No gaire lluny del Caro, punt culminant del Massís del Port, la força hidràulica del barranc de la Vall Figuera durant milenis ha esculpit un congost i profund engorjat. Una fàcil excursió des de la carretera que puja cap al sector del Caro ens permet entaforar-nos en aquest racó de gran bellesa. Tornem per un altre camí, anant a buscar el GR i fent una bona pujada.
Fem un intens recorregut per una de les zones més feréstges del Massís del Port. Remuntem el barranc de Lloret fins a trobar el més costerut barranc de Pregunter. Superem l'enginyós pas de l'escarrissó de Borosa i flanquequem per sobre la Roca del Migdia. Avancem per la part superior del congost barranc d'Orió en un entorn esquerp farcit d'agulles rocoses, forats i profundes fondalades. Enfilem per contemplar el gran pont natural de roca conegut com l'Ull del Ciclop, i tornem baixant per les escales de l'escarrissó de Barretes. Ruta espectacular, enravessada i exigent.
La Serra de Bot és una petita estribació al nord del Massís del Port. La seva cresta, estreta i esmolada, es pot recórrer amb relativa facilitat, això sí per un itinerari molt aeri i espectacular. Una antiga escala de fusta permet superar un pas extraplomat i exposat a la zona més alta, sota l'atenta mirada dels voltors que nidifiquen a la vora. Arribem al discret cim de la serra, lleugerament separat del cordal principal, superant un mur força vertical de III. Un ràpel ens baixa del cim, avancem un nou tram pel fil i amb un altre ràpel baixem a la base de la cresta.
Comencem una ruta solitària pel vessant nord de la Serra de Turp enfilant pel Barranc de l'Ós fins a guanyar la carena després d'una llarga pujada. Coronem el cim d'aquesta petita serralada, encinglerada i abrupte pel vessant nord-est, i després fem una llarga volta pels planells de la serra del Munyidor. Baixem cap a la petita ermita de Santa Pelaia i tanquem el cercle passant vora el poblet de Perles.
Fem una interessant volta circular que ens porta a una zona molt accidentada i plena d'al·licients al sud de l'Alt Urgell, prop d'Oliana. Un itinerari per terreny abrupte de tipus montserratí que ens permet conèixer espectaculars panoràmiques, vertiginoses cingleres, coves troglodítiques, l'ermita més petita de Catalunya i una presó de les guerres carlines dalt d'un penjat. Un recorregut molt bonic i variat amb constants punts d'interès que capten la nostra atenció.
Al sector més meridional dels Cingles de Vallcebre unes grans esquerdes formen profunds passadissos i diversos avencs gairebé al fil de la cinglera, als quals es pot accedir amb certa dificultat. Es tracta d'un conjunt de forats, esquerdes i grans blocs de pedra encastats que configuren un peculiar laberint soterrani. L'accés és difícil, ja que es pot desgrimpar en alguns punts amb compte, i és recomanable portar equipament.
Sortim des del Monestir de Santa Maria de Lillet, passem la característica Rotonda de Sant Miquel i el Castell de Lillet. Avancem direcció sud pel camí de la Serra Pigota i anem guanyant alçada fins al Joc de Pilota, un dels indrets característics del Catllaràs. Baixem per un camí molt dret fins al refugi d'Ardericó i enfilem el cim de la Roca Forcada per la carena oest. Tornem pel camí de la Catau tancant un bonic recorregut pel vessant nord-est del massís.
Fem la clàssica volta dels Tossals anant pel vessant sud, solei i panoràmic, i tornant pel vessant nord, obac i emboscat. Per fer-lo més entretingut enfilem el Tossal de Trasserra on hi ha el vèrtex geodèsic i el Tossal de Vilella, punt més elevat de la serra. Finalment pugem tot grimpant l'estètic Roc de les Monges, un petit turó de conglomerat molt bonic situat sobre els plans de Vilella.
El poble de Vallcebre i les seves rodalies estan envoltats de crestes i cingleres per totes bandes, tancant un gran altiplà, o més concretament una gran cubeta. Recorrem el marge exterior d'aquest gran sinclinal tot fixant-nos en els graus, els passos ancestrals que permetien el trànsit entre la part superior i la inferior dels cingles.
Una ruta circular molt contrastada ens porta al nord del Priorat, allà on el riu Montsant s'esmuny per profundes fondalades. Des del fons remuntem fort fins a guanyar l'espectacular carena dels Ventadors, i la recorrem superant alguns trams aeris. Des del punt més elevat contemplem a vol d'ocell les peculiars formes arrugades d'aquest vessant nord, i tornem al punt de sortida a través del Grau del Llop.