Serrat de les Estelles (1.947 m.)

Fem una caminada matinal fàcil per les cingleres que s'aixequen sobre Berga i que marquen la transició entre la plana central i el Prepirineu. Comencem al santuari de Corbera, marxem per la pista cap al coll de l'Oreller i seguim fins el pla de l'Estany, on neix un camí a l'entrada de la canal del Tonedor, i que continua amunt fent una llarga diagonal fins al serrat de les Arades. Un cop dalt de la carena tombem cap a ponent i anem seguint pel fil tot gaudint d'extenses vistes cap a l'Estany, la Figuerassa i tota la plana central. Arribem al punt més alt i seguim planejant cap al coll de Tagast, on girem a l'esquerra i comencem la baixada pel camí del pla de la Cresta que ens tornarà al punt inicial.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Santuari de Corbera Castellar del Riu (Berguedà)
• Distància: 7,10 quilòmetres
• Desnivell positiu: 600 metres
• Temps: 2:55 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Fins i tot ben a prop de casa sempre hi ha camins o racons que no coneixem, i avui anem a fer un tomb per un d'aquests llocs. Ens enfilarem al serrat de les Estelles i recorrerem una carena oberta i abocada a una cinglera amb extraordinàries vistes. Farem una ruta curta curta però panoràmica sortint des del santuari de Corbera. S'hi arriba fàcilment per una pista asfaltada que surt a baix a Espinalbet, passat el restaurant els Roures. Aparquem una mica abans del santuari, ja que hi fan obres i el petit aparcament que hi ha al davant està ple. Comencem a caminar amb la Sílvia i el Fum i al costat del santuari baixem per una pista encimentada que es dirigeix cap al coll de l'Oreller. Després d'una primera baixada forta planeja suaument sota una gran roca on hi ha diverses vies d'escalada, i segueix uns metres més enllà fins al coll de l'Oreller, cruïlla de pistes i camins.

Al coll de l'Oreller prenem la pista que marxa de dret tot planejant darrere d'una tanca que impedeix el pas de vehicles. La pista avança cap al nord i s'aproxima a unes parets a banda i banda, on hi ha diversos sectors d'escalada. La pista passa entremig de dos d'aquests sectors, i comença a pujar. Avancem tot caminant sense presses uns metres més amunt fins una esplanada que precedeix la masia de l'Estany. Sempre seguint la pista principal passem per sota de la casa, que ens queda a l'esquerra, mentre que a la dreta deixem el gran pla de l'Estany. Té aquest nom perquè hi havia hagut un antic estany que es va dessecar artificialment per fer una gran pastura. En èpoques de pluges generoses s'hi embassa l'aigua i forma un petit estanyol. Seguim la pista que avança sota la casa, que a partir d'aquí és més precària. Una cinquantena de metres més enllà l'hem de deixar i ens fixem en un caminet que marxa a l'esquerra.

El corriol és poc visible, i cal parar atenció a unes fites. El caminet comença a pujar entremig del bosc, i s'enfila sense treva durant una bona estona. Gairebé tota la pujada forta de la ruta s'acumula en aquest tram, que s'allargarà poc més de mitja hora. Anem pujant per un caminet que sense ser molt fresat, és prou evident. Un tros amunt creua la pista que hem utilitzat alguna vegada per pujar cap a Peguera a través del Clot de la Molina. Creuem la pista i seguim amunt pel camí, i més endavant la tornem a creuar i seguim pujant una estona més en fort desnivell fins arribar al serrat de les Arades. Es tracta d'un petit replà suspès, un magnífic mirador natural cap al sud. Des d'aquí el camí és una mica difús, però cal girar a l'esquerra i començar a seguir una carena ampla i desdibuixada entremig d'arbres esclarissats.

Anem pujant, ara amb un pendent més suau, mentre el Fum va jugant, corrent i ensumant cada racó. El camí torna a creuar una pista, i continua a l'altre cantó pujant uns minuts més fins arribar al límit d'una cinglera que és un dels millors miradors de la jornada. A partir d'aquí ja continuarem pel fil de la cinglera, gaudint de bones vistes cap al Pla de l'Estany que tenim just a sota, el Serrat de la Figuerassa, tota la zona de Berga i el Baix Berguedà, i més enllà la gran plana de la Catalunya central d'on emergeixen Montserrat i la serra de l'Obac. Tot aquest tram és molt estètic i agradable, i pugem suaument acompanyats d'un sol de tardor que encara escalfa qui-sap-lo. Anem avançant per la carena en direcció nord-oest durant uns minuts gaudint del paisatge i del bon temps. Pugem uns minuts fins al punt més alt del Serrat de les Estelles, a 1.947 m.

Una fita de pedres i un cartell de fusta indica el punt més alt del serrat que hem anat seguint durant una bona estona. Seguim endavant i baixem cap un coll que és l'arribada de la Canal del Tonedor, que ens queda a l'esquerra i que puja directe des de l'Estany. Nosaltres seguim un camí que avança endavant i torna a pujar lleugerament pel vessant nord del Serrat de l'Hospital. A la dreta (nord) ens queda una coma que baixa cap al Clot de la Molina. Arribem planejant al coll de Tagast i la bassa dels Rasets. Des del collet prenem un caminet poc evident que marxa a l'esquerra i voreja ara pel cantó sud el serrat de l'Hospital. No havíem passat mai per aquest camí, tot i que en coneixia l'existència, ja que normalment seguíem pel PR que baixa cap a la font i els plans de Tagast, situats una mica més al sud. Aquest caminet traça una llarga diagonal en direcció sud-est fins arribar al pla de la Cresta.

Des del pla de la Cresta el camí segueix la mateixa trajectòria fins que uns metres més endavant arribem a un punt on hi ha una gran fita de roques. Aquí gira a la dreta i baixa més decidit fins a prop de la casa abandonada de Can Déu, on no acabem d'arribar. Entronquem amb el PR i seguim avall uns minuts més fins a Corbera. Tanquem una breu matinal de 3 hores escasses que ens ha enfilat fins al Serrat de les Estelles, un petit turonet a la cara sud dels Rasos de Peguera amb bones vistes cap al sud. Una bona forma d'estirar les cames i passejar amb el gos. Una ruta d'interès local però amb excel·lent panoràmica cap a tota la Catalunya central.