Capcir

Bosc de les Ares

Conegut com el Quebec de l'Arieja pels seus boscos esplendorosos, a recer d'imponents cims com el Roc Blanc o el pic de Baixollada, avui pedalem pels boscos del Donasà. Des de Queragut, capital d'aquesta comarca, pugem cap al coll de les Ares i ens endinsem en el bosc del mateix nom, entremig d'avets, bedolls i una gran extensió de faigs en plena metamorfosi de colors. Pedalem per bones pistes on gaudim d'un paisatge vegetal majúscul, tot passant pels refugis de Laurenti i del Fornet. Des de la part alta anem baixant cap al bonic poble de Mijanes, i des d'allà, per una carretera asfaltada poc transitada tornem cap al punt d'origen, sota el castell del Donasà.

Puig de la Tossa (2.034 m.)

Sota la ciutadella de Montlluís iniciem una ruta en bicicleta que ens portarà a recórrer una llarga carena que fa frontera entre les comarques del Capcir i el Conflent. Planegem fins a la Llaguna i a partir d'aquí comencem a pujar sense treva fins al cim de la Tossa, creuant un camp de tir dins d'una zona militar que segons els dies pot tenir el trànsit restringit. Dalt del cim es conserva un antic fort militar del segle XIX. Per una bona pista baixem des del cim fins al coll de la Llosa, on hi ha una estació d'esquí de fons, i des d'aquí anem seguint una llarga carena cap al nord que connecta diferents colls, com el de la Jacinta, el coll de Torn on hi ha un refugi guardat, i finalment el coll de la Creu, on prenem un corriol en descens que ens portarà fins a les portes de Matamala. Voregem l'estany i tornem a pujar per un camí fins al coll de la Quillana, on ja planejant acabem d'arribar al punt d'inici.

Alta ruta Carlit - Peric

Un grup de nou excursionistes iniciem una ruta de 3 dies pels confins de la Cerdanya, el Capcir i l'Arieja, en un itinerari força alpí en què gairebé sempre estarem per sobre els 2.000 metres. Comencem al llac de la Bollosa i prenem l'itinerari clàssic del Carlit, però després dels estanys superiors el deixem i ens enfilem sense camí al Puig de l'Estany Sobirà, on seguim la cresta i arribem grimpant al cim del Carlit (2.921 m.) Baixem cap al gran estany de Lanós i entrem a l'Arieja per la portella d'Orlú. Desfem la llarga i perdregosa coma que passa als peus de l'estany Faurí i acabem la primera i llarga jornada al refugi d'En Beis. El segon dia comencem planejant fins a trobar la llarga coma que ens enfila a la Portella Gran, un indret preciós sobre l'estany Blau. Anem a buscar la cresta nord-oest i grimpem fins al pic Peric (2.810 m.) Continuem pel cordal cap al Petit Peric i en forta baixada tanquem el segon dia al refugi de Camporells. El tercer dia és el més suau, avancem pels amplis plans de les Carboneres i pugem lleugerament fins a l'estany d'Aude. Acabem la ruta tancant el cercle a la presa de la Bollosa.

Puig Peric (2.810 m.)

Arribant a la base del Puig Peric

Ens enfilem fins al sostre del Capcir tot creuant la més gran zona lacustre dels Pirineus orientals. Sortim des de la presa de la Bullosa i la voregem per l'esquerra. Creuem un gran altiplà farcit d'aiguamolls, especialment bonics a la coma de la Grava. Anem a buscar la base de la carena que ens portarà fins al cim, primer pujant per un fort pendent d'esquistos, i després resseguint el llom sempre amb vistes panoràmiques cap al Carlit, el Puig de la Grava i els estanys de la zona. Amb alguna petita i fàcil grimpada assolim el cim, i baixem cap a l'est seguint la carena que connecta amb el Petit Peric. Baixem per l'ample i suau llom fins als plans de la Balmeta i enllacem amb el camí d'anada prop de la cua de la Bollosa.

Mont Llaret (2.376 m.)

Pujant el Mont Llaret

La boira ens fa canviar la inicial de pujar el Petit Peric des dels Angles, i ens conformem amb una part del recorregut previst. Sortim de la part superior de la població i seguim el camí indicat de la Balmeta. Amb suaus pendents per un bosc esclarissat arribem al refugi del mateix nom, i iniciem l'aproximació a l'objectiu inicial, però un cop a la base del cim reculem per culpa de la boira. De nou al refugi prenem el caminet que va pujant el vessant nord del Mont Llaret. Fem diversos revolts fins assolir la carena, i la creuem transversalment seguint per sort una traça oberta, ja que ens movem sense visibilitat. Arribem a les pistes d'esquí i baixem còmodament al punt d'inici.

Tarbesó (2.364 m.) amb esquís

Avancem de pla per la coma del riu Maure amb el Tarbesó al fons

Des de la minúscula estació d'esquí de Mijanes, al nord de la comarca occitana del Donasà, sortim una bona colla amb els esquís als peus tot i l'escassetat de neu. Avancem un tram llarg i planer seguint la coma del riu Maure fins passada la cabana de l'Orri. Després comencem a pujar per terreny més obert fins a situar-nos sota les grans pales del cim. Encarem la pujada més forta per la dreta, fins a guanyar la carena. El primer tram del descens i el més dret el fem pel vessant sud fins a la Comella de l'Ós. Llavors per terreny menys uniforme anem desfent la coma fins al punt d'origen.

Petit Peric (2.690 m.)

El Petit Peric davant de Camporrells

A llevant del Puig Peric hi trobem el seu germà petit, més amable per recórrer'l amb esquís gràcies a la seva llarga pala sud, de pendent moderat i constant que, amb bona neu, garanteixen una bona baixada. Hi accedirem des de l'estació d'esquí de Formiguera, on pujarem fins la seva cota alta, carenarem la serra de Mauri i baixarem cap a l'idíl·lic refugi i estanys de Camporrells. Voregem la base est del cim i anem a buscar la pala sud, per on pujarem fent llargues diagonals. Excel·lent baixada, fàcil i sostinguda.

Pic de la Mina (2.683 m.)

Pujant amb el Pic de la Mina al fons

Fem una sortida poc lluïda a un dels cims més fàcils per recórrer amb esquís al Capcir. El vent del matí afluixa però dóna pas a la boira, que ens impedeix contemplar els cims ben innivats de la zona, i que ens dificulta considerablement el descens. Deixem de seguida l'estació d'esquí per anar a buscar el llarguíssim llom de l'Orri que ens portarà fins al cim. Descens pràcticament a cegues, on fins i tot costa orientar-nos fins trobar les pistes d'esquí.

Roc de Madres (2.471 m.) amb esquís

Tornem a les neus del Capcir per emprendre un llarg itinerari fins al punt culminant de la serra de Madres. Des del pont de la Farga ens endinsem en un bosc espès d'avets i bedolls, i pugem fins els refugis de Becet i d'Oller. Remuntem pales suaus i ben innivades fins al serrat de Clotes. El tram summital és planer i costa acabar d'arribar al cim. Grans vistes cap al Canigó. Baixem gaudint de les suaus pales esquivant arbres, i el tram final, més penós, entremig de bosc dens.

Subscriure a Capcir