a la dreta i creuem el pont de la Farga. A l'altra banda del pont hi ha un petit aparcament on començarem la ruta.

Tot i estar a 1.400 metres d'alçada i ser abril, sortim amb els esquís als peus. Al Capcir la neu és abundant, i encara més aquest any. Val a dir que la nevada dels dies anteriors ha cobert aquest sector amb una capa d'uns 15 centímetres de neu sense base a la part baixa, on ja s'havia fos. Ens posem a punt i comencem a foquejar direcció est per una pista gairebé plana. La pista s'endinsa en un bonic bosc d'avets, pi negre i bedolls. Alguns dels avet són molt bonics i de gran magnitud.

Avancem molt suaument i arribem al refugi de Becet, una petita cabana de pastors al peu de la pista. Anem avançant encara per la pista uns minuts més fins a trobar un indicador. Deixem la pista i ens endisem al bosc per un camí a l'esquerra. El camí és estret i el bosc és molt espès. Per pujar això no és cap problema, però per baixar haurem de fer equilibris. A més a més sembla que hi hagi molta neu, ja que fins i tot els arbres estan ben blancs, però no hi ha base, i fàcilment sobresurten soques o pedres traïdores.

Anem pujant gaudint del dia esplèndid i de la conversa amb els companys. Cada cop fa més calor, i la neu aviat comença a patir les conseqüències de la temperatura humitejant-se. Quan el bosc comença a obrir-se arribem al refugi d'Oller, una cabana més gran i còmoda. Des del peu de la cabana tenim una excel·lent panoràmica cap a l'oest, amb el pic de Tarbesó que destaca tot i la seva modesta alçada, i evidentment el massís del Carlit amb les seves diverses puntes. Fem una pausa per hidratar-nos i ganyipar i continuem.

El terreny és ara més obert, unes pales de pendent suau amb arbres esclarissats. Pugem sempre direcció est, amb la vista posada al roc Mary, una mola rocallosa que trenca l'arrodoniment general d'aquest sector. Com que no coneixem la zona fins i tot pensem que pugui ser el Roc de Madres, però és força més lluny...

Pugem i pugem amb un sol de justícia tot fent ziga-zagues fins al cap d'amunt del serrat de les Clotes. El darrer tram és més planer i obert, i comprovem els efectes del vent, amb neu endurida i figures de neu abstractes esculpides en els arbres. Si fins ara la calor era intensa ara el vent ens obliga a abrigar-nos en el darrer tram. Guanyem un gran plató i passem vora el Roc de les Nou Fonts, que ens queda més a l'esquerra. Avancem per terreny obert, pla i indefinit, sense veure encara el cim.

Sembla que no hagis d'arribar mai al cim, el qual no és pràcticament visible fins que hi arribes. Al cim sembla que hi ha una cabana de pedra, però ni la veiem, imagino que colgada per la neu. Fem la clàssica fotografia de grup i observem el paisatge. Des d'aquí el centre d'atenció visual és el Canigó, cap a l'est, que ens captiva amb el seu vessant més feréstec. No gaire lluny d'on som veiem el petit turó del Bernat Salvatge, segon cim de la serra de Madres, amb algunes cornises abundants i perilloses. Cap al cantó d'on venim el sector del Carlit, el Roc Blanc i el Tarbesó sobresurten en l'horitzó.

Comencem el descens desfent els suaus pendents del plató summital. Després de creuar de nou el collet del serrat de les Clotes augmenta una mica el pendent i també la qualitat de la neu, endurida pel vent a la part superior, i ara tova però humitejada. Estrenem amples pales de neu amb alguns arbres escadussers que no entorpeixen la baixada. És sens dubte el tram més divertit. La neu és recent i encara ningú no l'ha trepitjat. Hi ha una capa d'uns 15 centímetres de neu nova, i és un plaer baixar per les amples pales amb pendent suau. La neu es deixa esquiar molt bé. És humida però no pesada, ideal per esquiar suaument sense agafar velocitat.

Llàstima que el tram obert de les pales superiors s'acaba de seguida, i quan entrem al bosc més que esquiar sembla una cursa d'obstacles. Cal moure's per un bosc espès. Al principi és divertit, però més avall la neu escasseja i cal vigilar amb pedres i soques que sobresurten. Tot i això hi ha prou neu per baixar molt avall, esquivant en alguns casos curts trams sense neu. Finalment trobem la pista que ens porta cap al punt d'inici, i baixem lliscant fins força avall. Aproximadament un quilòmetre i mig abans de l'inici ens descalcem els esquís i acabem fent el tram planer i assolellat caminant.

Hem gaudit d'una bona jornada d'esquí, amb una llarga pujada primer per bosc i després per pendents suaus i oberts. El tram final és planer, i costa d'arribar al cim. El tram superior del descens és fàcil i molt divertit, i la part del bosc més enravessada. No és un terreny d'esquí espectacular, sinó una zona per practicar un esquí suau, coneixent aquesta petita serra del Capcir.