Tatres

Marxem de vacances per conèixer el considerat com el massís de muntanya més petit del món, unes muntanyes de poc més de 800 km. quadrats que separen Eslovàquia (al sud) i Polònia (al nord). El nostre viatge comença volant a Bratislava, capital d'Eslovàquia des d'on ens desplaçarem cap al peu de les muntanyes. La idea inicial era fer una travessa d'est a oest per tot el massís enllaçant els cims i valls més importants, i pernoctant als refugis. No comptàvem amb la gran ocupació d'aquests establiments de muntanya, i vam haver de canviar de plans i fer diverses rutes amb cap base a les poblacions del vessant eslovac. Dediquem la primera part als Alts Tatres, una zona molt abrupte, amb cims alts i punxeguts de granit negre d'aspecte sever. Tot seguit ens dirigim als Tatres Occidentals, de menor altitud, però molt bonics, amb llargues línies de cresta i carena des d'on contemplem extensos paisatges. A continuació saltem al vessant nord i arribem a Zakopane, una gran població turística des d'on es poden començar moltes rutes interessants. Finalment marxem a Cracòvia, on visitarem la monumental ciutat polonesa i el camp de concentració d'Auswitch.

     
     

    Comentaris

    Ostres! Després del viatge dels Balcans teníem ganes de fer aquesta ruta d'est a oest el proper juliol. En quin moment vau canviar d'opinió?
    Natres ja ho teníem coll avall...

    Més que canviar d'opinió, vam haver de canviar forçats pel fet de no tenir lloc a la majoria de refugis. L'ocupació als refugis dels Tatres és molt elevada, i cal reservar amb mesos d'antel·lació. Nosaltres vam anar-hi sense reserves, amb la idea d'improvisar un cop allà, reservant dos o tres dies abans, segons el temps, les ganes,... I aquest pla no és possible al Tatres, ja que com comentava l'ocupació és molt elevada. Són refugis com petits hotels, la majoria força a prop de la civilització, i molts fins i tot amb possibilitat d'arribar-hi amb cotxe. L'afició a la muntanya d'eslovacs i polonesos és molt alta, i el massís molt petit. Això fa que hi hagi molta gent per tot arreu. És una mica l'antítesi dels Balcans. Si voleu fer la travessa dels Tatres i garantir lloc als refugis, heu de reservar amb mesos d'antel·lació, assumint el temps que faci els dies corresponents. La meteorologia allà és complicada, i les pluges freqüents. És un lloc bonic, on comparteixes l'afició a la muntanya amb molta altra gent. Hi ha algunes zones més tranquil·les, com el sector occidental, però no és un lloc per gaudir de la sol·litud. Sí per apreciar muntanyes boniques i escarpades que creixen de sobte sobre la gran plana central.

    Gràcies pels vostres consells Marc. Com que nosaltres tenim previst anar-hi a principis de juliol mirarem si aquesta ocupació és tan elevada. Per si de cas, anirem mirant noves aternatives.

    Afegeix un nou comentari