Lagginhorn (4.010 m.)

A diferència d'altres cims que hem fet aquest dies, el Lagginhorn té molta més secció de roca que no pas de glacera. És un cim un xic més complicat, ja que el darrer tram és força dret i exposat, amb trams de II amb una bona timba. També cal tenir en compte el desprendiment de roques de les cordades superiors. El cim és petit i afilat, molt aeri i espectacular, amb bones vistes cap a totes bandes.

Fitxa

• Lloc de sortida: Arribada del telecabina Höhsaas, (Saas Grund)
• Distància: 8,65 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.135 metres
• Temps aproximat: 7:45 h.
• Nivell de dificultat: PD
• Sensació de dificultat: Mitjà-difícil. Curta glacera. Diversos trams de II en roca, alguns molt exposats. Risc de caiguda de pedres d'altres cordades. Itinerari llarg i incòmode.

Crònica

Sortim des de Saas Grund i agafem dos telecabines, primer el de Kreuzboden i després del de Höhsaas, que arriba fins a 3.100 metres d'alçada. En arribar, la majoria de gent va cap a la dreta per dirigir-se al Weismies (que havíem fet fa 3 dies). Nosaltres girem cap l'esquerra del remuntador, baixem uns metres per una pista amb neu, creuem una zona més plana i ens encarem cap una cresta que hem de creuar transversalment. Trobem un primer tram exposat, però hi ha un cable d'acer per agafar-se, cosa que dóna molta seguretat. Un cop creuada la cresta baixem a la glacera del Lagginhorn (Lagginhornglescher), ens posem els grampons i agafem el piolet, tot i que la glacera no és gaire dreta. No ens encordem, ja que no hi ha gaire pendent, i no veiem escletxes, tot i que la ressenya que havíem llegit sí que deia que en podien trobar alguna. En tot cas és una glacera molt fàcil, que puja primer més progressivament i després de forma més decidida (uns 30º).

Després de la glacera comença ja la llarga aresta oest que porta directament cap al cim. Anem seguint fites, tot i que no hi ha un camí definit, ja que tota la ruta passa per grans blocs de pedra que cal anar superant. El primer tram de l'aresta és dreta, però no comporta gaire problemes. Més amunt enfila més fort, i caldrà superar passos de II grau. La ruta es fa llarga, ja que la progressió és lenta. Veiem gent que va pujant, i també alguns grups que baixen, molts amb guia i encordats. Trobem un tram de neu i gel. Algunes persones es posen els grampons, nosaltres preferim anar més per la dreta, més al límit de l'aresta i grimpar, ja que tot i ser més dret i exposat, ho veiem més segur.

Havíem llegit a la crònica que era millor anar sempre pel límit de l'aresta, i ho anem fent així. És més exposat, ja que pujant hi ha una bona timba cap a la dreta, especialment en el tram superior. Igualment en el tram superior cal anar amb compte per les pedres que poden tirar les cordades superiors. Acabem d'arribar al cim superant un darrer tram força dret i aeri.

El cim més molt espectacular, ja que és estret i afilat. Hi cap poca gent, i és molt aeri. Veiem davant nostre el Weismies, ben nevat. El cim del Lagginhorn (4.010 m.) és un petit pedregar, sense neu. Hi trobem altra gent, i ens encaixem com podem per cabre-hi. Tenim una gran "sensació de cim", ja que és petit i aeri, amb una bona timba cap a totes bandes. Contemplem les vistes i ens hi estem una estona curta. Cap a l'est la vista queda limitada pels núvols, en canvi cap a l'oest veiem tota la serralada de Mischabel. Hem trigat gairebé 5 hores en pujar, en un recorregut dur, ja que és molt dret i incòmode per la gran quantitat de blocs de pedra que cal superar. El cim té un gran ambient alpí, tot i la manca de neu.

Comencem la baixada anant amb molt de compte, ja que cal desgrimpar i passar alguns passos de II molt aeris, amb molta timba. Tot i això la baixada és fa més fàcil del que pensava, i baixem amb seguretat, anant amb compte. Baixem poc a poc fins arribar al límit de la glacera, on parem per dinar. Baixem la glacera amb una neu ja molt transformada, però la glacera no té gaire complicació. Més endavant, ja després de la glacera, en un petit tram de neu, la Sílvia té un petit ensurt ja que la neu se li enfonsa tota la cama. Afortunadament només és un ensurt, i continuem fins arribar de nou al telecabina de Höhsaas després de 7 hores i 45 minuts de ruta.

El Lagginhorn és el cim més dur que hem fet, llarg i exigent, però molt interessant. Té trams exposats, però les preses són molt segures. A partir d'una certa alçada hi ha un gran ambient alpí, i es pot gaudir de molt bones vistes.