Alta Muntanya als Alps

Des del popular coll d'Iseran destaca una muntanya per la seva punta esmolada entre grans glaceres. Ens hi aproximem per la vall d'Averóle, on comencem la llarga aproximació de bon matí des de l'últim aparcament. Pugem fort per prats de forta inclinació cap a les bordes de la Mottuaz, sempre amb la gran imatge de la punta Charbonnel a l'esquena. En canvi el nostre cim no el veurem fins ben amunt. Pugem fort per les restes de l'antiga glacera fins a trobar l'exígua actual. Ens calcem grampons i comencem a remuntar la glacera, plena d'esquerdes, algunes dissimulades. Amb compte anem pujant, ja que és un cim poc freqüentat i no hi ha traça. Arribem a la base rocosa del cim, que ataquem pel flanc dret per una tartera molt pendent primer, i una grimpada una mica aèria després. El cim és un petit altiplà amb grans vistes. Tornem pel mateix camí, amb molt de compte a la glacera, i seguim avall cap a la bonica zona de pastures de la Buffaz. Ruta llarga i exigent.

Situats a la Vall d'Aosta remuntem la vall secundària de Valsavarenche fins al cap d'amunt, al nucli de Pont, on comencem l'aproximació al refugi. En poc més de 2 hores remuntem els 725 metres de desnivell fins al refugi Vittorio Emanuele II, on farem nit. A les 5 del matí comencem a caminar amb els frontals per una zona de blocs. Comença a clarejar i arribem a la glacera, on calcem grampons i comencem a pujar un tram força dret. Més amunt el pendent es suavitza i avancem per un llarguíssim desert de neu i gel. Sota la bonica Becca de Moncorvé anem girant a l'esquerra sota uns seracs, i encarem el darrer tram d'ascensió fins a la cresta summital. Arribats a la roca cal grimpar fins assolir la cresta, i ens dirigim cap al pas clau, un breu flanqueig lateral fàcil però extremadament exposat. Fem la corresponent cua, ja que és un cim molt concorregut, i assegurant amb la corda superem la breu grimpada que ens deixa al costat de la Madonna que corona el cim. Descens pel mateix camí, seguint la traça ben definida pels centenars de persones que cada dia d'estiu pugen aquest 4.000 fàcil i bonic.

Prenem el tren cremallera de la Jungfrau que surt de Grindelwald, creua la cara nord de l'Eiger i arriba al cap d'amunt de la glacera. Deixem estris al refugi i fem una pujada exprés al Mönch. El segon dia amb una previsió de temps poc favorable renunciem als cims i creuem les glaceres Jungfraufirn i Grünneggfirn fins al refugi de Finsteraarhorn. El tercer dia arribem fins l'avantcim del Grünegghorn, amb extraordinari panorama, i baixem fins a Concòrdia, on conflueixen les 4 grans glaceres. El quart dia tornem remuntant la glacera fins a sota la Jungfrau.

Un llarg telefèric ens deixa a 3.200 metres i així podem assolir aquest estètic cim en una simple matinal. Sortim de la població de la Grave i pugem pel telefèric fins al Col des Ruillans. Amb piolet i grampons creuem el primer tram pla de la glacera de la Girose. Passem una zona de grans esquerdes, creuem la rimaia i afrontem el fort pendent (40º) previ al cim, amb alguns passos delicats sobre gel. Assolim el cim amb una petita grimpada sobre roca.