Torreta de l'Enginyer (1.985 m.)

La considerable nevada nocturna a l'Alt Berguedà no recomana marxar gaire lluny, en canvi convida a sortir a enfonsar els peus a la neu, ja que els paisatges propers i coneguts amb la neu adquireixen una nova dimensió. Pugem a la Torreta de l'Enginyer des del poblet d'Espinalbet, tot passant pels plans ben blancs de Corbera i els Rasets. Gaudim de la bonica silueta del Cim d'Estela ja en el camí de tornada.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada, sobre neu
• Lloc de sortida: Restaurant Els Roures, Espinalbet, Castellar del Riu, (Berguedà)
• Distància: 10,2 quilòmetres
• Desnivell positiu: 785 metres
• Temps: 05:15 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Fem avui una ruta ben simple, però amb la nevada de la nit anterior els paisatges prou coneguts esdevenen nous. Les carreteres de l'Alt Berguedà, excepte les principals, estan cobertes per una capa d'uns 20 centímetres de neu, i esperem a què passi la màquina llevaneu per la carretera dels Rasos de Peguera per enfilar un tros amunt i començar la nostra caminada d'avui. Arribem fins al poble d'Espinalbet, i aparquem al peu del típic restaurant Els Roures.

Passem per darrere el restaurant i prenem la pista coberta de neu a la dreta. Al primer trencant continuem per la pista de la dreta que va planejant. Avancem fins al petit nucli al voltant de l'església de Sant Miquel d'Espinalbet, que avui sembla una postal de pessebre. Arribem fins al peu de l'església i prenem el camí que puja cap a l'esquerra, direcció Corbera (GR-107, Camí dels Bons Homes). El camí és fàcil d'endevinar sobre la neu immaculada. Pugem pel camí revirat que guanya alçada progressivament, amb la dificultat que sempre estem obrint traça sobre uns 20-30 centímetres de neu segons el tram. La neu en aquest vessant sud és pesada, i el camí que d'altra manera seria ben fàcil esdevé més feixuc.

En els trams emboscats la neu es va fonent dels arbres, i ens posem els impermeables com si fossin una capa per evitar la mullena constant. Anem pujant acompanyats d'un solet ben agradable. El camí aboca als Plans de Corbera, a sota del santuari del mateix nom. Pugem per la pista fins ben a prop del santuari. Des d'aquí podem seguir pel camí que surt des del peu mateix del santuari o com fem nosaltres pujar per una pista paral·lela en desús, ja que així disminuïm la pluja del desglaç dels arbres.

La pista puja fins a la casa mig enrunada de Cal Déu. Passem pel darrere de la casa i avancem ara pel camí que ens enfilaria fins als Rasos de Peguera (PR C-73), tot i que no hi acabarem d'arribar. Després d'una bona pujada arribem a la font de Tagast, al peu d'un pla i sota els cingles del Serrat de l'Hospital. Avancem pel camí que surt del darrere mateix de la font, pugem un tram entremig dels arbres i aviat ens situem sota mateix dels cingles. Veiem ja enfront nostre el cim de la Torreta de l'Enginyer, distingible gràcies a una antena que el corona.

El camí puja fort durant uns metres fins assolir el Coll de Tagast. La neu és tova i humida, sense base, o sigui que tot i haver-hi uns 30 centímetres en aquest punt, en trepitjar toquem terra, o més aviat herba tremendament relliscosa. Sense més dificultat arribem al Coll de Tagast, on hi ha un petit pla amb una bassa coberta per la neu. Aquí canviem de direcció i seguirem cap a l'esquerra, seguint el camí que avança ara pel vessant nord, ja per sobre dels 1.900 metres. En aquest punt la neu és més seca, fa més fred i s'aguanta sobre els arbres.

Continuem obrint traça fins al gran pla dels Rasets, on contemplem l'ampli mantell nival. Deixem el PR que seguiria cap als Rasos en pocs minuts, i tendim a l'esquerra fins arribar al petit cim indefinit des d'aquest vessant nord de la Torreta de l'Enginyer. En canvi des del vessant sud es mostra escarpat i vertical. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic i unes antenes. Malauradament els núvols han tapat aquesta zona, i tot i ser un punt amb una perspectiva immillorable cap al sud no veiem res.

Des del cim de la Torreta es podria baixar pel dret fins a sota de l'altre cim bessó, el Roc d'Uró, però és molt dret i cal desgrimpar, i amb la neu decidim buscar un camí més fàcil. Continuem per la carena direcció oest durant uns 300 metres fins a trobar un camí que baixa també amb fort pendent, però més fàcil, cap al Coll d'Estela. Anem baixant i el núvol va escampant. Això ens permet gaudir de la millor imatge del Cim d'Estela (o Cogulló d'Estela). Des d'aquest vessant nord la petita muntanya es mostra punxeguda i desafiant.

Baixem pel camí fins al Coll d'Estela, al peu del cim. Pujar-hi només costaria uns 15 minuts, però anem tard i tirem avall. Al coll mateix marxa una pista que fa moltes giragonses. Tot just començar marxa un camí a la dreta que n'adreça moltes. Baixem doncs pel camí tot retallant les zetes de la pista fins un punt en què ja no veiem drecera possible. Llavors continuem per la pista fins que molt tros avall tornem a agafar una última drecera que ens porta fins al peu d'una torre de pedra recent d'estil medieval i gust dubtós que es va construir ja fa anys a la part alta de la urbanització d'Espinalbet. Aquesta última drecera que apareix al mapa ens costa de trobar, imaginem per la neu, i avancem el primer tram pel mig del bosc fins a trobar els indicis de camí. Ja a la pista principal seguim avall uns pocs minuts fins arribar de nou al punt d'inici.

No és una gran ruta alpina, sinó una simple ruta que sense neu seria una bonica passejada, però amb la recent capa d'uns 30 centímetres de neu adquireix un caràcter diferent, més exigent físicament, però també molt bonic.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta