Cap de la Baga de Cabanelles (1.685 m.)

Tornem a pedalar pels vessants del Catllaràs en una bonica ruta que ens porta fins un dels millors miradors naturals de la serra. Sortim de Sant Julià de Cerdanyola i enfilem per la baga de l'Avaiol fins al coll de les Bassotes. Baixem momentàniament, però de seguida tornem a pujar fort per la pista de Fontanals fins a la collada de Sant Miquel, punt més alt de la ruta. Deixem la pista i per camí precari seguim la bonica carena fins al petit cim des del qual gaudim d'una esplèndida panoràmica de les muntanyes berguedanes. Baixem fort fins als peus del Sobrepuny, voregem la bonica masia de Rossinyol i assolim el nucli de la Clusa. Comença la segona pujada i la més dura de la jornada fins al Pla de l'Orri, on pedalem entremig dels cavalls. Arribem al Roc del Catllaràs, on fem una pausa, i iniciem el descens cap al santuari de Falgars. Tornem a Cerdanyola per la pista del Banyador i coll de Jou.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà)
• Distància: 35,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.540 metres
• Temps: 6:20 hores
• Dificultat: IBP=146
• Sensació de dificultat: Fàcil Petit tram no ciclable prop del cim. Trams de pendent molt fort
• Cartografia: Catllaràs - Picancel Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

No és pas ni la primera vegada ni per suposat serà l'última que pedalem pel Catllaràs. De fet ja he repetit moltes vegades que és dels nostres llocs preferits per rondar en bici al Berguedà. El Catllaràs és un massís poc conegut, més aviat arrodonit i boscós, molt poc poblat i situat al vessant oriental del Llobregat. Té un gran nombre de pistes i camins ideals per recorre'ls en bicicleta. És un paisatge amable i poc escarpat, excepte alguns sortints rocosos que despunten per sobre dels boscos, i en alguns punts ofereix extraordinàries panoràmiques. És el cas del petit cim que visitarem avui, no pas destacat per la seva alçada ni prominència, però sí que ens ofereix una de les millors vistes dels cingles de Vallcebre, amb les muntanyes d'Ensija, el Pedraforca i el Cadí al fons. Un lloc que cal visitar ja sigui a peu o en bicicleta.

Sortirem de Sant Julià de Cerdanyola, un poble de postal situat en una valleta suspesa sobre el Llobregat que forma un altiplà envoltat de muntanyes, una petita Cerdanya que dóna nom a l'indret. Es pot accedir al Catllaràs des de diversos punts, però tenim una curiosa debilitat a començar des d'aquí. Sortim del centre del poble i creuem els carrers estrets cap a la part més occidental del petit nucli. Anem a buscar el camí de ronda que ens porta per asfalt fins a la zona esportiva. Uns metres després trobem una pista a la dreta i abandonem l'asfalt. Pugem uns minuts per una pista entre arbres, girem fort sota el petit cimet del Puig i seguim la pista fins a creuar el coll del mateix nom, on tenim una primera vista molt bonica cap al Pedraforca i el Cadí. Baixem uns metres seguint la pista de la dreta, i tot seguit comencem a pujar.

Pujarem una bona estona per la baga de l'Avaiol, on trobem una pista en pendent mitjà i constant que enfila entremig d'un bosc humit. És una pista secundària poc transitada i prou distreta per circular en BTT, ja que el bosc és bonic i pugem sempre a l'ombra. La pujada culmina a la collada de les Bassotes, on ja portem més de 5 quilòmetres i uns 400 metres de desnivell. Des del coll tenim vistes cap al Puigllançada, que porta una petita enfarinada del dia anterior. Creuem el coll i baixem uns minuts per la ràpida pista que entronca amb una altra de més principal uns metres més avall. Girem a la dreta i fem dos pujadors molt forts. Aquesta pista puja directament des de Cerdanyola, però nosaltres hem allargat una mica la ruta pujant per la baga de l'Avaiol, ja que el recorregut és més distret i agradable.

Un cop a la pista principal anem pujant sense descans fins a la zona de Fontanals. Mentre pugem gaudim en diversos punts de bones panoràmiques cap al Pedraforca, el Cadí, el Moixeró i el poble de Cerdanyola que es veu molt avall. Els últims revolts tornen a ser força durs i ens condueixen al collet Llobató, ja a la part alta del Catllaràs. Aquí marxa una pista a l'esquerra que mena directament al pla i la Roca del Catllaràs, de manera que podríem escurçar notablement la ruta. Avui però volem saltar també cap al vessant sud de massís, i per tant seguim recte per la pista amb una última pujada fins a la collada de Sant Miquel, a 1.692 m. A la collada hi ha un petit replà, un plafó indicatiu i un petit pessebre enganxat a un arbre.

Abandonem la pista a la collada per enfilar-nos cap al serrat de Sant Miquel. El camí puja per un prat fins al cim del Roc de la Clusa, però per no pujar tant intentem fer un flanqueig pels prats de sota. A la pràctica no val la pena, ja que vam empènyer la bicicleta pràcticament tota l'estona fins a trobar la carena del serrat. Gairebé és millor empènyer la bici uns metres fins al petit cim, i tot seguit baixar pel caminet carener, que sí és ciclable. En tot cas arribem a la carena i creuem un tram gairebé pla passant pel collet de la Font del Tudó, al costat d'un filat del bestiar. Passat el tram pla, el corriol entra dins del bosc i va pujant lleugerament seguint la carena. El camí en general és força ciclable, tot i que en algun punt posem el peu a terra. En pocs minuts assolim el Cap de la Baga de Cabanelles (1.685 m.) No és ben bé un cim, sinó un punt lleugerament més elevat enmig d'una llarga carena. Però el que fa interessant aquest punt no és l'alçada sinó la panoràmica que ofereix.

El Cap de la Baga de Cabanelles és un balcó natural orientat a l'oest però amb bones vistes també cap al nord. Ofereix una de les millors visions panoràmiques dels cingles de Vallcebre, ja que des d'aquí es pot observar la seva forma semicircular en tota la seva extensió. Al darrere també es veu perfectament Ensija, el Pedraforca, el Cadí i el Moixeró, tot plegat amb la vall del Llobregat al davant, que també es dibuixa des d'aquesta talaia. Fem una pausa per contemplar el paisatge i menjar uns ganyips. Hem estat aquí altres vegades, però sempre és un plaer asseure's una estona i contemplar aquestes muntanyes que ens són properes. Ens tornem a enfilar a la bicicleta i resseguim la carena encara uns minuts més. Creuem un vailet i baixem per una pista que neix just aquí, i que baixa resseguint la carena fins al Portell del Porc. Tot aquest tram continua sent molt panoràmic, i és un plaer rodar amb unes vistes tan esplèndides.

Al Portell del Porc girem a l'esquerra i prenem una pista que baixa decidida. Baixem una bona estona pel serrat dels Emprius seguint sempre una pista secundària i pedregosa, però fàcil, especialment en baixada. Descartem algunes pistes encara més secundàries que surten a banda i banda. Un tros avall, enmig d'un revolt pronunciat, ens apareix just davant el tram superior del Sobrepuny. Seguim la pista que ens porta fins a la base mateix del Sobrepuny, concretament al coll de la Plana, una important cruïlla enmig d'una zona que fa honor al seu nom, ja que hi ha un ample planell. Tenim just davant el Sobrepuny, al qual arribaríem caminant en 15 minuts aproximadament; a la dreta tenim la pista que puja directa des de La Nou; però nosaltres precisament agafem la pista de l'esquerra que baixa entremig d'unes pastures inclinades. En pocs minuts arribem a les envistes de la magnífica masia de Rossinyol, la qual passem just per sobre seguint la pista. Passat Rossinyol la pista planeja uns minuts, però de seguida baixa fort fins a trobar la pista principal que ve de Vilada.

S'acaba de sobte la tendència a baixar i la tranquil·litat que teníem fins ara. Només arribar a la pista principal hem de començar a pujar fort, primer fins a creuar el Salt del Músic (protegit per una barana), i tot seguit gairebé mig quilòmetre més fins a la Clusa. Arribem a aquest bonic nucli rural al voltant de la petita església romànica de Sant Romà. L'edifici principal, un gran casalot d'aspecte medieval, és un refugi, on podem menjar, dormir, o simplement fer una pausa per hidratar-nos. Nosaltres no parem i seguim amunt. Al peu de l'església hi ha una cruïlla de pistes, i seguim la que marxa per sobre mateix del temple romànic. La pista comença a pujar decidida per unes amples pastures damunt mateix del nucli. Més amunt la pista incrementa el pendent fins esdevenir realment dura. El terreny trencat i pedregós i el fort desnivell fan d'aquest tram un petit calvari. Amb determinació i sense perdre la traçada, anem pujant sempre sobre la bici, això sí, amb les pulsacions accelerades.

Creuem un petit torrent i entrem a la finca del Pla de l'Orri, que actualment alberga la Fundació Miranda, un projecte que actua com a santuari de cavalls i que alhora promou activitats socials, culturals i educatives. Un tros amunt comencem a trobar-nos amb cavalls que pasturen als prats inclinats a la vora de l'exigent pista. Els cavalls són molt tranquils, i procurem no destorbar-los. La pujada és realment dura, constant i sense treva. Un tros amunt encara trobem un parell de pujadors més exigents i trencats, que ens fan pedalar al límit de l'equilibri i de les nostres minvades forces. Amb decisió acabem de superar els últims pujadors, i gaudint de la companyia dels cavalls arribem a la casa del Pla de l'Orri.

Just davant de la casa prenem la pista de la dreta, la qual va pujant una mica més suau entremig del gran pla inclinat situat a la part alta del Catllaràs. Aquest tram és molt bonic i panoràmic, ja que ens movem en una gran zona oberta i inclinada, amb bones vistes cap a la vall de la Clusa amb el Sobrepuny al fons. Avancem per una pista on no hi circulen vehicles, envoltada d'una preciosa catifa verda, i a més a més, amb cavalls pasturant arreu. Un tram plàcid i agradable pel qual acabem de pedalar fins arribar a la collada del Pla de l'Orri. Des d'aquí tant sols baixem uns metres fins al Pla del Catllaràs, al bell mig del qual hi ha la Roca del Catllaràs, un gran monòlit calcari situat enmig d'una gran esplanada d'herba on farem una pausa més llarga per dinar.

Al peu de la Roca del Catllaràs hi ha una cruïlla de pistes i camins. Prenem la que marxa cap al nord enfront mateix de la gran mola calcària. Planegem uns instants, però de seguida comencem a baixar, primer més suau, i després fort fins arribar al coll de Seba. Habitualment des d'aquest punt girem a la dreta per dirigir-nos cap a la zona del Roc de la Lluna i el Xalet del Catllaràs, però avui ho farem diferent. Girem a l'esquerra i seguim baixant per una pista molt còmoda que ens porta en pocs minuts al pla de l'Ermità, una zona planera molt bonica amb arbres esclarissats. Creuem el pla i la pista es torna a bifurcar, i també girem a la dreta, i també en baixada. Còmodament arribem a la bonica casa de Vallfogona, que està abandonada. Uns minuts més de baixar i desemboquem a la pista principal del sector nord del Catllaràs. Ara girem a l'esquerra i seguim baixant plàcidament fins a Falgars.

El Santuari de Falgars és potser el centre neuràlgic del Catllaràs. A part del temple religiós hi ha una hostatgeria i una ampla zona recreativa. És una zona molt popular i estimada per la gent de l'Alt Berguedà, sobretot els veïns de la Pobla de Lillet. Fem de nou una pausa i prenem un cafè al bar de l'hostatgeria. Tot seguit continuem la nostra ruta. Trobem l'asfalt i baixem ràpidament per la carretera d'accés just fins a la cruïlla de Sant Julià de Cerdanyola. Pugem un tram molt dur d'asfalt, afortunadament curt, però molt intens. En pocs minuts som a la collada de Sobirana, on deixem de nou l'asfalt i prenem una pista que marxa a la dreta. Si tinguéssim pressa, podríem seguir per asfalt fins a Cerdanyola en pocs minuts. Però preferim arribar-hi per aquesta pista que volta la zona del Banyador. La pista planeja principalment, però trobem dues o tres pujadetes que aquestes alçades ja es noten. A partir de Coll de Jou ja comença una baixada decidida cap al punt d'inici. Tot baixant podem contemplar el poble de Cerdanyola a sota i les característiques feixes que ocupen els drets vessants que l'envolten.

Arribem a Cerdanyola en baixada i tanquem una ruta no molt llarga en quilòmetres, però força intensa ja que el desnivell és considerable. Ens hem mogut pels dos vessants del Catllaràs, el nord primer, i el sud després. Són dos vessants diferents, el primer més obac i boscós, i el segon més sec i assolellat. Un cop més hem gaudit pedalant per aquesta petita joia del Berguedà, un petit massís poc conegut, però que és ideal per circular amb bicicleta. Una zona plena d'indrets preciosos, extensos boscos, prats alpins, petites elevacions rocoses que despunten sobre el verd, animals salvatges i una rica flora. Un plaer pels sentits circular pel Catllaràs, i alhora un repte esportiu ja que qualsevol dels recorreguts és exigent i amb desnivells són importants.