La Calma

Entre la serra de Madres i les gorges de l'Aude hi ha una petita serra coberta de bosc i ben solitària amb una pista que la vorega i que permet una pedalada fàcil i agradable. Des del poble del Bosquet pugem cap al coll de Malagrède, i comencem a contornejar a mitja alçada la serra. Entrem al vessant nord i arribem a la cabana forestal dels Escalibats, on surt una pista d'anada i tornada que en fort pendent puja fins a la carena de la serra de la Calma, a gairebé 1.600 metres. De nou a la pista principal passem per un bonic balcó sobre les gorges de l'Aude, a sota de les parets del Tuc del Castel. Seguim pel vessant nord fins al coll de Planes on anem tombant i encarant l'última baixada que ens torna al petit poble.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: El Bosquet Aude (França)
• Distància: 24,20 quilòmetres
• Desnivell positiu: 600 metres
• Temps: 2:35 hores
• Dificultat: IBP=50 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Tot pista
• Cartografia: Axat IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

El dia anterior vam fer una interessant recorregut en bicicleta pel vessant nord de la Serra de Madres, i avui aprofitem que estem situats en aquesta zona per fer un itinerari més curt però ben agradable i que ens permet descobrir un tram de territori ben solitari. Estem situats al petit poble del Bosquet, al nord de la serra de Madres, i al qual s'accedeix per una carretera ben estreta que puja des de la carretera també estreta que connecta el Capcir amb l'Aude. Tot aquest sector al nord de la serra de Madres és una zona de mitja muntanya, molt poc freqüentada, i amb petits pobles units per carreteres estretes i plenes de revolts. Avui ens enfilem fins la petita serra de la Calma, just al nord del poble del Bosquet, i abocat sobre les profundes gorges de l'Aude, que veurem des del tram nord de la ruta.

Sortim amb la Sílvia i el Fum des dels afores del poble del Bosquet, just al davant d'una granja de cavalls on neix una pista que comença a pujar en direcció nord-est. La primera pujada té un pendent considerable per l'assolellat vessant sud. Aquesta primera pujada forta ens fa entrar en calor, i no podem reposar fins arribats al coll de Malagrède, on ens encarem cap al nord i entrem en una zona més fresca i boscosa. El pendent també disminueix, i avancem còmodament per un bosc ombrívol que mica en mica va tombant cap al nord i arriba a una esplanada on hi ha el refugi forestal dels Escalibats. Hi ha una cabana i una petita àrea recreativa. També hi trobem una bifurcació: la pista principal marxa de dret, i la Sílvia i el Fum van avançant cap aquí per no fer la ruta gaire llarga. Jo giro a l'esquerra i començo a enfilar-me per una llarga diagonal que més amunt gira i acaba d'arribar a la carena de la serra.

Pensava tenir bones vistes un cop a la carena, però res més lluny de la realitat. El bosc cobreix tota la serra, i fins i tot la part més alta està coberta de faigs i avets de grans dimensions. Arribo fins un collet on hi ha una fita de terme, i acabo de pujar fins un turonet proper on el mapa assenyala un vèrtex, però no hi ha res més que unes quantes pedres. Imagino que el vèrtex és en realitat la fita de terme situada uns metres més avall. Sense res més a veure que un bosc humit, torno a baixar per la mateixa ruta i reprenc la pista principal que volta la muntanya de la Calma. Avanço pel vessant nord fins a sota de l'abrupte Tuc del Castel, on hi ha un mirador sobre les profundes gorges de l'Aude. Contemplo el bonic paisatge i avanço uns metres fins que una gran esllavissada talla la pista en un tram complicat, ja que per una banda hi ha precipici i per l'altra una paret de pedra. Només hi ha l'opció de carregar la bicicleta i passar com puguem entremig del runam.

Passada l'esllavissada continua la pista que és ben poc fresada, de fet sembla que fa molt temps que ningú no passa per aquí, en tot cas segur que vehicles no n'hi venen. Vaig planejant per aquest vessant nord que torna a pujar una mica fins assolir el coll de les Planes, on la pista va girant primer cap a l'oest i després cap al sud. Així doncs acabo de contornejar la muntanya i vaig planejant ràpidament cap al coll de Counc, on comença una baixada més decidida sota mateix del Roc Casteldos que em porta directament al poble. Ens retrobem amb la Sílvia i el Fum que ja havien acabat la ruta i ens refresquem a la font. Tanquem així una activitat fàcil i agradable que serveix de complement a alguna altra activitat més principal, com la ruta del dia anterior fins al refugi de Madres.