Cova d'Anes

• 

  Entrada a la cova d'Anes

• 

  Porteta al mig de la cova

• 

  Estalagmites i columnes molt boniques al mig de la cova

• 

  Estalagmites esbeltes

• 

  Sala molt concrecionada, gairebé al fons

• 

  Boniques concrecions de diversos colors

• 

  Sala inicial i boca de la cova

No és la més llarga però sí la caverna més popular de la Cerdanya. Està situada a la solana entre Bellver i Prullans, a poc més d'un quart d'hora en forta pujada des de vora la carretera. Té una considerable profunditat: 335 m. i l'exploració és fàcil per una única galeria de còmodes proporcions. La segona meitat de la cova és ricament ornamentada amb concrecions litogèniques, amb esbeltes estalagmites i columnes de força alçada.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Espeleologia
• Lloc de sortida: Final Pol. Ind. Pla de Codina, Bellver de Cerdanya (Cerdanya)
• Distància: 1,2 quilòmetres
• Desnivell positiu: 210 metres
• Temps: 2:15 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Cerdanya, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Pol. Ind. Pla de Codina	00:00	00:00	0
Cova d'Anes	00:22	00:22	0,6
Visita cova	01:37	01:59
Inici	00:16	02:15	1,2

Crònica

Tot i que el dia és esplèndid i convida més a estar a fora que no pas entaforar-se dins d'una cova, dediquem aquest matí hivernal i anticiclònic a aproximar-nos i visitar aquesta coneguda cova ceretana. És una d'aquelles excursions perfectes per un matí o una tarda breus, quan tenim poc temps, o bé com a complement per a alguna altra activitat.

La cova es troba a la línia limítrofa entre Bellver de Cerdanya i Prullans, i podríem dir que una meitat de la cova és prullanenca i l'altra meitat és bellverenca. De fet, aproximadament a la meitat de la cova, en un pas estret, hi ha una porta reixada, que, segons diuen, delimita els dos municipis. Per arribar-hi anem des de Bellver direcció La Seu per la carretera principal (N-260) fins al polígon industrial Pla de Codina, un parell de quilòmetres després del poble. Just a l'altra banda de la carretera d'on hi ha el càmping Solana de Segre prenem una pista asfaltada a la dreta, i pugem un centenar de metres fins els primer revolt. Just allà aparquem al peu del cartell que ens indica la cova.

Al peu del revolt s'inicia un camí costerut que remunta la solana durant uns 600 metres (200 de desnivell) fins al peu de la cova. Mentre pugem pel camí tindrem bones vistes cap a la plana ceretana dels voltants de Bellver i al fons la Tosa i el Moixeró. Pugem tot esbufegant, ja que el pendent és considerable, però amb bon camí. Aproximadament al cap de 20 minuts ens situem al peu de la cova, que té una boca d'entrada d'aproximadament un metre d'alçada per tres d'amplada. Queda una part de l'antiga reixa que en devia protegir l'entrada.

En aquesta cova s'hi han trobat diverses restes arqueològiques força antigues, de l'època neolítica. És una cavitat molt coneguda a la comarca, i és freqüentment visitada gràcies a la facilitat d'accés i a la bellesa de les seves formacions.

Com a curiositat també cal esmentar que l'any 1990 la cova d'Anes va ser l'escenari triat per l'espeleòleg barceloní Emili Reyes per portar a terme l'Operació 9000, que consistia en batre el rècord de permanència dins d'una cova, situat aquella època en 365 dies, i que volia deixar en 375. Al final només van ser 68 tot i el rebombori que es va fer, amb un equip de suport a l'exterior i tones de vitualles a l'interior. Sembla que després d'aquest experiment més estrafolari que no pas científic la cova va quedar en força mal estat a causa de les restes abandonades. Afortunadament ara, aparentment, no queden signes d'aquests fets.

Només entrar trobem una sala de considerables dimensions enfonsada un parell de metres per sota la boca d'entrada. Veiem una entrada de llum al sostre, corresponent a una altra petita entrada tapada amb una reixa per evitar caigudes. La sala és ampla i força alta, sense pràcticament ornamentacions. Avancem cap al fons de la sala i s'obre una galeria també de dimensions molt còmodes. El passadís gira lleugerament a l'esquerra, i es comença a veure alguna concreció poc vistosa.

Avancem en lleugera baixada per una galeria ampla, 2 o 3 metres segons els punts, i igualment alta. Al cap d'uns metres sembla que la galeria es vol bifurcar, però de seguida veiem que el tram de front s'estreny i finalitza. En canvi avancem cap a la dreta i la galeria continua igualment ampla fins uns metres més enllà que s'estreny de nou.

Cal ajupir-se per passar un tram de roca molt pol·lida, imaginem pel pas de persones, i que baixa un parell de metres fins un petit pou. Hi ha una corda fixa que serveix de passamà per facilitar aquest pas. Al fons d'aquest petit pouet hi ha una finestra natural de roca de 60 o 70 centímetres d'alt per 50 d'ample (aproximadament), on hi ha instal·lada una antiga porta de reixa, segons indica de l'any 1951. Hem llegit en diversos llocs que aquesta porta marca el límit entre Bellver i Prullans. Creuem la porta i continuem endavant.

Tot i que la porta és reixada, a l'altra banda la temperatura és més càlida. De seguida la galeria es torna a eixamplar. La característica més destacada d'aquesta cova és la facilitat d'exploració gràcies a ser una única galeria principal ampla i còmode, impossible perdre's. Trobem una sala més ampla plena de guixades de desaprensius que ben poc s'estimen la terra que trepitgen. Tot seguit comencem a endinsar-nos en la part més bonica de la cova, i apareixen boniques formacions litogèniques, sobretot estalagmites i columnes.

Avancem tot contemplant la bellesa de les parets, ricament decorades amb formacions boniques i molt vistoses pels colors grogosos, ataronjats i fins i tot vermellencs. Passem vora algunes columnes altes i esbeltes, amb formes capricioses i estètiques. El terra cada cop és més relliscós, hi ha molta humitat, fang en alguns trams i fins i tot bassals. Continuem per la galeria principal, encara ampla tot i que en algun punt ens hem d'ajupir. Anem contemplant formacions de tota mena, algunes trencades per la mà de l'home.

Arribem a una sala amb el sostre molt alt i amb estalagmites i columnes de considerable alçada, en alguns punts superiors als 10 metres. Possiblement és el tram més espectacular de la cova, i val la pena entretenir-se a contemplar aquesta meravella subterrània. De fet nosaltres avancem molt poc a poc, gaudint de l'espectacle natural. Les generoses mides de la cova conviden a estar-s'hi sense angoixa.

La galeria principal continua per un pas ample entremig de dues columnes molt altes. Avancem uns metres i trobem una altra finestra natural, aquesta sense porta, que també cal superar per continuar endins. Passem la finestra i entrem al darrer terç de la cavitat. A dins hi trobem de nou boniques formacions, i tot seguit una sala més ampla, amb una característica estalagmita estreta al final. Per terreny força enfangat continuem uns metres envoltats de concrecions de gran bellesa i vius colors.

Després d'una saleta farcida de boniques estalagmites i columnes trobem una galeria llargaruda amb una corda que serveix de passamà. Aquí el terra no és pla, i cal flanquejar per l'esquerra i evitar caure en uns petits pous, segons sembla sense continuació, que hi ha a la base. Amb l'ajut de cordes fixes estacades en columnes avancem fins al fons de la cova. Al final hi ha una petita saleta també concrecionada, però sense ser tan espectacular com el tram d'abans del pas de la corda. Tornem enrere seguint el mateix itinerari.

De sortida continuem meravellant-nos de les boniques formacions que trobem a l'últim terç de la cova, amb colors i formes molt interessants. Anem sortint amb compte de no malmetre res, i també de no relliscar, ja que hi ha molt fang. Tornem a creuar la finestra, la sala de les grans columnes, i més endavant la porta reixada. Anem gaudint d'aquest bonic espectacle subterrani fins que tornem a la boca d'entrada. Apaguem els frontals i tornem a baixar pel mateix camí, contemplant la plana ceretana i la Tosa al fons.

La cova d'Anes és un itinerari subterrani molt interessant, sense cap mena de complicació i amb una aproximació fàcil i còmode. Una forma perfecta d'iniciar-se en el món subterrani.