Weismies (4.017 m.)

És un cim força concorregut ja que, a part de superar per poc els 4.000 metres, és relativament fàcil i molt bonic. Els telecabines que s'agafen a Saas Grund porten fins a 3.100 metres, i a partir d'allà la ruta sempre va sobre neu i gel, superant primer esquerdes i seracs, i després un tram de força pendent (uns 40º) i al cim una curta però exposada aresta molt estètica.

Fitxa

• Lloc de sortida: Arribada del telecabina Hohsaas, (Saas Fee)
• Distància: 8,6 quilòmetres
• Desnivell positiu: 950 metres
• Temps aproximat: 4:30 h.
• Nivell de dificultat: PD-
• Sensació de dificultat: Mitjà. Travessa sempre per glacera. Zona de seracs que cal sortejar. Algunes esquerdes

Crònica

Anem fins a Saas Grund per agafar primer un telecabina i després un altre que ens portaran fins a Hohsaas, a 3.100 metres. En aquest punt també hi ha un refugi, on hi ha gent que hi passa la nit per poder començar la ruta més d'hora i garantir així una bona qualitat de la neu. Nosaltres pugem quan obren els remuntadors, a les 7:30. Tot pujant al telecabina parlem amb un guia local que acompanya una parella a pujar precisament el Weismies. En poca estona arribem al final del remuntador, on després de baixar uns 300 metres per una pista de terra arribem al punt en què ja ens calcem els grampons i ens encordem per començar a encarar la glacera del Trift.

Comencem a pujar per la traça ben evident dels grups que han sortit més d'hora des del refugi. Davant nostre tenim 5 o 6 cordades que també han sortit de baix el poble i han pujat amb el telefèric. El primer tram de camí ja enfila fort amunt, i de seguida trobem alguna esquerda de magnitud considerable. Ja és un avís que caldrà anar amb compte. Poc després el terreny s'aplana, però hi ha moltes esquerdes. Creuat un tram pla, la traça torna a pujar i fort entremig de les grans esquerdes i uns grans seracs amenaçadors. La traça va fent voltes per evitar els grans seracs, buscant el millor itinerari i guanyar alçada.

Un cop superada la zona dels seracs la ruta ja és molt més franca i evident. Anem pujant seguint sempre una bona traça per pendent considerable fins a guanyar l'aresta, molt bonica i estètica, i amb una espectacular cornisa que es desploma centenars de metres sobre l'altre vessant. A partir d'aquí seguiren una bona estona l'aresta, a certa distància, i amb un pendent superior, en alguns trams d'uns 40º. En aquest tram de més pendent trobem alguns punts en què trepitgem gel en comptes de neu, i cal anar amb compte. El pendent cap a la nostra dreta és molt fort, i una caiguda comportaria probables problemes per parar. Tot i això la bona traça ajuda a pujar còmodament. En poca estona superem aquest tram més pendent i arribem a l'avant-cim, ja més planer. Una última pujadeta més moderada i arribem al cim. Som els primers dels que hem sortit directament des de baix, ja que hem avançat 5 o 6 cordades que també havien sortit gairebé alhora. Aquest tipus d'ascensió franca per neu ens va força bé.

Un cop al cim seguim una curta cresta, però molt aèria i exposada per les dues bandes que ens apropa a l'altre vessant del cim oest. És un tram curt però molt espectacular, fàcil, però cal parar atenció. Hem arribat al cim en 2 hores i 45 minuts, còmodament, sense presses. La tornada la fem pel mateix camí, anant amb compte amb les esquerdes, sobretot a la part baixa.

El Weismies és un cim molt agraït, ja que amb un esforç moderat s'assoleix una altitud superior als 4.000 metres, amb unes vistes impressionants, i amb un recorregut que no té grans complicacions però sí una gran recompensa, ja que tot ell és molt bonic, especialment la llarga aresta fins al cim que li dóna un gran ambient alpí.