Pic dels Pedrons (2.715 m.)

• 

  Comencem a remuntar suaus lloms

• 

  Al fons el circ de la Font Negra i el pic dels Pedrons

• 

  Enrere la vall del riu Arieja

• 

  Resseguirem el llom cap al pic dels Pedrons

• 

  Espectaculars parets dels pics de la Font Negra

• 

  Descens de la pala superior, amb neu ventada

• 

  Descens agradable per pales suaus

Ens enfilem avui a una de les muntanyes més clàssiques, fàcils i típiques de la temporada d'esquí de muntanya. Situada a la capçalera del riu Arieja i fent frontera amb Andorra, el vessant nord de la muntanya és un llarguíssim llom, suau i molt progressiu, que es pot recórrer en la seva totalitat sense haver de fer cap gir. Amb força vent arribem al cim, on tenim una excel·lent perspectiva dels abruptes pics de la Font Negra. El descens és molt fàcil, desfent la suau carena, primer sobre neu força ventada i mes avall sobre una crema molt agradable.

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Aparcament carretera N-22 Antiga duana, prop del Pas de la Casa
• Distància: 8,60 quilòmetres
• Desnivell positiu: 800 metres
• Temps: 3,20 hores
• Dificultat: S2 / BE / F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Andorra Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Crònica

Tot i ser un dels cims més habituals, sobretot per la seva facilitat i accessibilitat, encara no hi havíem pujat mai. I ho farem amb la Sílvia aquest diumenge, en un bonic matí anticiclònic però amb considerable vent a les parts altes. És una ruta molt concorreguda, ja que es pot sortir fàcilment des de la mateixa carretera N-22 d'accés al Pas de la Casa, amb els esquís als peus fins ben entrada la temporada. Alhora és una ruta molt fàcil i evident, ja que gairebé sempre veus a l'horitzó l'objectiu, i només cal anar remuntant per pendents suaus i progressius.

Es pot sortir des d'un petit aparcament que hi ha a la carretera N-22 a la confluència del rec del Baladrar o coma dels Pedrons, just al punt on antigament hi havia la duana franco-andorrana, que actualment està un parell de quilòmetres més endavant. Però com que veiem que hi ha poca neu a la part baixa, seguim uns 400 o 500 metres fins un altre petit aparcament, on sortirem amb els esquís als peus. La temporada està ja molt avançada, i el sol de principis d'abril escalfa. Els itineraris còmodes sortint amb esquís calçats des del cotxe s'estan acabant. La neu comença a escassejar, i ja comença a reaparèixer el neret entremig de la neu, així com algunes pedres traïdores. Però encara tenim neu suficient per calçar esquís des de l'aparcament i gaudir després d'una bona baixada.

Marxem sempre en direcció nord. Els primers metres no veiem el pic dels Pedrons, ja que el pendent un xic més dret ens el tapa. Però al cap de 10 o 15 minuts de pujar ja es mostra davant nostre la llarga llengua de neu amb el cim al final. Només haurem d'anar resseguint el llom, primer en pujada suau, més endavant amb un tram molt llarg pràcticament pla, i més endavant un petit flanqueig i una pujada una mica més decidida.

Ens enfilem al llom, arrodonit i indefinit. A l'esquerra deixem la vall de Baladrar o coma dels Pedrons, segons els mapes. A l'altra banda de la vall es veuen encara els edificis abandonats de les antigues mines del Pimorent, i encara més enllà el també llarg llom del pic de la Mina. Al fons de la coma queda tancat en forma de circ pels pics de la Font Negra, aguts i punxeguts, en contrast amb els bonifacis Pedrons i la Mina. A la banda dreta tenim la capçalera del riu Arieja, el nucli del Pas de la Casa i el port d'Envalira.

Anem recorrent el llom plàcidament, sense pressa, fent petar la xerrada i contemplant el paisatge. La Sílvia estrena esquís i pràcticament botes, per tant fem un recorregut fàcil i poc compromès. Anem veient de lluny altres excursionistes que fan la mateixa ruta, i atrapem dos grups tot i progressar a ritme suau i sense pressa. Després de la primera pujadeta trobem un tram molt llarg pràcticament pla, força monòton però que permet gaudir de l'entorn, sobretot les puntes dels pics de la Font Negra. Un cop passada aquesta autopista tan plana comencem a pujar una mica. Fem un flanqueig cap a la dreta, amb vistes cap als pics d'Envalira a l'oest.

Flanquegem sobre neu força endurida pel regel nocturn i pel vent que acostuma a castigar fort aquesta zona oberta. El vent dibuixa remolins de neu a la part alta de la muntanya. Anem guanyant alçada enfilant de dret, ja que el pendent progressiu no requereix fer ni una sola volta maria. El torb és força intens a la part superior del llom, i en algun punt fins i tot ens fa dubtar si podrem arribar al cim. En alguns moments ens aturem ja que la força del vent fa inviable seguir avançant. Però afortundament són ratxes, i quan calma anem seguint pujant fins arribar a una pala una mica més dreta sota mateix de l'avantcim.

Sobre neu molt dura acabem de fer un parell de revolts més drets abans d'arribar al que de lluny sembla el cim, però que no ho és, ja que queda amagat lleugerament al nord. Arribem a l'avantcim i deixem els esquís sota mateix de la petita cresta summital. Pugem a peu 30 o 40 metres fins a la cresta i la recorrem fins a la punta, amb compte, ja que és un tram fàcil però exposat per les dues bandes, sobretot amb vent com avui. És especialment bonica la vista cap als diferents pics de la Font Negra, pocs metres més al nord d'on som, però amb unes parets de granit negre d'uns 400 metres de desnivell.

Tornem enrere per la cresteta i baixem a l'avantcim, on després de reposar uns minuts i menjar uns ganyips, tanquem les fixacions i comencem el descens pel mateix camí per on hem vingut. Llisquem per neu força dura al principi, i amb un vent fort i molest en alguns punts. Després de l'avantcim trobem la primera pala, la més dreta del recorregut, amb un bon gruix de neu nova ventada, fàcil d'esquiar. Més avall, ja al tram ample i més progressiu del llom, esquiem sobre neu dura tot i que no glaçada, la qual és també fàcil d'esquiar. Trobem també algun tram de neu encrostada al tram central, però poc tros, i més avall gaudim d'una neu al punt òptim de transformació, aquella capa de cremeta que permet uns girs fàcils i agradables. És a dir que en poca estona provem tota mena de neu, més bona com més avall, ja que la nit ha estat freda, el regel és considerable i la temperatura no ha acabat de pujar.

Fem tot el descens seguint el mateix llom, tot i que per buscar pendents més forts també es podria saltar cap a la vall de Baladrar, a la nostra dreta, on hi ha diverses possibilitats de baixada amb diferents graus de pendent. En aquest cas però llavors es baixa fins al revolt de l'antiga duana. Nosaltres seguim el llom, suau i agradable, amb alguna pala molt agradable prèvia al tram planer. Deixem lliscar els esquís per aquest gran planell blanc que gairebé sembla una pista d'aterratge, i més endavant acabem de gaudir dels últims metres de descens sobre neu més transformada i amb vistes cap a la vall de l'Arieja que tenim just davant.

El pic dels Pedrons és una opció fàcil d'esquí per un matí tranquil, per combinar-lo amb alguna altra opció de la zona o bé per pujar-hi en dies de mal temps o risc d'allaus quan altres opcions més ambicioses no són possibles. En tot cas és un cim molt fàcil i ben agradable, amb bones perspectives dels propers pics de la Font Negra i dels pics d'Envalira. El descens ofereix poques emocions, més aviat una plàcida baixada dibuixant llargues esses sobre els lloms arrodonits de pendent suau.

Imatges