Refugi de Madres (1.865 m.)

Trobem la sol·litud al vessant nord de la serra de Madres, amb una ruta gairebé circular fins a les pastures d'alçada on hi ha una cabana de pastors i un petit refugi lliure. Sortim del petit poble del Bosquet, al departament de l'Aude, i baixem lleugerament per una pista gairebé abandonada que ressegueix un rierol. Creuem un pont i avancem per una pista en bon estat que va pujant cap al sud, primer per unes pastures i més endavant per un magnífic bosc d'avets. Voregem per l'est el tuc de Montnaie pujant sempre per una pista agradable enmig d'un bosc d'alta muntanya. Arribem a la cruïlla del Pountarrou i pugem més fort cap als amplíssims prats d'alçada, enmig dels quals trobem el refugi. De nou a la cruïlla, baixarem més cap a ponent passant pel refugi de la Resclosa, el pla de l'Home Mort i un caminet més secundari que ens porta per dins del bosc fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: El Bosquet Aude (França)
• Distància: 28,30 quilòmetres
• Desnivell positiu: 915 metres
• Temps: 3:45 hores
• Dificultat: IBP=74 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pistes i algun tram de camí fàcil
• Cartografia: Axat IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Encara queden racons als Pirineus on podem caminar, o en aquest cas pedalar, en paratges de muntanya bonics i totalment solitaris. I avui trobem la sol·litud en l'ampla serra de Madres. Els catalans la coneixem més des del vessant sud o oest, és a dir, des del sector del Capcir. De fet fa uns anys vam pujar fins al cap d'amunt de la Serra de Madres amb esquís. És una serra ampla i molt arrodonida, amb poc interès a nivell muntanyenc. Com deia és més habitual accedir-hi des del sector del Capcir, però avui volem descobrir el vessant nord, ja fora de l'àrea d'influència catalana. Així doncs entrem cap al nord creuant el Capcir, i baixem cap al riu Aude. Abans d'arribar als banys d'Escolobre una carretera estreta i plena de revolts puja cap a la dreta, i l'anem seguint fins al petit poble del Bosquet, on començarem la ruta.

Començarem a pedalar al mig del Bosquet, concretament al costat d'una font que ens abasteix d'aigua abans de començar la ruta. Reculem una mica pel carrer principal que creua el poble fins a trobar un altre carrer que baixa cap a l'est, i després de 3 o 4 cases es converteix en una pista forestal ben poc fresada. Passem entremig d'uns camps, i de seguida entrem en un bosc de ribera. Aquest primer tram ressegueix una pista secundària per on no deu passar gaire ningú, i baixa lleugerament al peu d'un agradable torrent. Trobem cartells del programa Natura 2000 on s'explica que en aquest rierol hi habita una espècie ben escassa i amenaçada, l'almesquera (en francès desman des Pyrénées, nom científic: Galemys pyrenaicus). Es tracta d'un talp semiacuàtic endèmic dels Pirineus, petit, molt escàs i difícil de veure. No en vam veure cap, però ja estem contents de saber que ronda per aquest territori.

Acabem de planejar per un tram ben agradable i ombrívol i arribem a un pont que ens permetrà creuar el torrent i iniciar la llarga pujada per una bona pista. El primer tram puja fort entremig d'uns camps, però aviat la pujada es suavitza. Deixem un tram més obert de camps i pastures i entrem en el un paisatge més boscós que ens acompanyarà bona part de la ruta. Passem la zona del Descargadou, on la pista avança per damunt del torrent de Cantolèbres. Més amunt fem un zig-zag sempre en pujada, i contornegem el vessant est de l'ample Tuc de Montanaie enmig d'un magnífic bosc amb avets de grans dimensions. Ens acostem fins a tocar el torrent de Clarianelle, i la pista el va seguint fins als prats d'Escolobre a 1.500 metres d'alçada. Tot seguit la pista continua a prop del torrent de Pontarrou fins als prats del mateix nom. Aquí trobem una zona àmplia de pastures, una petita àrea recreativa i una cruïlla de pistes.

Als prats de Pontarrou (1.600 metres), girem a l'esquerra i seguim pujant. Més tard tornarem a aquest punt i seguirem per la pista que ara deixem a la dreta. Pugem encara uns minuts per un bosc cada cop més esclarissat, i passada la cota dels 1.700 metres el paisatge ja va donant pas al prat alpí. Arribem a unes pastures amplíssimes que ens permeten contemplar la part superior de l'ampla serra de Madres, que tenim enfront. Arribem a la part superior dels prats, ja a les envistes del refugi. La Sílvia i el Fum comencen a baixar, ja que hi ha força bestiar a la part superior, i així no s'esvera ni el bestiar ni el nostre gos. Jo acabo d'arribar al final de la pista, on hi ha un bonic edifici separat en dues parts, una cabana per als pastors i un refugi lliure. Parlo uns minuts amb el pastor, que m'explica que és un lloc molt solitari on no ve gairebé ningú. Ell és el responsable d'un gran ramat que pastura per la zona.

Començo a baixar per la mateixa ruta, i aviat torno a ser a la cruïlla del Pontarrou (3,5 km.) Aquí segueixo de dret i cal tornar a pujar una mica fins als plans de la Resclosa, on passo primer al costat d'una cabanya de pastors, i uns metres més endavant un petit refugi lliure. La pista comença a baixar cap al bosc Royale i arribo al pla de l'Home Mort, on ens retrobem amb la Sílvia i el Fum. Uns metres més avall, a l'alçada del Tuc de Flanzy, deixem la pista principal (per on també podríem tornar), i en prenem una que marxa a la dreta per dins d'un bosc mixt d'avets i bedolls. Al cap d'uns metres deixem la pista i prenem uns senyals que ens porten a un bonic camí per on anirem baixant. Aquest camí, que possiblement era una antiga pista, va baixant suaument cap al nord per dins d'un bosc espès. S'agraeix l'ombra i la fresca d'aquest bosc humit clàssic dels vessants nord.

Anem desfent aquest agradable camí, sense cap dificultat, ja que en molts trams gairebé és una pista. Va baixant progressivament, sempre a l'ombra, fins arribar als camps que envolten el petit nucli del Bosquet. Entrem de nou al poble i arribem a la font, on el Fum aprofita per banyar-se a l'abeurador. Donem per tancada aquí una ruta fàcil i ben bonica pel vessant nord de la serra de Madres. Hem pedalat en un entorn solitari que combina un tram baix de ribera, un tram mig i alt en un bosc preciós d'alta muntanya ple d'avets, i finalment el tram superior amb amplis prats alpins.