Tossal de la Viuda (1.379 m.)

Situada al nord-est de la Vall de Lord, la serra dels Bastets està formada per un conjunt caòtic d'elevacions de conglomerat i fondalades emboscades. L'accés a la zona és difícil per una orografia complicada i feréstega. Pugem pel vessant nord des d'Aiguaviva fins al coll del Grauet, on prenem la carena cap al cim, des d'on tenim vistes locals cap al frontal de Busa, el Port del Comte, Sant Llorenç de Morunys, el pantà de la Llosa del Cavall, el Pedraforca i Ensija. Tornem pel Coll Llempa després de pujar per una canal de fort pendent i localitzar un camí ben poc evident.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Aiguaviva, Guixers (Solsonès)
• Distància: 6,3 quilòmetres
• Desnivell positiu: 810 metres
• Temps: 5:10 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil. Camins poc evidents
• Cartografia: Vall de Lord, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

La serra dels Bastets és un entorn feréstec, poc conegut i amb pocs camins. Probablement l'absència de camins respon a la dificultat del terreny i al fet que precisament la seva complexa orografia dificulta qualsevol tipus d'aprofitament humà. Tot i aixó sí que hi ha alguns camins que permeten endinsar-se en aquest territori dominat per agulles i esperons de conglomerat que s'alcen verticalment sobre fondalades cobertes d'espessa vegetació. La serra dels Bastets està tancada pel sud per la serra de Busa, més alta i coneguda. El riu de Valls l'abraça pel nord, la vall d'Ora per l'est i el Cardener i el pantà de la Llosa del Cavall per l'oest. En tot aquest espès entramat de roca i bosc no hi ha pràcticament cap zona habitada, amb l'excepció de la gran masia ded Valielles, la qual dóna nom al sector més oriental de la serra, i la casa més petita de Vilamala. Al vessant nord sí que trobem algunes masies, però ja vora el riu de Valls. El vessant més occidental de la serra és més accidentat, i hi trobem crestes estètiques, algunes de les quals es poden escalar, per exemple la Cresta dels Llengots, o altres que ja vam visitar: Cresta del Sol i Cresta de Vall-llonga.

Inicialment havia previst una ruta més llarga que volta tot el sector oriental de la serra, però com que teníem poc temps vam decidir pujar només el Tossal de la Viuda, el punt més elevat de la serra, i tornar fent una volta rodona al Tossal. Al final ni l'una cosa ni l'altra, ja que no vam fer la ruta llarga, però la que havia de ser curta se'ns va complicar ja que no val ser capaços de localitzar un camí que hauria de faldejar la paret est, i vam haver de baixar força més del compte i tornar a guanyar la carena abans de baixar per un camí difícil de localitzar.

Ens desplacem fins a la casa de colonies d'Aiguaviva (Guixers), on començarem la ruta. S'hi accedeix per la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys, prenent un trencant indicat i molt sobtat a l'esquerra (direcció Sant Llorenç), just abans de creuar el pont del riu de Valls. A un quilòmetre de la carretera principal trobem la casa de colònies, on començarem a caminar. Passem per davant de la casa i anem a buscar el camí que marxa al costat mateix de l'edifici i que enfila amunt seguint la rasa de Cal Busoms.

Pugem uns metres de pista fins un dipòsit d'aigua, i tot seguit prenem el camí que enfila molt fort per un bosc espès, obac i molt humit. El camí avança paral·lel a la rasa, primer al mateix peu del torrent, i més amunt per l'esquerra. Pugem fort fins que hi ha un petit respir al Roc de la Creu, un petit replà amb una gran roca on hi ha una creu gravada, i pintada de vermell. Aquí tenim algun dubte ja que un camí amb alguna fita marxa més a la dreta. El prenem però aviat veiem que no és el correcte, ja que arriba un punt en què pràcticament es perd. Tornem al Roc de la Creu i seguim amunt, de dret, i el camí continua pujant i pujant fins que poca estona després arribem al punt més alt, el Grauet de Valielles.

Al Grauet de Valielles deixarem el camí principal i en seguirem un altre de secundari a la dreta. Després tornarem aquí per prosseguir la marxa. El camí continua pujant direcció oest. Segueix pràcticament la carena, primer desdibuixada i després més definida. Enfilem algun tram de fort pendent per placa de conglomerat, amb compte ja que hi ha alguns trams humits. Alguna fita ens ajuda a trobar el traç més evident, ja que el camí és ben poc definit. Pocs metres abans del cim creuem un breu tram de cresta fàcil, només caminar, però una mica aèria. Grimpem per un pas de boix fins un petit collet, i uns metres més a l'esquerra fins assolir el cim. Vists els precipicis que hi ha a banda i banda des del cim és fàcil d'imaginar d'on prové el nom de la muntanya.

Un cop a dalt hi ha dos petits cims separats per 20 o 30 metres. El primer és el més alt, però el segon té una espècie de creu i millors vistes cap al sector occidental dels Bastets i la paret nord de Busa, que es veu frontalment i allargada d'est a oest. Contemplem el panorama: Busa cap al sud; Bastets occidentals, Port del Comte i Sant Llorenç de Morunys a l'oest; Pedraforca i Ensija al nord; i la zona dels Tossals cap a l'est. Mengem uns ganyips i tornem a baixar cap al Grauet de Valielles per continuar contornejant la muntanya.

Creuem el grauet cap al nord i baixem uns metres, i és aquí comencen els problemes. Havíem de trobar un camí que just passat el grauet marxa a la dreta, i voreja les parets del Tossal de la Viuda sense perdre gaire alçada. No encertem a trobar aquest camí, ja que és una zona emboscada i poc freqüentada. En canvi baixem una mica més avall seguint el camí principal, que també contorneja el Tossal de la Viuda, però a més distància. Avancem una bona estona per un camí ben definit que avança cap a l'oest en lleugera pujada. Avancem fins fixar-nos que a la dreta, força amunt, es veu un marcat collet passades les parets del Tossal. De fet és l'únic lloc per on es pot travessar, ja que la resta de tram hi ha roca pràcticament vertical. Costa trobar el punt en què marxa el camí pràcticament desdibuixat que puja al Coll Llempa. Ens hem de fixar a la dreta en unes fites poc visibles. Just en aquest punt deixem doncs la comoditat i suavitat del camí principal per enfilar molt fort cap a la dreta, seguint rastres d'un camí pràcticament inexistent. Pugem fort durant uns minuts fins assolir el Coll Llempa.

Després de la intensa pujada ja només toca baixar, però trobar el camí esdevé una tasca ben difícil. No veiem cap rastre de camí, i sabem que aquí hem d'encertar bé el recorregut, ja que moltes de les canals queden suspeses al buit en algun punt, ja que tot aquest sector és molt abrupte. Pugem uns metres més cap a l'esquerra per tenir més bona visió, tot i que l'únic que aconseguim és una panoràmica del Tossal de la Viuda des del vessant oest. També contemplem en sentit contrari les estètiques Roques del Capità. El mapa assenyala que el camí tendeix cap a la dreta, fins a la capçalera d'una coma, i llavors va baixant fent una llarga diagonal cap a la dreta. Estem una bona estona sense trobar camí, però ens refiem del mapa i posem en pràctica l'orientació, ja que portem el mapa en paper però no en versió digital per al GPS. Anem baixant seguint el que ens sembla que és la trajectòria que marca el mapa, i un tros avall, a la capçalera de la coma tal com indica el mapa trobem el que sembla un indici de camí. No és molt clar, però es pot anar seguint, i sembla que la trajectòria és correcta.

Hem perdut una bona estona entre la pujada al coll i intentar localitzar el camí. Ara anem baixant sense gaire problemes, tot i que en algun punt el camí puja una mica. El camí és molt estret, i va fent una llarga diagonal sobre un vessant amb el pendent molt accentuat. Baixem una bona estona fins a trobar una espècie de grau, on el camí fa unes quantes giragonses just abans de desembocar al camí que ja coneixíem del matí, al peu del dipòsit d'aigua. En cinc minuts més som al punt d'inici, la casa d'Aiguaviva.

Ha estat una ruta més llarga del previst, en no trobar el camí que flanqueja el vessant sud, haver de remuntar un bon tros i la dificultat de trobar també el camí de baixada. És una ruta per camí poc definit en un terreny feréstec, amb vistes limitades, però amb l'encant de les particulars formes de les roques dels Bastets.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta