Pirineus

Torreta de l'Orri (2.438 m.)

En un matí gris sortim dels bucòlics prats de Sant Joan de l'Erm i planegem per bones pistes cap als barrancs de Sant Miquel i de l'Avedosa. Precisament entre bonics exemplars d'avets comencem a pujar més fort per la serra Seca fins assolir la Roca Senyada, sobre mateix de les Comes de Rubió. Ja dins del Pallars Sobirà continuem pujant per prats d'alçada fins al sostre de la ruta, coronat per dues vistoses antenes. Enfredorats per la boira, el vent i la baixa temperatura baixem cap a l'estació de Port-Ainé, i anem tancant la volta per l'obaga de Montenartró fins al punt d'inici, on arribem pedalant sota la pluja.

Puig Peric (2.810 m.)

Arribant a la base del Puig Peric

Ens enfilem fins al sostre del Capcir tot creuant la més gran zona lacustre dels Pirineus orientals. Sortim des de la presa de la Bullosa i la voregem per l'esquerra. Creuem un gran altiplà farcit d'aiguamolls, especialment bonics a la coma de la Grava. Anem a buscar la base de la carena que ens portarà fins al cim, primer pujant per un fort pendent d'esquistos, i després resseguint el llom sempre amb vistes panoràmiques cap al Carlit, el Puig de la Grava i els estanys de la zona. Amb alguna petita i fàcil grimpada assolim el cim, i baixem cap a l'est seguint la carena que connecta amb el Petit Peric. Baixem per l'ample i suau llom fins als plans de la Balmeta i enllacem amb el camí d'anada prop de la cua de la Bollosa.

Pic dels Pedrons (2.715 m.)

Remuntant el llarg llom cap al pic dels Pedrons

Ens enfilem avui a una de les muntanyes més clàssiques, fàcils i típiques de la temporada d'esquí de muntanya. Situada a la capçalera del riu Arieja i fent frontera amb Andorra, el vessant nord de la muntanya és un llarguíssim llom, suau i molt progressiu, que es pot recórrer en la seva totalitat sense haver de fer cap gir. Amb força vent arribem al cim, on tenim una excel·lent perspectiva dels abruptes pics de la Font Negra. El descens és molt fàcil, desfent la suau carena, primer sobre neu força ventada i mes avall sobre una crema molt agradable.

Peiralún (2.441 m.)

Ens aproximem a la gran pala del pic Peiralún

Ens reunim un bon grapat d'amics i aficionats a la muntanya per enfilar, i tot seguit esquiar, un cim fàcil i molt agradable a la capçalera de la vall de Tena. Sortim des de l'aparcament del Portalet de l'estació d'esquí de Formigal, i planegem per una pista fins un refugi de pastors. Comencem a traçar llargues zetes per l'amplíssima pala amb pendent creixent fins uns 35º prop del cim. El descens és molt agradable i sostingut sobre neu primavera. Excel·lents vistes cap a la zona de l'Anayet i el Midi d'Ossau.

Intent al Peña Blanca

Pla del Portalet

Sortim des de la gran esplanada que hi ha al vessant francès del Portalet amb la intenció d'ascendir un pic fàcil i amb una pala molt esquiable, ampla i sostinguda. Els núvols que ja hi havia a primera hora van creixent, i les boires s'ajauen a mitja alçada. Quan som sota el característic Pène de la Glère ens rendim a l'evidència que és inútil continuar sense visibilitat. Traiem pells i fem un descens pràcticament a cegues sobre bona neu.

Tuc de Parros (avantcim 2.700 m.)

Estanh Nere i Tuc de Parros

Des del Pla de Beret planegem per les pistes d'esquí de fons i perdem una mica d'alçada per anar a buscar la coma de l'Arriu de Parros traçant una diagonal entremig d'un bosc esclarissat. Remuntem la plàcida coma abundantment innivada fins a la capçalera, on comencem a enfilar més fort per pales amples fent llargues zetes. Fem un flanqueig per terreny força dret fins treure el nas sobre l'Estanh Nere, i acabem de pujar fins l'avantcim on ens rep una forta ventolera. Baixem per les amples pales força pendents fins a la coma, on tornem a posar pells i remuntem el vessant nord del Cap dels Clòsos. Baixada plàcida per pendent moderat i neu primavera.

Tuc de Bacivèr (2.645 m.)

Creuem el circ de Bacivèr

Calcem els esquís a l'inici del Pla de Beret i comencem a remuntar la coma de l'Arriu Malo fins arribar a l'Estanh de Baish de Bacivèr, que voltem per sobre. Anem tombant cap al nord guanyant alçada suaument fins assolir l'amplíssim circ de Bacivèr, on creuem els estanys superiors. Enfilem més fort fent llargues llaçades per la gran pala oest, i amb una última diagonal molt llarga assolim el cim que ens mostra una vista zenital sobre Beret i més enllà les grans muntanyes de l'Aran. Baixem traçant una línia més directa sobre bona neu ja força transformada.

Tarbesó (2.364 m.) amb esquís

Avancem de pla per la coma del riu Maure amb el Tarbesó al fons

Des de la minúscula estació d'esquí de Mijanes, al nord de la comarca occitana del Donasà, sortim una bona colla amb els esquís als peus tot i l'escassetat de neu. Avancem un tram llarg i planer seguint la coma del riu Maure fins passada la cabana de l'Orri. Després comencem a pujar per terreny més obert fins a situar-nos sota les grans pales del cim. Encarem la pujada més forta per la dreta, fins a guanyar la carena. El primer tram del descens i el més dret el fem pel vessant sud fins a la Comella de l'Ós. Llavors per terreny menys uniforme anem desfent la coma fins al punt d'origen.

Cimet (2.423 m.)

Forma piramidal el pic de Cimet

En un recòndit indret de les valls d'Orlú, sobre mateix del gran estany de Naguilha, s'aixeca una petita muntanya molt estètica per la seva forma piramidal. Hi accedim des d'Orgeish per una llarga pista fins al pla de l'Anyell Mort, on comencem a caminar pujant al peu del rierol primer, i després pels forts pendents del Serrat d'en Sur. Arribats al coll veiem per primer cop la bonica silueta del cim, i ens apropem a la seva base per començar a remuntar l'aresta amb algun petit pas de grimpada. Grans vistes des del cim sobre l'estany, la Dent d'Orlú i les escarpades muntanyes de l'Arieja.

Fontargent (2.618 m.) i Anrodat (2.730 m.)

Carena i pic d'Anrodat

Des de la plàcida Vall d'Incles enfilem al peu del riu del Manegor fins al coll que marca la frontera amb França. Comencem llavors a pujar molt fort per pendents herbats fins a guanyar la carena del Fontargent i assolir el cim. Contemplem a llevant el bonic estany circular de l'Isla, i a ponent els abruptes vessants nord que cauen cap a les fosques fondalades de l'Arieja. Carenegem pel fil cap al cim principal contemplant el vast paisatge, i més endavant baixem fort cap a l'estany de la Cabana Sorda.

Pàgines

Subscriure a Pirineus