Alta Muntanya als Alps

Tête des Toillies (3.175 m.) i Rocca Bianca (3.059 m.)

Enviat per Marc el Dilluns, 12/08/2013 - 14:00

A cavall entre Itàlia i França aquest cim punxegut, airós i estètic requereix una grimpada fàcil però aèria per accedir al punt més alt. Sortim de la capella de Clausis, en un entorn captivador de prats alpins. Pugem fins al coll de la Noire i acabem de grimpar fins al cim. Baixem per la cresta sud i voregem pel vessant italià. Remuntem el coll Blanchet i fem uns passos d'escalada fins a la Rocca Bianca. Baixem directes al refugi de la Blanche i tornem planejant pels prats.

Rochebrune (3.320 m.)

Enviat per Marc el Dilluns, 12/08/2013 - 14:00

Visible des de tot el Queyràs i bona part dels Ecrins, aquest isolat cim és una mola rocosa que s'eleva airosa per sobre la zona de Briançon. Excel·lent mirador per la seva posició central i la seva alçada. Flanquegem una llarguíssima tartera fins al Col des Portes, on pugem fort per terreny feixuc de roca inestable fins a la bretxa. Escalem un mur d'uns 20 m. (III) per accedir al cim. Tornem pel mateix camí.

Pointe de Rasis (2.844 m.)

Enviat per Marc el Dijous, 08/08/2013 - 14:00

Enfilem avui un cim poc destacat per si mateix, però que ens ofereix un bell recorregut i una excel·lent panoràmica. Per sobre de Château-Queyras pugem amb cotxe fins la Sommet Bucher, a més de 2.000 metres, i emprenem un bonic camí per pastures i avetosa fins sota l'estètica Pointe de la Selle. Per una coma ampla remuntem fins un coll i per l'aresta accedim al cim, des d'on tenim una amplíssima perspectiva de tot el Queyràs.

La Taillante (3.197 m.)

Enviat per Marc el Dimarts, 06/08/2013 - 14:00

Aquesta muntanya atreu ràpidament l'atenció per la seva peculiar forma: un conjunt de grans plaques llises inclinades que formen una estreta cresta laminada a la part superior. El nom la defineix: sembla el fil d'un ganivet. Enfilem al punt culminant de la cresta des del llac Foréant i tot grimpant per un contrafort molt pendent. És un camí dret, incòmode i inestable que ens conduirà al punt culminant d'aquesta curiosa mola calcària. Casc recomanable.

Mont Viso (3.841 m.)

Enviat per Marc el Diumenge, 04/08/2013 - 14:00

Altiva i desafiant, a la capçalera de la vall del Po s'aixeca una gran piràmide encisadora. Considerada durant segles la muntanya més alta dels Alps per la seva prominència, enfilem aquest cim rocallós que exigeix una llarga i constant grimpada. Fem nit al refugi Quintino Sella, i encara de nit enfilem el tram equipat del Passo delle Sagnette. Creuem una llarga coma fins al bivac Andreotti, i comencem a grimpar, amb passos de II i III fins al cim.

Mont Blanc (4.810 m.)

Enviat per Marc el Divendres, 25/06/2010 - 14:00

Mont Blanc, vist des del coll del Dôme de Goûter

Satisfent una vella il·lusió ens decidim a pujar el cim dels Alps per la via normal. Pugem amb el Tramvia del Mont Blanc i caminem fins al refugi de Tête Rousse on passarem la nit. El segon dia només arribem fins al refugi de Goûter i dediquem la resta del dia a descansar i aclimatar. El tercer dia, acompanyats per la lluna plena fem cim des d'on veiem una esplèndida sortida de sol. Senzillament màgic.

Dom (4.545 m.)

Enviat per Marc el Dissabte, 22/08/2009 - 14:00

Cara est del Dom, la banda oposada per on hem pujat

És una muntanya espectacular, sobretot vista des de la vall de Saas, des d'on es presenta com una gran piràmide pràcticament inexpugnable. Des del vessant de Zermatt es pot accedir més fàcilment, tot i això caldrà remuntar en dos dies més de 3.200 metres de desnivell, fent nit al refugi. Caldrà superar esquerdes de la glacera i considerables pendents de neu i gel.

Intent al Pollux (4.099 m.)

Enviat per Marc el Dimecres, 19/08/2009 - 14:00

Des de la turística població de Zermatt agafem fins a 3 telecabines que ens porten fins als gairebé 3.900 metres d'alçada del Klein Matterhorn. Des d'aquí hi ha una perspectiva frontal i ben propera del Cerví. Molts dels excursionistes des d'aquí enfilen el Breithorn (4.164 m.), el "quatre-mil" més fàcil, accessible per una bona traça en poc més d'una hora. Nosaltres intentem arribar al Pollux, més lluny i exigent, però desistim en una xemeneia més difícil del que pensàvem.

Lagginhorn (4.010 m.)

Enviat per Marc el Dilluns, 17/08/2009 - 14:00

A diferència d'altres cims que hem fet aquest dies, el Lagginhorn té molta més secció de roca que no pas de glacera. És un cim un xic més complicat, ja que el darrer tram és força dret i exposat, amb trams de II amb una bona timba. També cal tenir en compte el desprendiment de roques de les cordades superiors. El cim és petit i afilat, molt aeri i espectacular, amb bones vistes cap a totes bandes.

Weismies (4.017 m.)

Enviat per Marc el Divendres, 14/08/2009 - 14:00

És un cim força concorregut ja que, a part de superar per poc els 4.000 metres, és relativament fàcil i molt bonic. Els telecabines que s'agafen a Saas Grund porten fins a 3.100 metres, i a partir d'allà la ruta sempre va sobre neu i gel, superant primer esquerdes i seracs, i després un tram de força pendent (uns 40º) i al cim una curta però exposada aresta molt estètica.