Iniciem uns dies de ruta i muntanya a Bolívia a la zona del parc nacional de Sajama, una zona alta i semidesèrtica que ens servirà per aclimatar. Caminarem per llacunes a més de 5.000 metres, gaudirem de les vistes a muntanyes altíssimes, ens banyarem en aigües termals i contemplarem el brollar dels guèisers. Tot en un entorn natural amplíssim, poc poblat i salvatge.
Ben acompanyats i guiats emprenem un itinerari llarg i intricat a l'Alta Garrotxa. Sortim d'Oix i després de passar per llocs emblemàtics com el Pont Trencat, la palanca d'Agafa l'Ase i la Mare de Déu d'Escales arribem en forta pujada al cim del Ferran. Baixem a Talaixà i encara més fins al Grau d'Escales. Tot seguit emprenem la bonica vall d'Hortmoier i després de superar el vertical grau de l'Escaladuix pugem fort fins a coronar el Bestracà.
El punt més elevat del massís del Vercors és una magnífica talaia sobre les amples planes de la comarca de Trièves, sobre l'espectacular mola rocosa del Mont Aiguille, sobre la pròpia gran muralla rocosa del massís que s'estén de nord a sud i fins i tot sobre els Ecrins i el Mont Blanc. Una llarga excursió amb sortida a Gresse-en-Vercors ens enfila al cim en forta pujada passant pel Pas de la Ville i recorrent la llarga carena. Des del cim seguim la carena cap al sud fins al Pas de Bachassons on iniciem un llarguíssim flanqueig fins al punt d'inici.
Sortim des del Pla de Campllong i planegem fins al gran mas de Castellar del Riu. Primer per pista i després per camí poc definit avancem vers ponent per la base del Serrat de la Corba, fins que una debilitat del terreny ens permet creuar la cinglera: el Grau de l'Olivell. Baixem fins al mas de Mataplana, amb vistes cap a la vall de Lord, i pugem fort pel nord del serrat. Tornem pel camí dels Porxos, fent parada a la pintoresca ermita de Sant Llorenç.
Fem una ruta d'exploració a un conjunt d'agulles i dents rocoses situades a llevant del Sobrepuny. Ens sorprèn trobar un tram equipat en una petita cresta aèria i fàcil de pujar, i amb un parell de ràpels per l'altre costat. Les dues agulles següents no estan equipades i les descartem per complicades. Seguint la mateixa línia escalem una petita agulla (III), abans de la darrera protuberància, les Collades, que també descartem per manca de temps. De tornada enfilem el petit cim del Roig.
La Joca és una gran cúpula rocosa que s'alça en una de les zones més encinglerades i abruptes dels Ports. La seva forma característica i la seva ubicació sobre una gran talaia la fan visible des de molts punts del massís. Fem una volta per terreny molt feréstec, pujant pel fort pendent de la canal d'Engunyó, voltejant la Joca i la Mola dels Conills i tornant pel camí aeri de les Faixes Tancades.
Al vessant marítim del massís del Port s'alça una agulla espectacular que ben bé honora el seu nom. Sortim de l'àrea recreativa de la Vall i baixem fins a la zona congosta del Racó d'en Marc. Comencem una llarga pujada fins a la base del castell i escalem un tram vertical d'uns 15m. (III/III+) fins a coronar el cim, des d'on tenim una àmplia perspectiva cap al Delta de l'Ebre. Continuem la ruta cap a la Roca Xapada i baixem fort fins al Coll de Lloret abans de tornar per pista al punt d'inici.
Aquest itinerari circular ens condueix per un terreny encinglerat a gaudir de les curioses formes rocoses que els milenis han moldejat al Massís del Port. Al sud d'Arnes busquem rastres d'un senderol que ens enfila a lo Blau i continua per l'aèria carena de la Ballestera, rodant en sentit antihorari. Perdem alçada fins als Pradets però remuntem amb força fins a coronar la imponent roca Falconera. Contemplem els estrets d'Arnes per sobre les Moles del Don, i baixem al barranc Gros per tancar el cercle.
Recorrem un tram de cresta formada per un dels característics plecs prepirenencs, al sud del Moixeró, just a sobre del Bac de Diví. Des de la carretera que puja al túnel ens enfilem sense camí fins al fil de la cinglera, i resseguim la cresta fàcil fins al punt més alt. Baixem per l'altre costat fins a trobar un grau que ens permet baixar de la cresta. Ens compliquem buscant un camí de tornada inexistent pel vessant nord, tot i saber que n'hi ha un d'evident i fàcil pel vessant sud.
Entre els pobles de Bot i Prat de Comte, a la Terra Alta, s'alça airosa una gran mola de roca vermellosa. La seva atractiva silueta és ben visible des de lluny, i en l'últim dia a la zona decidim intentar enfilar-nos-hi en una ruta matinal. Un bon tros amunt, en veure que la cosa s'allargaria més del compte ja que cal assegurar diversos trams, decidim tirar enrere. Tot i això només l'aproximació val la pena per gaudir de les boniques vistes.