Lleida

Vall de Cabanes amb esquís

Estany Negre de Cabanes, amb el Montsaliente al fons

Reduïm l'expectativa inicial de pujar al pic de Bassiero pel temps, però igualment sortim des del refugi de Gerdar, envoltat de la magnífica avetosa per enfilar la vall de Cabanes. Pugem per pendents moderats, amb algun tram dur fins al bonic estany Negre de Cabanes. El creuem i enfilem la coma Negra fins al circ que la tanca, entremig de cims escarpats. Baixem la part superior per amples pales i tubs, i més avall sortejant avets.

Ventolau (2.851 m.) hivernal

Avançant cap al Ventolau per la zona dels estanys

Des de Quanca, i amb els esquís als peus pugem la llarga pista cap a la pleta Palomera, i llavors pel barranc de la Roia de Mollàs fins al refugi lliure de Mont-roig, sota el gran cim homònim. El dia següent creuem els estanys de la Gallina i cada cop amb pendent més fort anem remuntant fins arribar al cim, l'últim tram mig grimpant. El descens és directe i en considerable pendent, primer per amples pales i després pel barranc de la Coma del Forn.

Cova d'Anes

Boniques concrecions de diversos colors

No és la més llarga però sí la caverna més popular de la Cerdanya. Està situada a la solana entre Bellver i Prullans, a poc més d'un quart d'hora en forta pujada des de vora la carretera. Té una considerable profunditat: 335 m. i l'exploració és fàcil per una única galeria de còmodes proporcions. La segona meitat de la cova és ricament ornamentada amb concrecions litogèniques, amb esbeltes estalagmites i columnes de força alçada.

Tossal del Santuari (1.251 m.) i la Mola de Lord

La Llosa del Cavall, els Bastets i Busa

Un itinerari circular ens enfila primer fins un bon mirador del Santuari de Lord, el Tossal, i tot seguit baixem a vorejar per l'oest la gran mola rocosa i enfilar-nos-hi pel viarany agosarat del grau de Sant Jaume. De camí ens fixem en les coves del Verger, unes grans balmes situades en una lleixa sota la cinglera. Creuem tot l'altiplà i passem per davant del Santuari abans de baixar pel camí normal de les escales i tancar el cercle.

Tossal de la Viuda (1.379 m.)

Tossal de la Vuda, vist des de l'oest

Situada al nord-est de la Vall de Lord, la serra dels Bastets està formada per un conjunt caòtic d'elevacions de conglomerat i fondalades emboscades. L'accés a la zona és difícil per una orografia complicada i feréstega. Pugem pel vessant nord des d'Aiguaviva fins al coll del Grauet, on prenem la carena cap al cim, des d'on tenim vistes locals cap al frontal de Busa, el Port del Comte, Sant Llorenç de Morunys, el pantà de la Llosa del Cavall, el Pedraforca i Ensija. Tornem pel Coll Llempa després de pujar per una canal de fort pendent i localitzar un camí ben poc evident.

Era Pica (2.033 m.) i la solana de Canejan

Carena per on hem vingut abans d'accedidr al breu tram de cresta

Sortim des de la petita població de Canejan, a l'inici de la Val de Toran, i enfilem fort per prats inclinats envoltats de bordes tradicionals. Un cop dalt l'ampli llom carener i fronterer seguim cap a l'est fins assolir el cim d'Era Pica. Més enllà el cordal esdevé cresta direcció a Crabèra. Tornem per camí poc definit més al sud, gaudint de la tranquil·litat i del paisatge des de les alçades.

Cap de Bedreda (2.378 m.)

Cap de Bedreda, amb el Maubèrme a l'esquerra i la Pica Palomera a la dreta

Ens endinsem al fons de la remota Val de Toran per emprendre una volta circular amb fort pendent que contorneja la serra de Bedreda. Iniciem la ruta remuntant les profundes Gòrges d'Ermèr, i en arribar al Plan des Grauèrs pugem fort pel camí aeri del barranc de Güèrri. Des del petit cim contemplem una bonica panoràmica dels cims aranesos del nord, i tot seguit baixem pel vertiginós barranc de Bedreda. Entorn abrupte i sol·litud garantida.

Punta Alta de Comalesbienes (3.014 m.)

Avancem per la cresta fàcil entre el pic de Comalesbienes i la Punta Alta

La capçalera de la Vall de Boí està encerclada per diversos cims que superen els 3.000 metres. Des de la presa de Cavallers remuntem el costerut barranc de Comalesbienes fins apropar-nos als estanys homònims. Anem a buscar la fàcil cresta que enfila el pic de Comalesbienes tot grimpant per grans blocs de granit. Passat el primer cim continuem crestejant per terreny abrupte però sense dificultats fins assolir el pic principal de la zona enmig d'una nevada tardoral.

Pic de Clavera (2.721 m.)

Estanyet i pic de Clavera (a la dreta)

Fronterer entre el Pallars i el Coserans, aquest cim amb excel·lents vistes panoràmiques és poc conegut, discret a l'ombra del proper Mont Valier, el Senyor de l'Arieja. Modifiquem sobre la marxa una ruta de dos dies per problemes físics i climatològics amb el resultat d'un cim prou interessant, però amb una aproximació llarga i poc lògica.

Cova d'Ormini

Columnes a la part més fonda de la cova

La Serra de Boumort és un massís calcari amb unes entranyes ben foradades per l'efecte càrstic. Visitem una de les cavitats més interessants del massís, de més de 150 metres de profunditat i amb nombroses columnes, estalagmites i estalctites. Sortim prop del petit nucli de Montanissell, i aprofitem per pujar primer fins al pas de Finestres, amb bones vistes cap als cingles de Boumort, i ja de tornada al vèrtex del Puig d'Espies.

Pàgines

Subscriure a Lleida