Canals de Catllarí

Situats al petit nucli de Llinars comencem una pedalada que ens enfilarà als peus de les parets de Ferrús. De camí voltarem, d'anada per ponent i de tornada per llevant, el profund engorjat de l'Aigua de Llinars. Iniciem la ruta al càmping Aigua d'Ora, i ens enfilem per unes pistes més complicades al principi i més fàcil després fins a Montcalb, on fem una petita pausa. Amb vistes cap a las serra del Verd i el Pedraforca anem remuntant fins a la font del Pi, sota l'espectacular paret de Ferrús, el vessant més ferotge d'Ensija. Pugem fort fins a la collada de Peguera i prenem una pista en desús que baixa cap a un fons de rasa fins arribar a Canals de Catllarí, on contemplem l'antiga masia i l'església a certa distància. Seguim baixant per bona pista i passem per la Mare de Déu de la Mata abans de tancar l'itinerari.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Càmping Aigua d'Ora Llinars, Castellar del Riu (Berguedà)
• Distància: 27,10 quilòmetres
• Desnivell positiu: 950 metres
• Temps: 3:55 hores
• Dificultat: IBP=82 / Blava
• Sensació de dificultat: Força fàcil Tot pistes. Algun tram molt dret i pedregós
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Quedem amb els amics Teresa i Joan, companys de nombroses aventures, i avui ens trobem al peu del càmping Aigua d'Ora. Ens disposem a fer una ruta en bicicleta per una zona poc transitada i remota, on els pobladors de les masies que antany van tenir cura del territori van anar abandonant aquest terreny esquerp i la natura ha anat naturalitzant l'espai que algun dia van conquerir els humans. Ens mourem per un territori força feréstec i marcat per les profundes fondalades que el riu Aigua de Valls ha anat modelant des del seu naixement al peu d'Ensija i fins convertir-se en l'Aigua d'Ora passat el nucli de Llinars. Pedalarem principalment per pistes bones a excepció d'un parell de trams més trencats que potser ens faran baixar de la bici en algun punt. La primera part de la ruta encara passarem per alguna masia habitada, però la resta del camí estarà marcat per la sol·litud.

A primera hora del matí comencem a pedalar amb una temperatura fresca que no serà cap problema ja comencem amb una bona pujada. Al fons mateix del càmping, on hi ha un aparcament, iniciem la ruta i prenem una pista asfaltada que marxa de dret en pujada forta. Sense temps d'escalfar enfilem per una pista encara asfaltada fins a la vora de la masia de can Cabra i l'ermita de Santa Coloma, que veiem a l'esquerra lleugerament enfilats. La pista fa un revolt que s'enfila cap a Sorribes, i nosaltres la deixem i prenem el ramal que marxa de dret, seguint sempre el GR-1. S'acaba l'asfalt sota la masia de la Casanova de les Fonts. Portem encara no un quilòmetre i comença ja un tram força dur i trencat, ja que avancem per una pista en desús amb trams molt drets i pedregosos.

La primera part de la pista ja ens mostra el seu caràcter, però un tros amunt fa un parell de revolts on el pendent s'incrementa i el terreny és més trencat encara. Gairebé tots en alguns punts hem de posar el peu a terra, tot i que majoritàriament seria ciclable, especialment per a persones ben entrenades. Com que no hi ha mal que cent anys duri, el darrer tram de pista ja no és tan dolent, i s'acaba després d'aproximadament 1,5 km. en desembocar a la carretera asfaltada que puja cap a Montcalb. Seguirem amunt la carretera poc més de 100 metres, ja que prenem una altra pista, aquesta més bona, que marxa a la dreta. La pista planeja cap la masia de Fontanella, que sembla habitada, tot seguit s'enfila cap a la dels Pellicers i més endavant assoleix el pla de les Moles al bell mig del qual hi ha la petita ermita de Sant Salvador.

Creuem l'agradable pla de les Moles entremig de sembrats de cereals, i abans d'arribar a la Casanova de Vilaverd girem fort a l'esquerra i anem pujant per la pista que passa per Santa Magdalena just abans de tornar a confluir a la carretera asfaltada. Avançarem ara per asfalt durant aproximadament un quilómetre i arribarem al petit llogarret de Montcalb, presidit per la bonica església de Sant Pere. Fem una petita pausa al peu de l'església, un lloc que en dies clars és un extraordinari mirador cap a les serres dels Bastets i de Busa. Avui però hi ha núvols baixos fruit de la humitat dels darrers dies, i la visió és molt limitada. Tot i això aquí fa sol i fem una petita pausa després d'una bona pujada. Portem por més de 7 km.

A Moltcalb s'acaba la carretera asfaltada però continua una pista de bon fer. Pugem un quilómetre escàs fins a la Creu del Pedró, on hi ha una cruïlla de pistes. La de la dreta ens portaria en la direcció que volem, però és més trencada i s'enfila a la serra Llobatera. La de l'esquerra baixa entre uns camps direcció al riu de Valls, i tampoc no ens interessa. Prenem la del mig, que de fet és la més fresada. Aquesta pista tomba cap al nord-est i avança per l'obaga de la serra Llobatera. Va pujant progressivament, sense estridències. Passem per la font del Pedró i més endavant la font del Querot. Des d'aquesta pista obaga, en els punts on la vegetació ho permet, tenim una bona vista de la serra del Verd, el Cadí i el Pedraforca, tot i que avui els núvols van i vénen. Anem pujant fins la cota 1.600 aproximadament, i assolim la serra dels Prats.

A l'entrada dels planells de la serra dels Prats tenim l'opció de prendre la pista principal que marxa a la dreta cap al coll d'Ubí. És una bona opció ja que la pista és més bona, però allarga el quilometratge i sobretot perdem uns 200 metres de desnivell que després hauríem de recuperar. Així doncs creuem la pista que planega per l'amplíssima carena de la serra dels Prats, sempre a la quota 1.600 aproximadament, i fins que trobem el GR-107. Estem en una cruïlla de pistes. La de l'esquerra baixa cap al despoblat de Bonner i seguiria cap al Molí del Güell; la central pujaria cap al Coll Molar, i nosaltres prenem la de la dreta, seguint el GR. És la pista més trencada, i puja fort uns instants fins al Portell de Griells, on hi ha un bon mirador natural. A partir d'aquí la pista comença a baixar cap al nord, però és molt dret i plena de pedres grans, i ens obliga a baixar de la bicicleta en alguns punts. També trobem diversos arbres caiguts, fruit de la tormenta Gloria del passat hivern. Potser hauria estat més bona opció fer una petita marrada fins al coll Molar, però tampoc conec l'estat d'aquella pista. En tot cas baixem fort, amb alguns trams molt dolents durant aproximadament 1km. fins a confluir amb la pista principal al nucli de masies de la Font del Pi.

Arribem a un dels trams més bonics de la nostra ruta, ja que ens acostem a les vertiginoses parets del vessant sud d'Ensija. Passem la petita casa de Cal Sec i arribem al revolt característic de la Font del Pi, on hi ha una preciosa imatge amb els prats de la casa de la Plana i la gran paret de Ferrús al fons. Aquest tram és planer, fàcil i molt agradable. Gaudim de boniques vistes, tot i que els núvols fan fent de les seves. Però la placidesa s'acaba aquí, ja que tot seguit comença un tram de pujada força dur. En poc tros haurem de guanyar gairebé 200 metres de desnivell fins a la collada de Peguera, punt més alt de la ruta. Afortunadament la pista avança per un agradable bosc d'alta muntanya i a l'ombra.

Des de la Font del Pi anem girant cap a sud-est, i avancem per la pista que coincideix amb el GR sempre pujant al peu del vessant sud d'Ensija. Passem la font de la Bruixa i seguim pujant fins al Portell dels Terrers o coll de Salamó. Aquí trobem la pista asfaltada que ve de Fumanya, i la seguim cap a la dreta en direcció Rasos de Peguera. Creuem els immensos prats d'aquest sector nord de Peguera, que estan en plena efervescència primaveral. El Joan i la Sílvia entren una mica als prats amb l'esperança de veure alguna moixeronera, però és un sector molt buscat. Avancem exactament 1 km. per asfalt, i en una zona planera prenem una pista poc fresada a la dreta. Al cap de poc trobem una tanca i seguim endavant. La pista és força precària, es nota que fa temps que no hi passa cap vehicle. Baixem amb pendent suau fins als plans de la Rabassa, on hi ha una bassa. La pista sembla que s'acabi, però no, gira a la dreta i creua els prats. Tot seguit entra en un bosc espès i baixa més fort fins a trobar la rasa de Catllarí a la zona del Risclaire.

Entrem en una zona obaga i entaforada, i seguim baixant per una pista mig abandonada però perfecta per fer amb la bicicleta. Estem en un racó remot, i es nota que ben poca gent passa per aquí. Baixem fort fins a la rasa de Font Freda, que baixa de dalt els Rasos. Cap amunt contemplem els boscos drets de la baga de Font Freda que s'enfilen més de 600 metres fins a la part alta dels Rasos. Fem un breu pujador fins a la casa abandonada de la Torre, que el mapa assenyala com a antic castell. Arribem a la rasa de la Molina, una de les moltes que baixen dels boscos dels Rasos. La pista gira a la dreta i continua baixant. Ens acostem a l'alçada de la masia de Canals de Catllarí, on hi ha també la petita església de Sant Martí, sense teulada, però que encara conserva el seu campanar, cada cop més precari. No hi acabem d'arribar, ja que la pista avança alçada sobre la rasa, i el petit nucli abandonat està a l'altre cantó. Aquest és un racó preciós i remot, actualment abandonat, però fa anys aquí hi vivia gent, i això és el que sorprèn.

Trobem la pista excepcionalment bona, més del que pensàvem, potser a causa de treballs forestals, ja que la zona no hi ha cap altra activitat. Anem baixant per la baga del Sitjar entremig d'un bosc espès i humit. La pista baixa molt suaument, i més endavant veiem la profunda fondalada de l'Aigua de Llinars a la nostra dreta. En algun punt hi ha algun mirador natural que permet contemplar el riu entaforat entre parets de conglomerat que s'enfonsen ben avall. Si resseguim visualment el curs fluvial veiem la magnífica masia anomenada la Casa Grossa, i al fons Ensija, d'on provenen les aigües que aquí veiem en el congost. La pista baixa cap a la masia abandonada de Moneny, i un parell de revolts més endavant passem per la Mare de Déu de la Mata, on contemplem la seva bonica església. Pocs metres més endavant arribem al punt d'origen i tanquem una ruta ben interessant per terrenys remots, amb bones vistes cap al Pedraforca i Ensija, trams engorjats i bonics boscos de muntanya.