Caminades

Tresc a l'Aladaglar (Muntanyes del Taurus)

L'espectacular Direk Taşı

Durant 5 dies recorrerem alguns dels racons més interessants del Parc Nacional de Aladağlar, al sector central de la gran serralada del Taurus. És un terreny sec i erm, amb cims rocosos i escarpats que s'acosten als 4.000 metres, i extenses planures solcades per alguns llacs. És una zona habitada només per alguns pastors nòmades. Al final de cada etapa dormim a les tendes, ja que no hi ha cap instal·lació. Un territori per gaudir de la sol·litud i els horitzons amplis.

Tresc a la Capadòcia

Xemeneies fortament erosionades

Fem un parell de rutes suaus a l'apassionant zona de la Capadòcia, on les característiques xemeneies configuren un paisatge singular. L'erosió de terreny de diferent densitat ha creat aquest curiós fenomen geològic amb formes capricioses utilitzades d'antany com a habitatges cavernícoles i alhora de refugi dels antics cristians perseguits en època romana. Dues caminades suaus que ens permeten conèixer dues de les zones més interessants: la Vall Vermella i la Vall Blanca.

Trescant al Cap de Creus

Castell de Sant Salvador

Els Pirineus neixen arran de mar, i tot just emergir de l'aigua ja mostren caràcter. Fem dues rutes molt fàcils però interessants paisatgísticament i amb l'al·licient afegit de poder-nos refrescar en cales poc freqüentades. Dediquem el primer dia a recórrer el camí vell del Cap de Creus a Cadaqués, i el segon, més muntanyenc, des de Sant Pere de Rodes enfilem el modest pic de Sant Salvador de Verdera (682 m.), de grans panoràmiques.

Ivó i Mirador de Cregüenya (2.975 m.)

Mirador de Cregüenya (esquerra) i Pic Bondidier (dreta)

Remuntem el costerut barranc de Cregüenya sempre al peu de les aigües que desguassen de l'estany natural més gran dels Pirineus. Després d'una dura i llarga pujada arribem al costat de l'Ivó de Cregüenya, immens, semicircular i encaixonat entre grans muntanyes, la majoria de més de 3.000 metres. Pugem fins al Mirador, un cim empetitit pels seus veïns gegants, sobre els quals es gaudeix d'una gran perspectiva.

La Muga (2.860), Tosseta de Vallcivera (2.847) i Tossa Plana de Lles (2.904)

Cim i estany de la Muga

Remuntem l'espectacular Vall de la Llosa fins a l'ampli prat Xiuxirà, on enfilem per una canal molt dreta, pràcticament sense camí, fins guanyar la carena de la Muga. Avancem per la cresta gaudint de l'ampli paisatge fins la Tosseta de Vallcivera i tot seguit la Tossa Plana de Lles. Baixem per un ampli morral, i tot seguit sense camí per terreny incòmode fins a trobar el torrent de la Muga que ens torna al fons de la Vall.

Puig Terrers (2.465 m.) i Comabona (2.546 m.)

Pas de Tancalaporta

Sortim ben d'hora des de la Dou del Bastareny, flanquegem la Serra de Monnell i enfilem els fortíssims pendents del Bac de la Muga fins arribar fins al mateix cim del Puig Terrers. Acabem d'arribar al Comabona i iniciem la tornada carenant el Moixeró fins que comencem a baixar per la fondalada del Clot de la Vimboca. Una ruta bonica i solitària, llarga i exigent, per la frontera berguedana del Cadí i el Moixeró.

Salga Aguda (1.172 m.) i Serrat del Migdia (1.108 m.)

Baixant del Salga Aguda

Unim els dos cims més emblemàtics del Picancel en un itinerari circular entretingut i variat. Pugem per un corriol fresc i humit fins assolir la carena, que resseguim fins al cim principal. Baixem per un tram una mica aeri i anem a buscar pràcticament sense camí l'amagada via ferrada, després de superar un parell de passos equipats i un fort pendent de roca. Arribem fins al segon cim d'àmplies perspectives i baixem per un dels camins de les Canals de Sant Miquel.

Serra de Cabrera, Agullola de la Tuta i Cingles d'Aiats

Entrant a les Bores de Masellera

Fem una completa volta que ens acosta a diversos punts interessants del Cabrerès. Enfilem la cinglera fins arribar a les espectaculars coves de les Bores de Masallera. Seguim el cingle fins a coronar l'Agullola de la Tuta, llar d'una simpàtica cabra. Baixem des del Morral de Caselles i pugem de nou als espadats cingles d'Aiats, des d'on contemplem àmplies perspectives. Seguim la cinglera fins al Puig de la Bastida, baixem i fem l'última pujada al Santuari de Cabrera.

Serra de Mata-rodona

La Sílvia avançant per la Serra de Mata-rodona

Al nord-est d'Ensija, sobre mateix de Vallcebre s'aixequen uns cingles serrats i amb una característica forma de mitja lluna. Recorrem tota la serra per la mateixa carena, sense camí, però també sense gaire dificultat. Cal comptar alguna grimpada per roca calcària trencadissa, i també cal comptar un parell de ràpels al Roc del Picassall. Tornem plàcidament pel coll de Pradell contemplant la cinglera a certa distància.

Via del Nicolau i solei de Bagà

Passarel·la

Per aquest camí recentment recuperat hi havia circulat un petit tren que baixava la fusta des de Gisclareny. Nosaltres avui seguirem aquest itinerri corrent, i l'allargarem sortint des de les Cases Noves del Collet i continuant pel camí aeri que ens portarà fins al monestir de Sant Llorenç Prop Bagà. Seguirem tot el traçat de la Via del Nicolau i un cop a Sant Joan de l'Avellanet tornarem per una pista que flanqueja el solei de Bagà.

Pàgines