Altres llocs

La Calma

Entre la serra de Madres i les gorges de l'Aude hi ha una petita serra coberta de bosc i ben solitària amb una pista que la vorega i que permet una pedalada fàcil i agradable. Des del poble del Bosquet pugem cap al coll de Malagrède, i comencem a contornejar a mitja alçada la serra. Entrem al vessant nord i arribem a la cabana forestal dels Escalibats, on surt una pista d'anada i tornada que en fort pendent puja fins a la carena de la serra de la Calma, a gairebé 1.600 metres. De nou a la pista principal passem per un bonic balcó sobre les gorges de l'Aude, a sota de les parets del Tuc del Castel. Seguim pel vessant nord fins al coll de Planes on anem tombant i encarant l'última baixada que ens torna al petit poble.

Refugi de Madres (1.865 m.)

Trobem la sol·litud al vessant nord de la serra de Madres, amb una ruta gairebé circular fins a les pastures d'alçada on hi ha una cabana de pastors i un petit refugi lliure. Sortim del petit poble del Bosquet, al departament de l'Aude, i baixem lleugerament per una pista gairebé abandonada que ressegueix un rierol. Creuem un pont i avancem per una pista en bon estat que va pujant cap al sud, primer per unes pastures i més endavant per un magnífic bosc d'avets. Voregem per l'est el tuc de Montnaie pujant sempre per una pista agradable enmig d'un bosc d'alta muntanya. Arribem a la cruïlla del Pountarrou i pugem més fort cap als amplíssims prats d'alçada, enmig dels quals trobem el refugi. De nou a la cruïlla, baixarem més cap a ponent passant pel refugi de la Resclosa, el pla de l'Home Mort i un caminet més secundari que ens porta per dins del bosc fins al punt d'inici.

Cala San Pedro

Caminem pel sector oriental del Cabo de Gata per un tram de costa escarpada amb la característica roca volcànica. Sortim del petit poble de Las Negras i passegem per la platja en direcció nord fins a trobar un camí que s'enfila i voreja el Cerro Negro per una antiga pista. Quan s'acaba continua un caminet que avança alçat damunt dels penya-segats fins a les envistes de la cala. Baixem per un tram força dret fins al castell i la mateixa platja de la Cala San Pedro, un racó molt bonic amb una platja en forma de mitja lluna, d'aigua turquesa i envoltada de cingles de roca fosca. Tornem pel mateix camí i fem una variant pel Cortijo de Ricardillo.

Tatres

Marxem de vacances per conèixer el considerat com el massís de muntanya més petit del món, unes muntanyes de poc més de 800 km. quadrats que separen Eslovàquia (al sud) i Polònia (al nord). El nostre viatge comença volant a Bratislava, capital d'Eslovàquia des d'on ens desplaçarem cap al peu de les muntanyes. La idea inicial era fer una travessa d'est a oest per tot el massís enllaçant els cims i valls més importants, i pernoctant als refugis. No comptàvem amb la gran ocupació d'aquests establiments de muntanya, i vam haver de canviar de plans i fer diverses rutes amb cap base a les poblacions del vessant eslovac. Dediquem la primera part als Alts Tatres, una zona molt abrupte, amb cims alts i punxeguts de granit negre d'aspecte sever. Tot seguit ens dirigim als Tatres Occidentals, de menor altitud, però molt bonics, amb llargues línies de cresta i carena des d'on contemplem extensos paisatges. A continuació saltem al vessant nord i arribem a Zakopane, una gran població turística des d'on es poden començar moltes rutes interessants. Finalment marxem a Cracòvia, on visitarem la monumental ciutat polonesa i el camp de concentració d'Auswitch.

Auswitch i Cracòvia

Després de passar uns dies a les muntanyes dels Tatres, tanquem les nostres vacances a la monumental ciutat de Cracòvia. Passejarem moltes estones per aquesta bonica ciutat, plena d'atractius interessants, però farcida també de turistes. Passejarem per algunes de les places més grans i majestuoses d'Europa, i contemplarem els seus bells edificis. Degustarem la gastronomia local i ens mourem per la gran xarxa de tramvies. Però sens dubte hi haurà una visita que marcarà profundament les nostres consciències: Auswitch. En aquest camp de concentració situat a poca distància de la segona ciutat de Polònia es van perpetrar els crims més cruels de la història europea i potser mundial. La ignomínia humana va ser portada al seu extrem més salvatge, i la bogeria nazi va assassinar en aquest indret més d'1,3 milions de persones, la majoria jueus. És una visita molt dura i colpidora, però alhora necessària.

Świnica (2.301 m.)

Des de la localitat turística de Zakopane, al vessant polonès del Tatres, prenem el telefèric que s'enfila ràpidament al Kasprowy Wierch. Des d'aquí un caminet ben fresat i en molts trams empedrat va seguint la carena cap a l'est fins al coll sota la piràmide del cim. S'acaba el camí suau i comença una pujada molt dura, amb diversos trams aeris equipats amb cadenes. El tram superior és el més dret, i cal fer diversos passos de grimpada sobre blocs de granit per assolir el cim, que ens ofereix una àmplia visió cap als dos vessants del massís. Baixem pel mateix camí seguint la carena que separa Eslovàquia i Polònia, acompanyats per les boires que pugem pel vessant nord.

Dolina Kościeliska

Des de la turística estació d'hivern de Zakopane, a Polònia, ens desplacem fins a la vall de Kościeliska, on farem una excursió pel concorregut camí que remunta el riu fins al refugi Hali Ornak. És un dia de temps insegur i triem aquesta ruta fàcil i molt concorreguda per dins de la vall. Anem seguint sempre el camí ample al peu del riu, i ens en desviem per accedir a la cova Jaskinia Mroźna, d'uns 700 metres de longitud, il·luminada i adaptada per la visita turística. El recorregut és linial, i sortim a l'altre cantó on unes llargues escales ens tornem a la vall. Més endavant ens desviem a la banda contrària per pujar fins a la cova Jaskinia Raptawicka, a la qual s'accedeix grimpant per un tram equipat amb cadenes, i entrant amb unes escales metàl·liques. Aquesta cova és natural, i cal portar frontal. Tornem a la vall i acabem de pujar fins al refugi Hali Ornak, on comença una forta tempesta de pluja, llamps i trons que ens acompanyarà fins al punt d'inici, on arribem ben xops.

Cresta de Roháče

Els Tatres Occidentals tenen un aspecte menys alpí que els Alts Tatres, però ofereixen alguns recorreguts espectaculars i aeris. Des de la part superior del poble de Žiar caminem el primer dia fins al refugi Žiarska chata, on dormirem. De bon matí seguim remuntant la vall de Žiarska fins al coll del mateix nom. Girem a l'esquerra i pugem fort fins el primer cim, el Plačlivé (2.125 m.) A partir d'aquí comença una llarga i panoràmica cresta d'uns 5 km. amb trams on podem caminar còmodament, altres on haurem de fer grimpades exposades, i diversos trams equipats amb cadenes. El primer tram és més fàcil fins al coll Smutné sedlo, i llavors es torna més escarpat i aeri prop dels pics Tri kopy i Hrubá kopa. Seguim sempre la línia de cresta, amb vistes extenses cap a les valls del voltant, tant d'Eslovàquia com de Polònia. Arribem al sostre de la ruta, el pic Baníkov (2.178 m.) i encara continuem crestejant cap al pic Príslop. Baixem al coll de Jalovské, on abandonem la carena i emprenem el descens fins al refugi.

Rysy (2.503 m.)

Tot i ser el pic més alt de Polònia, i un dels destacats de tot el massís dels Tatres, es puja habitualment des del vessant eslovac. Sortim des de la petita estació de tren de Popradské Pleso i pugem per una pista fins al refugi del mateix nom, on fem una pausa per esmorzar. El camí marxa cap al nord per una zona de bosc, i més endavant en un caos de blocs ja en un entorn d'alta muntanya. Passem a la vora d'uns estanys i de seguida trobem un pas horitzontal però aeri equipat amb esglaons i cadenes. Fem cua ja que hi ha molta gent, i seguim pujant fort fins al refugi Rysim, a 2.250 m. Una diagonal ascendent ens enfila fins al coll Váha, sota l'espectacular pic de Vysoká, on girem a la dreta per enfilar l'últim tram, dret i pedregós fins al cim nord-occidental, el més alt de Polònia amb 2.499 m., ple a vessar d'excursionistes. A pocs metres hi ha el punt més alt, des d'on tenim unes vistes espectaculars dels cims escarpats de sector central dels Tatres.

Valls de Veľká Studená i Velická

Fem una ruta al vessant sud del massís del Tatres que ens porta a recórrer dues valls molt interessants, la Veľká Studená de pujada i la de Velická de baixada. Comencem a caminar a Hrebienok, on hi arribem amb el telefèric. Entrem de seguida a la vall i pugem per un camí ombrívol i empedrat que va resseguint la vall. Al cap de poc passem el refugi de Reinerova, i després de 2 hores de caminar assolim el bonic refugi de Zbojnícka, on fem una primera pausa. Seguim remuntant la vall ja en un entorn pedregós i d'alta muntanya, i mig grimpant enfilem el coll de Prielom. Tot seguit baixem per un tram molt dret equipat amb esglaons i cadenes, i després per unes escales de fusta anem pujant fins al coll de Polsky hreben, a 2.200 m. sota cims molt escarpats. Comencem el descens per la vall de Velická amb un tram equipat, i després anem defent còmodament la vall envoltats de crestes per les dues bandes. Baixem fins a l'hotel refugi de Sliezsky, i seguim baixant per un camí llarg i un pèl monòton fins a l'estació de tren de Tatranská Polianka.

Pàgines

Subscriure a Altres llocs