La part alta de Berga i el riu Llobregat estan separats o units (depèn de com es miri) per una petita serra modesta i poc rellevant: la Serra de la Petita. En una curta excursió recorrem la carena, amb algun tram sense camí definit, enllaçant la fortificació carlina de la Torre de la Petita amb el magnífic pont gòtic de Pedret.
Amagats en una fonda raconada sota el poble de Fígols els Cingles de la Garganta formen un llarg mur rocós poc conegut i empastifat per l'omnipresent central tèrmica de Cercs que trenca l'harmonia d'aquest indret altrament bonic. Flanquegem els cingles a mitja alçada per un camí aeri i enfilem fins a Sant Corneli. Assolim els Cingles de Vallcebre pel curiós i equipat Grau dels Boigs i contemplem les principals muntanyes de l'Alt Berguedà.
La considerable nevada nocturna a l'Alt Berguedà no recomana marxar gaire lluny, en canvi convida a sortir a enfonsar els peus a la neu, ja que els paisatges propers i coneguts amb la neu adquireixen una nova dimensió. Pugem a la Torreta de l'Enginyer des del poblet d'Espinalbet, tot passant pels plans ben blancs de Corbera i els Rasets. Gaudim de la bonica silueta del Cim d'Estela ja en el camí de tornada.
Com a contrapunt de la dura jornada anterior fem un recorregut fàcil en el segon dia a l'Alta Garrotxa. Remuntem la riera de Sant Aniol pel concorregut camí que porta fins a l'ermita que li dóna nom, i acabem d'arribar fins al Salt del Brull, on l'aigua es precipita des de força amunt fins un bonic gorg. Una passejada fàcil i entretinguda al peu de l'aigua entremig del congost.
Remuntant les aigües de la Riera de Sant Aniol més amunt de Sadernes els cingles de Gitarriu creixen espadats cap a l'est. Enfilem per un camí divertidíssim on haurem de grimpar, ficar-nos dins d'un forat i superar un tram aeri equipat amb un cable. Continuem pel fil de la cinglera i baixem per la falda per anar a buscar la base del Bassegoda. Pugem el cim i resseguim la carena fent un ràpel i un breu tram d'escalada. Baixem pel Caire de Comadells.
Pugem un dels cims més destacats del Catllaràs, ubicat al sector sud-oest de la serra, fent una volta circular amb sortida i arribada a la Nou. Pugem pel torrent del Manrell fins assolir el Sobrepuny de Baix, i tot resseguint el cingle arribem al cim principal. Tornem més al nord pel GR, tot passant pel costat de les espectaculars roques de Les Agudes.
Sobre mateix de Berga s'aixequen dues cingleres espadades que donen inici al Prepirineu, els Cingles de Queralt i el Serrat de la Figuerassa. En una sortida matinal enllacem les dues serres, primer pujant fort pel camí directe fins a l'excepcional mirdor de la Figuerassa, i després de baixar a Espinalbet tornem a remuntar fins al Santuari de Queralt.
Com un grill separat d'una taronja, el Cadinell és un fragment de Cadí que les forces tectòniques van decidir separar de la serra progenitora. Aquest gran esperó conserva en petites dimensions les característiques del Cadí: progressiu i arrodonit pel vessant sud i abrupte i vertical pel vessant nord. Sortim de Josa i enfilem còmodament fins al Coll de Jovell. A partir d'aquí en forta pujada assolim el cim des d'on contemplem el paisatge, avui reduït pels núvols.
Fem un itinerari d'aventura, amb molts trams sense camí i d'altres amb senderol difús. Sortim des de la base oriental dels cingles, a l'ermita de Santa Margarida. Pugem la carena i resseguim el caire dels cingles fins al Puig Gertell. Tornem per un grau que baixa directe, i transitem per la base dels cingles fins al punt d'inici.
A l'oest de Bagà un marcat cingle senyoreja la posta de sol del nucli urbà. Des de la punta del cingle, tot i no ser el punt més alt, podem gaudir d'una vista extensa sobre la vall del Bastareny i el Moixeró. Enfilem amunt des de Bagà, pujant pel camí directe. Passat el mirador avancem cap a la collada de Turbians i resseguim la carena pel vessant del riu de Saldes. Baixem fins prop de Guardiola per acabar d'arribar al punt d'origen de pla.