Ordesa

Travessa Ordesa - Mont Perdut - Taillon - Bujaruelo

Enviat per Marc el Dissabte, 20/07/2019 - 07:05

Durant 3 dies caminem per una de les zones més espectaculars de tots els Pirineus: la vall d'Ordesa i el Mont Perdut. L'autobús de Torla ens deixa a la Pradera d'Ordesa, on caminem de pla al peu del riu Arazas cap a les grades de Soaso i la popular Cola de Caballo. Les clavijas de Soaso ens enfilen a un balcó natural i planegem cap a Góriz. El mateix dia pugem cap al Mont Perdut a través de la Punta de las Escaleras, un camí més dret i menys concorregut que exigeix algunes grimpades. Baixem per l'Escupidera i dormim a Góriz. El dia següent avancem sota les parets de Marboré i marxem cap a l'oest fins a la Bretxa de Rotllan, que assolim a través de l'intrèpit Paso de los Sarrios. Pugem fins al Taillon, un tres-mil fàcil i panoràmic. Tornem a la bretxa, baixem a Sarradets i seguim fins al coll de Bujaruelo. Una llarga baixada per la bonica vall fins al refugi tanca la segona jornada. La tercera és més fàcil, ja que només anem baixant seguint el riu Ara fins a Torla. Una petita travessa paisatgísticament espectacular, amb jornades llargues i dures en companyia de bons amics.

Miradors d'Ordesa

Enviat per Marc el Dissabte, 17/06/2017 - 10:00

Als afores de Torla una pista puja fort pels vessants boscosos de la serra del Balcón traçant llargues esses. S'enfila fins al llavi de la cresta de Diazas i tot seguit la serra de les Cutas, el límit inferior de la cinglera d'Ordesa. Un cop a dalt, la pista planeja molt a prop del cingle, i en diferents punts trobem alguns miradors que ofereixen una visió fabulosa de la vall d'Ordesa sota els nostres peus. També contemplem el massís de les Tres Serols amb el Mont Perdut enmig. Pedalem fins al mirador de Ciarracils, el més alt i espectacular, i tot seguit tornem planejant fins al coll de Diazas on iniciem un descens plàcid per una carena herbosa que baixa progressivament cap al fons de la vall. És un dels indrets accessibles amb bicicleta on podem contemplar més d'aprop un dels paisatges d'alta muntanya més espectaculars, sota els grans gegants dels Pirineus.

Faja de las Flores

Enviat per Marc el Divendres, 16/06/2017 - 09:15

Sembla impossible que entremig de les verticals parets que envolten la vall d'Ordesa pugui haver-hi un camí que les solqui. Una estreta faixa suspesa al buit separa dos trams de la cinglera i permet un pas intrèpit entre les parets i el precipici. És un dels camins més espectaculars dels Pirineus tant per la seva verticalitat com per l'entorn magnífic on es desenvolupa. Sortim de la praderia d'Ordesa i aviat prenem el camí que remunta el barranc de Cotatuero. Un bon tros amunt trobem les Clavijas, un pas vertical equipat amb uns antics claus de ferro i més actualment amb un cable de vida. Superat aquest tram ferrat arribem al circ de Cotatuero, on podem observar el Mont Perdut i els grans cims circumdants. Seguim pujant fins a trobar l'entrada de la faixa, un caminet estret i molt aeri que recorre de pla la cinglera del Gallinero. Avancem uns 4 km. per l'estreta faixa, un camí fàcil però sempre al límit del buit, gaudint de l'espectacularitat del terreny. La faixa s'acaba al circ de Carriata, on comencem a baixar molt fort, fins i tot amb un altre tram equipat a les Clavijas de Salarons.

Sierra Casa (1.944 m.) i barranc Cebollar

Enviat per Marc el Dijous, 15/06/2017 - 11:10

A sobre mateix de la plàcida localitat de Torla hi trobem un mirador natural a la punta d'un esperó que ens ofereix una extensa panoràmica de la vall d'Ordesa. Hi pugem per una pista en bones condicions que traça una llarga diagonal pel vessant oest de la vall del riu Ara. Prenem la pista al peu de l'ermita de San Miguel, i pugem per uns vessants de bosc i pastures fins al coll de Plana Cuasta, ja prop del cim. Arribem fins a la mateixa punta en bicicleta, i al peu d'unes antenes de comunicació contemplem l'extens panorama de la vall del riu Ara, i sobretot la imponent vall d'Ordesa amb les parets verticals a banda i banda. Iniciem el descens per un camí molt agradable suspès a gran alçada sobre el barranc Cebollar. Tot seguit comença a baixar fort per terreny molt dret, pedregós i poc ciclable.

Mont Perdut (3.355 m.) per la Punta de las Escaleras

Enviat per Marc el Dimarts, 28/06/2016 - 14:54

L'autobús 4x4 de Nerín ens deixa dalt de la serra de las Cutas, a pocs metres de l'espectacular mirador sobre el gran canó de la vall d'Ordesa. Planegem per sobre de la cinglera esfereïdora en direcció cap a la base del massís de les Tres Serols: el Cilindre, el Mont Perdut i el pic d'Añisclo, que tenim davant. Ens apropem a Góriz sense acabar d'arribar-hi, i seguim el camí normal fins que sota un gran esperó girem a la dreta per enfilar una canal molt dreta. Grimpem un primer ressalt, i anem remuntant en fort pendent la cara sud de la muntanya fins assolir els 3.000 metres a la Punta de las Escaleras. Hem de grimpar dues parets, la segona més dreta, fàcil (II+) i equipada amb un cordino. Tot seguint un pendent ara nevat arribem directes al cim. Amb la visibilitat reduïda per les boires baixem pel camí normal de l'Escupidera fins a l'estany Gelat, i seguim baixant amb vistes espectaculars de la vall fins a Góriz, on fem una parada abans de desfer el camí ja conegut.

Mont Perdut (3.355 m.) per la cara nord

Enviat per Marc el Divendres, 27/05/2011 - 15:00

Primera imatge del Mont Perdut al Balcó de Pineta

Enfilem la tercera alçada dels Pirineus pel vessant més directe. Sortim des de la vall de Pineta i pugem fort fins al Balcó. Avancem fins a sota els seracs que es despengen de la glacera i enllacem diverses canals de neu i glaç de fort pendent (55º). Sortim al cim on gaudim de l'esplèndida panoràmica. Baixem la canal central (Escupidera), remuntem fins al Coll del Cilindre, baixem al llac de Marboré i pugem al refugi de Tucarroya on passarem la nit.

Tres trescs a Ordesa

Enviat per Marc el Dilluns, 23/06/2008 - 15:00

Salarons Aprofitem el pont de Sant Joan per fer una escapada de tres dies al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut. L'ambició inicial de pujar el Mont Perdut la descartem per la neu, però igualment hi ha excusions fantàstiques que ens permeten gaudir d'un paisatge privilegiat, afegint-hi unes dosis d'emoció gràcies al pas de les "clavijas".