Intent al Peña Blanca

• 

  Comencem a foquejar al pla del Portalet

• 

  Anem en direcció al Pène de la Glère

• 

  Comencem a pujar amb llargues zetes

• 

  Girem cua i baixem sense pràcticament visibilitat

• 

  Tram final del descens

Sortim des de la gran esplanada que hi ha al vessant francès del Portalet amb la intenció d'ascendir un pic fàcil i amb una pala molt esquiable, ampla i sostinguda. Els núvols que ja hi havia a primera hora van creixent, i les boires s'ajauen a mitja alçada. Quan som sota el característic Pène de la Glère ens rendim a l'evidència que és inútil continuar sense visibilitat. Traiem pells i fem un descens pràcticament a cegues sobre bona neu.

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Cabana de l'Araille Portalet, frontera hispano-francesa
• Distància: 6,60 quilòmetres
• Desnivell positiu: 500 metres
• Temps: 3:10 hores
• Dificultat: F / S2 / ME
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Valle de Tena Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Crònica

Iniciem unes breus vacances de Setmana Santa a la capçalera de la vall de Tena amb la intenció de gaudir dels pendents blancs d'aquesta interessant i estètica àrea pirenenca. Aquest Divendres Sant es lleva ennuvolat, com ja estava previst, però semblen núvols inofensius, que circulen alts per sobre dels cims de les muntanyes. Sembla que encara podrem aprofitar el matí. Des de la nostra base a Sallent de Gállego pugem amb el Ferran i la Sílvia cap a la capçalera de la vall. Creuem la frontera del Portalet i baixem fins a la gran esplanada que hi ha al vessant francès. Aparquem a prop de la cabana de l'Araille i ens calcem els esquís.

Foquegem una bona estona pràcticament de pla per l'amplíssima coma que s'obre cap a l'oest, envoltada de cims tots ells molt esquiables al vessant sud, amb pendents moderats i vessants molt amples. Al cantó nord tenim el gran gendarme dels Pirineus, el Midi d'Ossau, la muntanya bicèfala que tot i haver-la vist un munt de vegades, sempre sorprèn amb les seves parets severes, d'un negre intens que contrasta amb la bona innivació de l'entorn. Avui però només la veiem de revolada, ja que els núvols de seguida ens la tapen.

Passem al costat del centre Pastoral, on a l'estiu s'hi guarda el bestiar, i anem evolucionant per la gran planura guanyant poca alçada i contemplant el paisatge. Els núvols van creixent, però com que el cim és relativament curt, tenim l'esperança de poder arribar-hi. Superem un pujador i arribem a un petit plató on abandonem la ruta normal que recorre la vall. Girem a l'esquerra i fem un flanqueig per començar a encarar els pendents més durs que ens han de portar cap al cim de la Peña Blanca.

El punt per abandonar la ruta habitual que ressegueix l'ampla coma és fàcil d'endevinar. Cal aproximar-se a la base de la característica muntanyeta del Pène de la Glère, un evident monòlit rocós, i a partir d'aquí començar a traçar zetes pels pendents amples i força drets. La neu és humida, ja que no fa gens de fred, i anem seguint una traça oberta per un grup d'esquiadors francesos que ens precedeixen. Fem unes quantes zetes llargues, ja que el vessant és ample, i guanyem força desnivell en poca estona. El dia però es va complicant. Cada cop tenim menys visibilitat. El grup d'esquiadors francesos ja han girat i estan baixant. També trobem una parella de bascos que giren cua.

Seguim un tros més amunt amb l'esperança que s'obri una finestreta entre les boires que ens permeti arribar al cim, que veiem força a prop. Però no és així, sinó que les boires s'ajauen cada cop més, i avancem sense a penes visibilitat. Fins i tot en algun punt topem amb algun petit forat que ni som capaços de veure. Finalment ens rendim a l'evidència que sense visibilitat no podem seguir pujant. Així doncs quan som pràcticament sota la roca del Pène de la Glère decidim girar cua. Traiem pells i comencem a baixar.

El descens ha de ser fàcil, i afortunadament la neu és humida i fàcil d'esquiar. Però no hi ha visibilitat, i la boira i la neu formen una combinació poc recomanable. Baixem amb molt de compte assegurant cada gir, ja que no veiem el terreny. En un punt ens desviem una mica a l'esquerra per baixar per una canaleta ampla que ja coneixíem d'una altra ocasió, però rectifiquem i tornem a seguir les traces de pujada, ja que la visibilitat és tan dolenta que no som capaços ni d'endevinar la inclinació del pendent.

Al tram més baix, la visibilitat tot i que encara dolenta, millora lleugerament, i podem gaudir d'uns pocs girs per un notable pendent i amb bona neu. Arribem a la gran esplanada i intentem traçar una línia que ens eviti remar. Arribem de nou al punt d'inici amb la frustació de no haver pogut assolir el modest cim que ens havíem plantejat, però convençuts que la decisió era la correcta. Esperem poder gaudir els propers dies d'unes millors condicions en aquest entorn de muntanya tan bonic i propici per a la pràctica de l'esquí.

Imatges