Torreta de l'Orri (2.438 m.)

• 

  Sortim de Sant Joan de l'Erm

• 

  Pistes bones entremig del bosc

• 

  Pedalant per un bosc d'avets

• 

  Pujant per la Serra Seca, enfront del cim

• 

  Arribem al cim entre boires

• 

  Torreta de l'Orri, amb boira i fred

• 

  Baixant per les pistes de Port-Ainé

• 

  Deixem l'estació d'esquí i seguim pes pistes secundàries

• 

  Primers ceps de la temporada

En un matí gris sortim dels bucòlics prats de Sant Joan de l'Erm i planegem per bones pistes cap als barrancs de Sant Miquel i de l'Avedosa. Precisament entre bonics exemplars d'avets comencem a pujar més fort per la serra Seca fins assolir la Roca Senyada, sobre mateix de les Comes de Rubió. Ja dins del Pallars Sobirà continuem pujant per prats d'alçada fins al sostre de la ruta, coronat per dues vistoses antenes. Enfredorats per la boira, el vent i la baixa temperatura baixem cap a l'estació de Port-Ainé, i anem tancant la volta per l'obaga de Montenartró fins al punt d'inici, on arribem pedalant sota la pluja.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Sant Joan de l'Erm Montferrer i Castellbò (Alt Urgell)
• Distància: 41,10 quilòmetres
• Desnivell positiu: 990 metres
• Temps: 5:10 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Sempre per pistes 100% ciclables
• Cartografia: Parc Natural de l'Alt Pirineu Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Crònica

Tot i el dia insegur ens atrevim a sortir amb les bicicletes des del refugi de la Basseta, paratge idíl·lic seu de l'estació d'esquí de Sant Joan de l'Erm. L'església que dóna nom a l'indret està situada uns metres abans del propi refugi. Prop del refugi hi ha un ampli aparcament, uns esplèndids prats de gespa que conviden a fer-hi una bona migdiada, i una àrea recreativa amb taules i cadires sota l'ombra de grans pins. Tot l'entorn està molt cuidat, sobretot gràcies a l'esforç del personal del refugi.

Avui tenim prevista una ruta en bicicleta d'alta muntanya, ja que volem pujar per sobre dels 2.400 metres, al punt més alt de l'estació d'esquí de Port-Ainé, la Torreta de l'Orri (coneguda també com a Pic de l'Orri). És un cim arrodonit però visible des de bona part dels Pirineus centrals catalans, ja que es troba separat de l'eix axial, i està coronat per dues immenses antenes que el fan reconeixible des de molt enllà. No és el millor dia, ja que els núvols restaran visibilitat i espectacularitat a la ruta, però ja que hi som, anem per feina.

Sortim amb la Sílvia pedalant des del peu del refugi. Reculem uns metres fins a l'església de Sant Joan de l'Erm, i just davant marxem a l'esquerra per una pista que va planejant. El terra és molt humit i ple de bassals. La primavera ha estat generosa en precipitació, i els boscos estan ufanosos, amb l'herba verdíssima, les flors en plena efervescència primaveral i alguns bolets d'estiu que comencen a treure el nas. Planegem sense dificultat fins al coll de Lleix. Aquí prenem la pista principal que marxa a la dreta, però després revisant el mapa em fixo que hauria estat una bona opció marxar per una secundària encara més a la dreta i fer un tomb pel barranc de Sant Miquel, que acaba confluint al mateix lloc. Hi haurem de tornar en una altra ocasió.

Al coll de Lleix doncs girem a la dreta i baixem suaument per terreny obac fins una bonica esplanada on hi ha la casa forestal de Pallerols i una àrea recreativa. El lloc és molt bonic, amb el riu de Pallerols que solca la vall envoltada d'uns prats magnífics. Creuem el riu i marxem a la dreta tot iniciant una pujada constant per dins del barranc de l'Avetosa. A mesura que avancem el paisatge és cada cop més bonic. Pedalem ara entremig d'esplèndids avets que tanquen els dos cantons de la pista, gairebé com circular per dins d'un túnel de vegetació. Quan som pràcticament al cap d'amunt del barranc deixem la pista que segueix pujant i en prenem una a l'esquerra que creua el rierol i contiuna per l'altre cantó fent un gir de 180º.

Un cop creuat el barranc la pista puja suaument, encara enmig d'un paisatge boscós, amb molsa i falgueres que ocupen l'espai entre avet i avet. És gairebé un bosc de conte de fades, una avetosa alpina com poques n'hem vist. Voregem per sota el turó de Sant Miquel i fins i tot baixem una mica per les serres situades just per sobre del port del Cantó. Més endavant la pista fa un gir sobtat a la dreta i comença a pujar fort. A partir d'aquí la pujada ja serà contínua i exigent. Remuntem el barranc de la Coma del Ribal, sota el Tossal de l'Àliga. Mica en mica ens anem enfilant a l'ampla carena de la serra Seca, on tindrem un breu respir en forma de replà.

Des del llom de la serra Seca ja es veu el nostre objectiu, la Torreta de l'Orri, que tenim mig amagada per les boires baixes que estan precisament al límit del cim, deixant endevinar la base de les antenes però tapant-ne la part superior. Planegem uns minuts per la serra Seca contemplant el paisatge que els núvols ens deixen, més aviat poc, ja que el dia és gris i tapadot. Sembla fins i tot que els núvols es van enfosquint i comencem a tèmer que avui acabarem sota la pluja.

Recorrem tota la serra Seca fins la Roca Senyada (2.068 m.), just on la pista es bifurca. Les dues que baixen cap a la dreta ens tornarien al lloc d'on venim, i la que agafem cap a l'esquerra continua el seu camí cap al punt més alt. Comencem tot seguit la pujada més llarga, dura i sostinguda de tot l'itinerari. Hem abandonat ja definitivament la vegetació i ens movem per un paisatge de prat alpí, a més de 2.000 metres. El fred es deixa notar, i pedalem sense aturar-nos per fer-nos-el passar. Anem creuant una gran zona de pastures inclinades i entrem al domini de la pista d'esquí de Port-Ainé.

Els últims metres són durs, sempre per bona pista, però la pujada és exigent i contínua. Arribem al cim de la Torreta de l'Orri (2.438 m.) entremig de les boires que el vent fan anar i venir. Malauradament no tenim gens de visibilitat, i és una llàstima, ja que aquest punt és conegut per la seva extraordinària panoràmica que abasta bona part dels Pirineus centrals. Els núvols i les boires estan situats just a aquesta alçada, i tapen tot l'entorn. La sensació tèrmica és molt baixa a causa del vent i la boira. Ens refugiem una estona en una mena de porxo tancat que trobem amb la porta oberta al costat d'una de les instal·lacions de telecomunicacions. Aprofitem el recer per dinar.

Costa de tornar a sortir perquè el fred és intens. Teníem l'esperança que en uns minuts les boires poguessin escampar, però no és així. Continuem amb fred, boira i sense visibilitat. Ens posem totes les capes que tenim, i tremolant comencem a pedalar costa avall en direcció nord pels Rasos de l'Orri. Baixem per bona pista però a poca velocitat, ja que com més de pressa anem més sensació de fred tenim. La pista ens va conduint cap a la part superior de l'estació d'esquí de Port-Ainé, on hi ha una gran bassa i uns edificis. Afortunadament aquí el fred ja no és tan marcat, i ens relaxem una mica.

Abans d'arribar a la base de l'estació d'esquí, on hi ha un gran edifici i una esplanada que veiem poc més ensota, hem de deixar la pista principal i marxar a la dreta fent una breu però intensa pujada. Tot seguit trobem una pista secundària que va baixant progressivament pel bosc d'Escobet. La pista baixa fort pel vessant nord, força per sobre del poble de Montenartró, que s'endevina al fons de la vall. Anem fent grans llaçades per perdre alçada, però sense arribar al fons de la vall. Trobem una cruïlla i ens incorporem a la pista principal que ve de Montenartró.

Marxem a la dreta i avancem ràpid per bona pista ja que ha començat a ploure. Semblava que la pista planejava, però és més aviat allò que en castellà anomenen com a falso llano, i en realitat anem pujant lleugerament però constant, sota la pluja i amb uns quants quilòmetres ja a les cames. Passem per les ruïnes de Sant Joan de l'Erm Vell, però ni ens aturem ja que la pluja s'intensifica. Accelerem una mica més cremant els últims torrons i acabem d'arribar a l'estació de Sant Joan de l'Erm tancant una bonica ruta de 41 quilòmetres.

Ha estat una ruta molt rodadora i interessant en un paratge d'alta muntanya. Poques vegades es pot pujar tan amunt amb la bicicleta de forma tan fàcil, ja que sempre ens hem mogut per pistes còmodes 100% ciclables. El temps no ens ha acompanyat i precisament la ruta és molt interessant paisatgísticament, de manera que alguna altra estona hi haurem de tornar per gaudir-la encara més intensament. Per cert, ho diuem fluixet per no esverar el personal: ja han sortit els primers ceps!

Imatges