La Taillante (3.197 m.)

• 

  La Taillante

• 

  Baixem cap a l'estany de Foréant

• 

  Grimpant per la paret oest de la Taillante

• 

  Cresta de la Taillante

• 

  Desgrimpant per terreny inestable

• 

  Lac Foréant, i al fons el Pain du Sucre

Aquesta muntanya atreu ràpidament l'atenció per la seva peculiar forma: un conjunt de grans plaques llises inclinades que formen una estreta cresta laminada a la part superior. El nom la defineix: sembla el fil d'un ganivet. Enfilem al punt culminant de la cresta des del llac Foréant i tot grimpant per un contrafort molt pendent. És un camí dret, incòmode i inestable que ens conduirà al punt culminant d'aquesta curiosa mola calcària. Casc recomanable.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Alta Muntanya
• Lloc de sortida: Aparcament prop Refugi Agnel, Molines en Queyras (França)
• Distància: 9,1 quilòmetres
• Desnivell positiu: 960 metres
• Temps: 05:25 hores
• Dificultat: F+
• Sensació de dificultat: Força fàcil. Grimpades per terreny incòmode. Alguns punts aeris.
• Cartografia: Mont Viso, IGN (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Aparcament prop refugi Agnel	00:00	00:00	0,0
Col Vieux	00:25	00:25	1,2
Lac Foréant	00:19	00:44	2,5
Esperó	00:29	02:42	3,6
Cim nord de la Taillante	01:29	02:42	4,4
Inici	02:41	05:23	9,1

Crònica

Després de l'inici de les vacances pujant el Mont Viso tendim cap al Parc Natural del Queyràs. Geogràficament estem aprop, però les comunicacions són complicades, i hem de fer una bona volta per passar d'Itàlia a França. Creuem el coll d'Agnello o Agnel (segons si parlem en italià o francès), el tercer coll asfaltat més alt d'Europa, amb 2.744 m. Només circular per aquesta carretera ja és una aventura. També ho és per als soferts ciclistes, que tenen aquí un bon repte. Baixant un parell de quilòmetres cap al vessant francès trobem un petit aparcament amb una caseta informativa, just abans del refugi d'Agnel. Aquí començarem la ruta.

Sortim de l'aparcament que hi ha un parell de quilòmetres abans del Col d'Agnel pel vessant francès. És un aparcament molt freqüentat, ja que des d'aquí surten diverses rutes interessants. A l'aparcament hi ha una caseta d'informació del Parc Natural, però aquest any està tancada. L'avantatge de sortir a 2.600 metres d'alçada és que ja comences de molt amunt, i és fàcil accedir a diversos pics de més de 3.000 metres.

Sortim caminant cap a l'est per un camí ben fresat que puja decidit. Caminem al costat d'altres excursionistes i famílies que aprofiten per passar el dia en una zona de muntanya molt interessant. Pugem durant aproximadament 25 minuts fins al coll Vieux. Aquí molts excursionistes marxen cap a la dreta per encarar els forts pendents del Pain du Sucre, un tres-mil molt accessible i que té molt bones vistes. Avui però els núvols són protagonistes, i ens impediran l'anel·lada visió del Mont Viso.

Nosaltres creuem el coll i baixem cap al vessant oposat, per anar a trobar l'estany de Foréant, uns 100 metres per sota. Voregem l'estany per l'esquerra, i a l'altra banda veiem la imponent Taillante. És una muntanya peculiar, un conjunt de grans làmines inclinades que formen una cresta esmolada i vertiginosa. De lluny sembla difícil poder-hi pujar d'altra forma que no sigui escalant. De fet hi ha diverses vies. Però també és possible pujar caminant amb alguna petita grimpada. Això sí, el camí és incómode i en alguns trams exposats.

Al desguàs de l'estany seguim algunes fites que salten cap a l'altre vessant, en direcció inequívoca cap a la base nord de la cresta de la Taillante. No hi ha camí pròpiament dit, però es pot més o menys seguir un pas que flanqueja per sobre la coma del torrent. Entrem en una zona de grans blocs i tot seguit un pla d'herba abans d'arribar a un esperó que és alhora un contrafort de la pròpia cresta. En revoltar l'esperó cal buscar algunes fites (escasses) per buscar el pas que inicia pròpiament l'ascens per la roca.

És molt important en aquesta ruta no perdre les fites, ja que la cosa es podria complicar i força. Aviat trobem unes fites que s'enfilen en una petita cresta secundària que aviat es confon amb la cara oest de la Taillante. Passat un primer tram lleugerament encrestat arribem a una zona més oberta que serà la característica de tota l'ascensió. Anirem pujant mig caminant mig grimpant per un terreny inestable i de fort pendent.

Tota aquesta cara oest està formada per làmines de roca, algunes més petites i algunes més grans. En alguns trams es pot mig grimpar per les roques, i en altres cal seguir el rastre de sender pel detritus de petites pedres trencades. El pas és fàcil en la majoria dels casos, però el alguns moments has de posar les mans a terra i tens la sensació de certa inestabilitat. És recomanable portar casc especialment si hi ha grups al davant, ja que poden fer caure pedres fàcilment. Tota aquesta muntanya s'escrosta.

La pujada és llarga i feixuga, de mal passar. Un camí incòmode o una grimpada per una roca estranya. Enlloc no veus que la ruta sigui perillosa, però mai no vas tranquil. A més a més feia vent, de manera que la progressió encara era més incòmoda. En algun punt vam mig perdre les fites, ja que tampoc no són gaire visibles, i cal retrobar-les aviat per evitar problemes majors.

Després d'una llarga estona ja entreveiem el cim, on hi ha una fita gran. Els darrers metres són una mica més exposats, i amb vent ens rumiem bé el moment d'accedir-hi. Finalment arribem al petit cim nord de la Taillante (3.197 m.), el punt més alt d'aquesta muntanya-cresta. El cim és prou còmode, estret i llargarut. De fet tota la cresta és molt estreta. Mirant cap al sud veiem el fil de navalla que dibuixa la cresta. El nom de la Taillante és ben justificat: un gran ganivet de roca a més de 3.000 metres.

Contemplem el paisatge, amb el Pain du Sucre a la vora, però fa vent i els núvols han anat creixent. Ens perdem la gran vista que sabem que hi ha del Mont Viso, ja que els núvols el tapen. Baixem el primer tram amb compte, i després continuem baixant més fàcilment del que pensàvem, majoritàriament caminant, però en molts punts posant les mans a terra per desgrimpar.

Baixem estrictament per la mateixa ruta. Pel camí trobem dos grupets que pugen aquesta muntanya tan peculiar. Baixem ràpidament i retrobem l'estany de Foréant. Fem parada per dinar al peu de l'estany. Havent dinat costa emprendre els més de 100 metres de desnivell que ens separen del coll Vieux. Pugem poc a poc, però sense encantar-nos perquè els núvols són cada cop més espessos. Tot el dia han anat corrent, però ara són foscos i amenaçadors.

Finalment assolim el coll i descartem la idea inicial de pujar també el Pain de Sucre (menys de 400 metres de desnivell fins al cim). Baixem ràpidament pel camí ben fresat mentre comencen a caure gotes. Arribem a l'aparcament just abans que caigui un bon ruixat.

La Taillante és una muntanya molt peculiar, amb forma de ganivet o serra, formada per grans làmines de roca que es van descomposant. La silueta és molt atractiva, i arribar al fil de la cresta és molt gratificant. És una ruta poc concorreguda per incòmode i una mica perillosa, sobretot la caiguda de roques, però val la pena conèixer aquest racó tan especial.