Catllaràs

Cap de la Baga de Cabanelles (1.685 m.)

Tornem a pedalar pels vessants del Catllaràs en una bonica ruta que ens porta fins un dels millors miradors naturals de la serra. Sortim de Sant Julià de Cerdanyola i enfilem per la baga de l'Avaiol fins al coll de les Bassotes. Baixem momentàniament, però de seguida tornem a pujar fort per la pista de Fontanals fins a la collada de Sant Miquel, punt més alt de la ruta. Deixem la pista i per camí precari seguim la bonica carena fins al petit cim des del qual gaudim d'una esplèndida panoràmica de les muntanyes berguedanes. Baixem fort fins als peus del Sobrepuny, voregem la bonica masia de Rossinyol i assolim el nucli de la Clusa. Comença la segona pujada i la més dura de la jornada fins al Pla de l'Orri, on pedalem entremig dels cavalls. Arribem al Roc del Catllaràs, on fem una pausa, i iniciem el descens cap al santuari de Falgars. Tornem a Cerdanyola per la pista del Banyador i coll de Jou.

Roc del Catllaràs

Ens enfilem cap a la part alta de la serra del Catllaràs des del vessant nord i fins arribar a un dels seus indrets més emblemàtics, un gran prat alpí amb una gran roca calcària al bell mig. Sortim de Sant Julià de Cerdanyola i prenem la pista que s'enfila cap al Puig. Al coll de les Bassotes baixem només uns metres i seguim pujant fort i sostingut per bona pista fins al collet Llebató, punt més alt de la ruta. Breu baixada al Roc del Catllaràs, on fem una pausa abans d'emprendre una baixada molt dreta fins al coll de Seba. Planegem pel bonic prat Gespador i passem sota les roques del Joc i d'Arderiu. Ens aturem al mirador de la Roca de la Lluna per contemplar el paisatge, i seguim avall cap al Xalet del Catllaràs, obra de Gaudí. Seguim baixant per la pista, amb un pujador intens entremig, i arribem al santuari de Falgars, un dels llocs més visitats de la zona. Per asfalt baixem uns metres i remuntem un fort pujador fins a la collada de Subirana, on prenem la pista que planeja per la zona del Banyador. En forta baixada i amb vistes panoràmiques tanquem una bonica ruta per alguns dels indrets més significatius del massís.

Salga Aguda (1.172 m.)

Espectre de Brocken a la carena de Picancel

Al Pont del Climent, prop de Vilada, comencem a caminar per encarar les feréstegues canals de Sant Miquel, al vessant més obac de la serra de Picancel. Comencem planejant direcció Borredà seguint el riu Mergançol, i aviat el deixem per enfilar el caminet humit, costerut i emboscat del rec de la Portelleta. Pugem fort fins a la carena, on es s'obren les boires i contemplem el cim, l'ampli paisatge i el curiós espectre de Brocken. Una petita grimpada ens deixa a dalt del cim, i després de reposar baixem per l'aresta oest de conglomerat. Tornem a pujar fins al pic dels Gira-sols, baixem en fort pendent amb dos trams equipats amb cables, i desfem el torrent de Perris per un antic camí pràcticament perdut.

Les mines del Catllaràs

Mina de l'Artiga de Capdevila

L'empremta humana al Catllaràs és ben present des de molt antic, i augmenta finals del segle XIX amb una intensa activitat minera. Avui recorrem alguns racons on encara resten vestigis industrials. Sortim de Falgars, pugem cap a Vallfogona i prenem el camí per una fageda ombrívola que ens porta a la mina del Moreno. Seguim pujant cap al bonic prat Gespador, on trobem un pou de mina i una antiga xemeneia, i acabem d'arribar al Joc de la Pilota i la Roca del Joc, on ens hi enfilem grimpant. Passem per la mina d'Arderiu abans de baixar cap al Xalet del Catllaràs, obra de Gaudí. Baixem fort cap a la zona del Cable, amb restes de construccions mineres, passem la mina de l'Artiga de Capdevila i seguim fins al torrent per agafar el camí dels Graus que ens tornarà al punt d'origen. Una mirada enrere per adonar-nos que la natura reabsorbeix allò que l'hi havia estat manllevat.

Cingles de Malanyeu i cova dels Desertors

Mirador natural de la Foradada

Envoltat de cingleres per totes bandes, sortim de Malanyeu i pugem primer cap al Griell de Cal Pigot, un bonic pas equipat vora el torrent. Prenem la carena fins la Foradada, un esplèndid mirador natural. Per sobre dels cingles de la Tor carenem entre prats, fagedes i pinedes fins al Cap de la Baga de Cabanelles, punt culminant de la ruta i excel·lent mirador. Baixem cap al grapissot i seguim pel fil de la carena de la Serra de Mill, fins que baixem per terreny abrupte per trobar la cova dels Desertors. Visitem la petita cavitat que havia estat refugi d'emboscats, i ens sorprenem de trobar-ne una altra de ben interessant pocs metres per sota. Desgrimpada exposada (evitable) fins a la Creueta, i baixem sota la roca encastada del Grau que ens permet creuar el cingle de Devesó abans de tornar al peu de Sant Sadurní.

Catllaràs en BTT

Passem sota la Roca del Joc

Voregem Sant Julià de Cerdanyola i comencem a enfilar les costes del Puig primer, la baga de l'Avaiol després i finalment una tercera pujada forta fins al collet Llebató. Suau baixada fins al pla del Catllaràs, on reposem i gaudim del magnífic entorn de prat alpí, pins espigats i rocs calcaris punxeguts. Baixem cap al coll de Seba, passem sota la vertical roca del Joc, el roc de la Lluna i el gaudinià xalet del Catllaràs. Tornem a pujar fins a Vallfogona i passat el camp de l'Ermità anem baixant suaument per la Via.

Roca del Joc (1.615 m.) i Roca Forcada (1.546 m.)

Roca del Joc

Amb una fina capa de neu del dia anterior iniciem un intinerari excursionista pel vessant nord del Catllaràs. Des del monestir de Lillet prenem un caminet carener cap al sud fins arribar al xalet del Catllaràs, obra d'Antoni Gaudí. Pugem fort fins al panoràmic Roc de la Lluna, i poc després arribem grimpant a l'estret Roc del Joc, sobre mateix del planell del Joc de la Pilota. Baixem fort fins al refugi Ardericó, i remuntem la carena fins a la vertiginosa Roca Forcada. Tornem pel camí de la Catau.

Puig Cubell (1.460 m.) i Feixa del Cint (1.508 m.)

Grimpada fàcil però aèria al tram més vertical

A l'est del Sobrepuny s'alcen diverses protuberàncies, com el Roc de les Collades, o el Cap del Roig, on ja havíem estat. Avui enfilem l'arrodonit Puig Cubell, el qual té com a característica més destacada un avenc al seu cim. Més interessant és la Feixa del Cint, una petita cresta calcària que ens permet una breu cavalcada aèria de poca dificultat, però divertida i amb bones vistes de l'entorn. Ja de tornada intuïm els pocs indicis d'una antiga mina d'ambre situada a la baga de Picamill.

Roc de les Collades (1.544 m.)

Un voltor davant del Roc de les Collades

Des de quilòmetres enllà s'endevina una agulla rocosa que s'aixeca vertical a llevant del Sobrepuny. Sortint de Vilada caminem fins les restes del Castell de Roset. Enfilem un camí molt costerut que puja directe al Cap de Tastanós, on esmorzem. Més suaument continuem cap a la collada de Pasquals i cap a les Collades, des d'on grimpant per terreny incert assolim l'estret cim.

Roques de Tastanós

L'Esquena de l'Ase, el tram més aeri de Tastanós

Comencem a caminar a Vilada i avancem cap a l'oest fins sota la roca Gotzera. Arribem vora el castell de Roset i flanquegem per sota els cingles de Tastanós fins a vorejar-los i trobar el punt d'accés. Des del cim seguim la cresta fàcil però amb trams aeris fins al punt més alt, el Cap de la Canal Closa. Baixem emboscats fins a la cova del Calvari i l'explorem. De sortida anem tornant passant pel Camp Gran, Espinagais i la Creu de Roset.

Pàgines

Subscriure a Catllaràs