Altres llocs

Ens situem a la localitat termal i turística de Greus, al peu del riu Verdon a la part alta de la Provença francesa i fem una ruta amb bicicleta pels voltants de l'embassament d'Esparron. Comencem enfilant-nos cap unes carenes de mitja muntanya i enllacem una sèrie de corriols en un puja-baixa constant que ens fa avançar poc. Baixem cap a la riba esquerra del llac i el voregem una estona. Tornem a enfilar-nos a una zona més muntanyosa i indefinida, amb poques vistes fins que més endavant trobem un deliciós corriol que baixa per la petita gorja de Santa Màxima. Prenem el GR i planegem sobre les gorges baixes del Verdon, però amb poca visió de conjunt. Baixem cap a Quinçon, un poblet bonic i plàcid amb platges fluvials. Creuem el riu i ens enfilem fort un tram a peu fins a coronar una carena que resseguirem una bona estona per camins fàcils. Baixem a Esparron de Verdon i voregem la riba dreta de l'embassament, fins que finalment prenem l'asfalt per acabar d'arribar al punt d'inici. Una ruta llarga, amb trams divertits de camins, però amb vistes limitades cap al Verdon.

L'increment de l'activitat vulcànica a l'Etna no ens permetrà enfilar-nos fins al punt més alt, però sí gaudir d'un paratge desolat, erm, inert i gairebé lunar. El vessant nord del gran volcà de Sicília és encara més feréstec i menys freqüentat pels turistes. Caminem per una interminable pista sobre detritus volcànics que ens porta al cap de poc a voltar uns cràters secundaris força recents. Seguim quilòmetres amunt fins l'observatori vulcanològic, i acabem de pujar el petit pic del Pizzi Deneri, mirador dels cràters superiors, avui fumejants i tancats als excursionistes per precaució.

La més meridional de les illes Eòlies està presidida per Vulcano della Fossa, un gran cràter que dóna nom i caràcter a tota l'illa. Des del mateix port de Llevant avancem cap a l'interior fins a trobar un camí costerut i zig-zaguejant que es va enfilant pel pendent fort i constant del volcà. Un cop dalt del cràter contemplem el seu extens perímetre, de 2 quilòmetres, així com les fumaroles sulfuroses que n'emanen. Tot voltant el gran cràter gaudim de la magnífica vista del mar i les illes, amb l'Stromboli al fons fumejant, i després cap a Sicília, on l'Etna també es mostra actiu.

Al bell mig de la costa nord de Sicília, banyada pel mar Tirrè, s'aixeca monumental aquesta petita ciutat d'aires medievals, amb bones platges ben freqüentades a l'estiu, i un penyal que la flanqueja on hi havia hagut un antic castell. Actualment pujar a la Rocca és una agradable i fàcil excursió des d'on podem gaudir de vistes excepcionals. Passegem pels pendents carrers de la població, visitem la catedral d'estil normand, recorrem l'estret camí de ronda a ran de mar i ens enfilem pel costerut camí fins al castell.