Rocciamelone (3.528 m.)

A l'est del Piemont, sobrevolant la vall de Susa, s'aixeca un cim punxegut que tresora una llarga tradició de fe i alpinisme. Situats a la població de Susa prenem una pista llarguíssima i en fort pendent que ens acosta al refugi de la Riposa. Comencem a caminar de bon matí per prats amb forta inclinació que continuem més amunt del refugi. Després d'un fort pendent assolim el segon refugi, el de Ca d'Asti, considerat el més antic dels Alps. Canviem l'herba pels esquistos i pugem més fort per un camí que guanya l'aresta prop d'una creu de ferro. El tram superior el camí es redreça, i recorrem un tram força pendent equiopat amb cadenes abans de coronar el cim, on hi ha un refugi lliure i una petita església. Tornem pel mateix camí contemplant la llarga vall de Susa que s'estira fins a Torí.

Fitxa

• Tipus de sortida: Alta muntanya
• Lloc de sortida: Aparcament prop del refugi de la Reposa Susa, Piemont (Itàlia)
• Distància: 9,70 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.495 metres
• Temps: 6:45 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Tram superior molt dret i una mica aeri, però equipat amb cordes
• Cartografia: Val-Cenis / Charbonnel IGN

Itinerari

Crònica

Seguim el nostre recorregut de les vacances alpines a cavall entre França i Itàlia. Després de pujar el Gran Paradiso i d'un dia de merescut descans, emprenem la ruta que ens portarà a travessar tota la vall d'Aosta fins a Torí. Tot seguit prenem la vall de Susa fins a la ciutat que l'hi dóna nom, seguint una bona autopista, així sí, caríssima. Hem fet una llarga U de gairebé dos-cents quilòmetres i ara ens situem en aquesta petita població de tan sols 500 metres sobre el nivell del mar, però que és una porta d'entrada a les muntanyes frontereres amb França. Poc abans d'entrar a la població trobem un indicador a la dreta cap al barri de Mompantero, i el seguim després de creuar la via del tren. A la part alta d'aquest barri rònec marxa una pista asfaltada estretíssima que puja molt fort pels vessants herbats de la muntanya. Pugem durant molts quilòmetres, només pensant internament que no ens trobem ningú de cara, ja que amb prou feines passa un cotxe. Afortunadament només trobem algun cotxe de cara als pocs revolts amples que trobarem en el camí. Ens enfilarem 1.500 metres de desnivell en aproximadament 20 quilòmetres, els quals ens ocupen més d'una hora conduint. La pista fa centenars de revolts de 180º, i s'enfila fort per pendents gairebé vertiginosos. Aproximadament un quilòmetre abans del refugi hi ha un ampli aparcament, situat en un balcó molt agradable. Hi passarem la nit i el dia següent farem cap a la muntanya.

La Rocciamelone és una muntanya singular, i molts consideren que la seva primera ascensió es pot considerar com la primera activitat alpinística de la història, o si més no el preludi. A l'edat mitjana es considerava a la zona que aquesta era la muntanya més alta dels Alps, i realment mirada de lluny des de la vall de Susa pel vessant de Torí és impressionant, ja que s'aixeca més de 3.000 metres des de la població. L'any 1.358 el cavaller Bonifacio Rotario d'Asti, després de ser alliberat pels turcs en una de les guerres de les croades, compleix una prometença que havia fet de portar una Mare de Déu (Madonna en italià) al primer cim que veiés de la seva terra. Òbviament va ser la Rocciamelone per la seva prominència. El notable cavaller va esdevenir sense ser-ne conscient possiblement en el primer alpinista mundial, o si més no és la primera ascensió documentada de la història. Va deixar una estàtua de bronze dins d'una petita cavitat dalt del cim.

Des de la primera ascensió del cavaller la muntanya ha esdevingut lloc de peregrinatge, i molts altres l'han seguit. Vista la devoció del cim, segles més tard es va construir una església dalt del cim, així com un petit refugi que encara es conserva, ara restaurat i en bones condicions. El 1.899 es va bastir una impressionant Madonna de bronze de més de 3 metres dalt del cim de la muntanya. Cada 5 d'agost es realitza un concorregut peregrinatge a la muntanya. Aproximadament a mig camí trobarem el refugi de Ca d'Asti, que segons la tradició va construir el mateix cavaller. Al costat del refugi hi ha una petita capella de planta circular. També s'explica que aquest és el primer refugi que es va construir als Alps.

El petit apunt històric posa context a l'ascensió a una muntanya fàcil i molt agradable, amb l'interès afegit de tot el bagatge humà que porta al darrere. Nosaltres vam passar una nit agradable en aquest extraordinari mirador sobre la vall de Susa a més de 2.000 metres d'alçada, tot veient una llunyana tempesta de llamps cap a la zona de Torí. Ens llevem quan despunta el dia i havent esmorzat, el Pep, la Sílvia i jo mateix sortim amb els primers rajos de sol que comencen a escalfar un matí fred. L'aparcament es troba tan sols un quilòmetre per sota del refugi de la Riposa (o Reposa, ja que ho hem vist escrit de les dues maneres), però al peu del refugi no hi ha aparcament. A l'aparcament on hem passat la nit hi ha la base d'un precari telefèric de càrrega que puja fins al segon refugi, el de Ca d'Asti, i també hi ha una font fresca que ens aprovisiona d'aigua. Al peu de la font marxa un camí que adreça pels prats inclinats evitant la marrada de la pista.

El camí puja fort, però amb la fresca matinal avancem a bon ritme. Aviat arribem al peu del refugi de la Riposa, on ni tan sols parem. Seguim amunt, en tendència cap a l'esquerra seguint un camí ben evident que s'enfila pels prats. Estem en una grandiosa pastura alpina de molts quilòmetres de distància. Hi ha diverses granges a la zona, així com animals escampats per tot arreu. Passat el primer refugi ja es veu el cim, i no sembla gaire lluny. De fet no ho és, ja que la pujada és molt directa, però tenim per davant gairebé 1.500 metres de desnivell. Anem pujant per un camí agradable que traça grans llaçades pels prats inclinats. Contemplem la flora alpina, sobretot la flor de neu, tan poc habitual en les nostres latituds, i en canvi ben freqüent aquí. Quan girem la mirada enrere per reposar uns instants contemplem sota els nostres peus la llarguíssima vall de Susa, des de Torí fins al coll de Monginevro. És una extensa i àmplia vall, que precisament gira a l'alçada de la població de Susa, de manera que vista des d'aquí dalt té forma de V.

Un curiós cartell ens sorprèn al mig del camí. Hi ha una bifurcació i tenim dues opcions: corto o lungo. Evidentment triem la versió curta, i pugem més decidits per un fort pendent que ens porta sota un esperó ja prop del refugi de Ca d'Asti. El camí fa una petita volta per evitar l'esperó rocós, i tot seguit flanqueja fins arribar al refugi ubicat en un magnífic mirador natural suspès sobre la vall. El refugi de Ca d'Ast és un edifici de notables dimensions, amb una terrassa exterior suspesa sobre la vall, i una petita capella de planta circular just a sota. És de propietat episcopal, i està guardat, almenys a l'estiu. Fem una pausa al refugi i contemplem les vistes fenomenals sobre la vall. Mengem uns ganyips que ens donen força per continuar la ruta.

Passat el refugi deixem les pastures alpines i entrem ja en una zona rocallosa. Darrere el refugi surt un camí que inicia un flanqueig ascendent sobre esquistos trencats. El camí és còmode i ben fresat, i puja una bona estona per sota la cresta fins que s'hi enfila prop d'una marcada bretxa. El camí cada cop puja més fort, però és ben fresat, fet que ens indica que és un lloc molt concorregut. Seguim pujant fent algunes ziga-zagues per amorosir el terreny. Arribem a la Crocetta di Ferro, un petit mirador natural on s'hi va bastir una petita capelleta de roques amb una creu de ferro al damunt situat a 3.300 metres d'alçada. A partir d'aquest punt el camí s'enfila encara més fort, i comença el tram més escabrós, i alhora divertit de la ruta.

Després d'un brevíssim flanqueig de pla, el camí s'enfila més fort pels vessants pedregosos de la muntanya. Veiem la punta del cim enfront, però encara queda un tram força pendent. De seguida veiem diversos trams en què el camí s'ha excavat a la roca per facilitar el pas. Trobem un primer tram amb unes cordes fixes que faciliten la progressió. Més amunt trobem un segon tram més llarg que fa una diagonal molt pendent. Entre esbufec i esbufec anem guanyant metres. Passem un breu tram de cresta bonic i aeri, però amb una barana de corda que l'hi treu cap mena de compromís. Tot seguit avancem per l'últim tram de camí molt dret, equipat també amb cordes fixes, que ens deixa fins a sota mateix del cim.

Assolim el cim de la Rocciamelone (3.538 m.) després de poc més de 3 hores d'haver sotit. És un magnífic tres mil matinal, un cim fàcil, agradable i extraordinàriament panoràmic. Tenim als peus la immensa vall de Susa que contemplem en tota la seva extensió. Cap al nord els alps de la Vanoise deixen veure les seves puntes més notables. Cap a l'oest també és fàcil d'endevinar els cims més carismàtics dels Ecrins, presidits per la magnífica Barre. Dalt del cim hi ha un edifici de notables dimensions, la meitat del qual és un refugi lliure i l'altre meitat una església. Té una característica teulada metàlica, d'acer inoxidable. El refugi és petit però ben equipat, amb lliteres i mantes. Davant del refugi hi ha una bona terrassa panoràmica suspesa sobre la vall. El cim pròpiament dit està just a sobre del curiós edifici, i està coronat per una gran Madonna de més de 3 metres d'alçada.

Fem una llarga pausa al cim, ja que tot i que ve un vent fresquet del vessant francès, el dia és esplèndid. Contemplem el paisatge, sobretot cap al nord, on tenim just a sota una enorme glacera. El cim de la muntanya, tot i que està totalment en territori italià, està situat a pocs metres de la frontera, i també es puja pel vessant francès, però té una aproximació més llarga i enravessada, i té una dificultat superior ja que cal superar un bon tram glacial. Mentre gaudim del cim ens sobrevola un helicòper a pocs metres, imaginem que fa un vol turístic per gaudir d'aquest paisatge alpí. Al cap d'una bona estona de gaudir del cim iniciem el descens. Tornarem pel mateix camí, fàcil i evident. Només cal parar atenció al tram superior, que és força dret i una mica aeri. En sec i en un dia agradable com el d'avui és fàcil, però possiblement si el terra estigués moll, o sobretot en cas de neu i gel la cosa es complicaria ja que el tram superior és força pendent.

Desfem el tram superior de les cordes i arribem fins a la creu de ferro, on seguim baixant ara ja per terreny més fàcil sota mateix de l'aresta que acaba morint al refugi de Ca d'Asti. Arribem al refugi on tornem a fer una bona pausa per fer una cerveseta en la seva agradable terrassa. Fa un dia tan esplèndid que no volem marxar de la muntanya. Finalment ens decidim i anem desfent el camí ja conegut, en forta baixada i entremig de prats alpins de forta inclinació. Arribem al peu del refugi de la Riposa i en pocs minuts més acabem de baixar fins a l'aparcament on ja ens esperen la Pilar i el Lluís. Ha estat una matinal fàcil i molt agradable. Poques vegades es pot pujar un cim d'aquesta alçada en tan sols un matí. Hi ha un bon desnivell, de gairebé 1.500 metres, però és un camí molt directe. Un cim molt estimat a la zona i molt freqüentat pels muntanyencs piamontesos, ja que permet gaudir d'un gran panorama alpí i unes vistes extraordinàries.