Castellar del Riu

Fem una caminada matinal fàcil per les cingleres que s'aixequen sobre Berga i que marquen la transició entre la plana central i el Prepirineu. Comencem al santuari de Corbera, marxem per la pista cap al coll de l'Oreller i seguim fins el pla de l'Estany, on neix un camí a l'entrada de la canal del Tonedor, i que continua amunt fent una llarga diagonal fins al serrat de les Arades. Un cop dalt de la carena tombem cap a ponent i anem seguint pel fil tot gaudint d'extenses vistes cap a l'Estany, la Figuerassa i tota la plana central. Arribem al punt més alt i seguim planejant cap al coll de Tagast, on girem a l'esquerra i comencem la baixada pel camí del pla de la Cresta que ens tornarà al punt inicial.

Aprofitem l'abundosa nevada recent per gaudir d'una passejada amb els esquís pels lloms arrodonits dels Rasos de Peguera. Comencem planejant per la pista que surt gairebé a la base de l'antiga estació d'esquí i que marxa cap a l'est tot planejant. Avancem suaument gaudint del paisatge nevat fins al pla dels Rasets, on anem girant al mateix temps que pugem més fort fins als Rasos de Baix, on gaudim d'una bonica vista cap a les muntanyes pirinenques. Baixem pel tallafoc fins a l'esplanada dels Rasos del Mig, i pugem pel camí del bosc, envoltats d'arbres, fins als Rasos de Dalt, sostre del sector. Baixem amb penes i treballs esquivant els arbres, i tornem a pujar pel tallafoc per dirigir-nos a la part alta de l'estació i fer una última baixada per l'antiga pista de les Soques.

Interessant itinerari circular en bicicleta recorrent el vessant sud dels Rasos de Peguera. Avui surto sol, i des de Berga enfilo cap a la part alta i la carretera dels Rasos. Deixo l'asfalt a la pista de la Figuerassa que comença suau, però quan gira al vessant nord incrementa el pendent. Llarga pujada zig-zaguejant fins al fantàstic mirador de la Catalunya central. Baixada curta per corriol pedregós fins a Corbera, i tot seguit toca una pujada curta però molt dura fins a la masia ensorrada de Can Deu. Tot planejant segueixo cap a la també ensorrada casa de les Planes, i vaig a buscar la pista que puja cap al coll d'Estela. Pendent notable i constant fins al coll, al punt equidistant entre el cim d'Estela i el roc d'Uró. Baixo cap als plans de Puigventós, primer per un breu tram poc ciclable, i tot seguit per una pista que va fent zetes. Breu tram d'asfalt fins al pla de Campllong i el Pi de les Tres Branques, on giro a l'esquerra per recórrer la fantàstica pista dels plans de Terçà. La pista arriba a la carretera de Sant Llorenç, prop de la Mina. Creuo el túnel i segueixo per la pista asfaltada de Coforb. La deixo als plans de Gragés, i poc més endavant baixo cap a Marmons, i tot seguit una pista en fort descens al peu de la riera de Clarà que em deixarà prop d'Avià.

Des de Llinars posem rumb cap al nord, fent un llarg flanqueig entre la cinglera i la fondalada del riu Tec. Avancem fins a la magnífica masia de la Casa Grossa, abandonada enmig d'un racó feréstec. Baixem fins al riu al peu d'una gran balma, i el remuntem per terreny engorjat fins que l'aigua ens impedeix el pas. Per l'altre cantó tornem i pugem fins a Sant Martí de les Canals de Catllarí, un petit nucli abandonat amb església i un parell de cases. Baixem de nou al riu, el creuem i pugem fins a retrobar el camí de pujada.