Miradors d'Ordesa

Als afores de Torla una pista puja fort pels vessants boscosos de la serra del Balcón traçant llargues esses. S'enfila fins al llavi de la cresta de Diazas i tot seguit la serra de les Cutas, el límit inferior de la cinglera d'Ordesa. Un cop a dalt, la pista planeja molt a prop del cingle, i en diferents punts trobem alguns miradors que ofereixen una visió fabulosa de la vall d'Ordesa sota els nostres peus. També contemplem el massís de les Tres Serols amb el Mont Perdut enmig. Pedalem fins al mirador de Ciarracils, el més alt i espectacular, i tot seguit tornem planejant fins al coll de Diazas on iniciem un descens plàcid per una carena herbosa que baixa progressivament cap al fons de la vall. És un dels indrets accessibles amb bicicleta on podem contemplar més d'aprop un dels paisatges d'alta muntanya més espectaculars, sota els grans gegants dels Pirineus.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Torla Huesca, Espanya
• Distància: 46,30 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.575 metres
• Temps: 8:15 hores
• Dificultat: IBP=118
• Sensació de dificultat: Fàcil 100% ciclable per bones pistes. Fort desnivell, amb trams durs
• Cartografia: Ordesa - Monte Perdido Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

A vegades les coses no succeeixen com un les pensa. A vegades fins i tot van millor. Avui havíem preparat una ruta circular pels Miradors d'Ordesa, a la serra de les Cutas. La idea era sortir de Torla i anar per carretera fins a Nerín, gairebé 27 quilòmetres. Sortim del càmping Rio Ara als afores de Torla amb aquesta idea, però al cap de poc de sortir, només arribar a la carretera N-260 que ens permet baixar a Broto, trobem que està tallada ja que estan passant els participants de la coneguda marxa ciclista Quebrantahuesos. Com que no ens deixen passar, hem de rumiar un pla alternatiu. En principi decidim fer la ruta al revés, o potser pujar i baixar pel mateix camí, ja que la tornada per carretera, a mitja tarda amb la calor que fa podria ser molt pesada. L'inconvenient principal de fer la ruta al revés és que el primer tram de la pista des de Torla és molt dreta. Finalment, un cop a dalt, mirant el mapa i xerrant amb altres ciclistes veiem la possibilitat de baixar per una pista cap a Broto, de manera que fem una ruta circular amb una baixada molt bonica sense haver de trepitjar a penes l'asfalt. En resum, una ruta encara millor de la que havíem projectat.

Recordo fa 10 anys quan vaig fer la Transpirenaica en BTT, que un dels llocs més espectaculars per on vaig passar va ser la pista que creua la serra de les Cutas, ja que des de les alçades es pot observar la vall d'Ordesa en tota la seva magnificència. En aquella època estava prohibida la circulació en bicicleta per aquesta pista, i em vaig arriscar a una sanció, però era una prohibició sense sentit, ja que hi podien pujar autocars turístics però no bicicletes. Afortunadament al cap de poc temps aquesta estúpida prohibició va ser abolida, i les bicicletes van poder pujar lliurement fins als miradors. Feia temps que volia tornar-hi, i amb l'excusa de passar uns dies a la zona, hem tingut l'oportunitat de fer-ho.

La pista que s'enfila cap a la serra de les Cutas va des de Nerín fins a Torla, o a l'inrevés, en un trajecte d'uns 30 quilòmetres. És una pista bona i ampla, apta gairebé per qualsevol vehicle. El trànsit està regulat, i només es permet el pas als autoritzats locals, els taxis i els autobusos turístics. Des de Nerín hi ha un autobús que recorre la ruta dels miradors, amb uns preus força abusius. Des de Torla hi ha servei de taxi 4x4. L'autobús de Nerín és el que s'utilitza quan vols pujar el Mont Perdut en un dia des del Cuello Gordo, just a tocar de l'últim mirador que visitarem avui. Precisament fa aproximadament un any vam pujar el Mont Perdut per la Punta de las Escaleras sortint des d'aquí. Mirada des de lluny la pista no té gaire gràcia, ja que puja per uns vessants oberts de bosc o de pastura. Però quan arriba al punt més alt, la suavitat del vessant sud queda abruptament tallat per les parets verticals que es desplomen cap a la vall d'Ordesa. La visió és esfereïdora, i de sobte el prat alpí queda bruscament tallat i quedem suspesos al buit sobre la vall més espectacular dels Pirineus.

Així doncs sortim del càmping Rio Ara, als afores de Torla, un establiment molt tranquil i agradable on hem estat allotjats aquests dies. De fet pugem a Torla i anem a buscar la carretera, però com ja hem comentat, hem de tornar enrere (track i quilometratge corregit). Amb aquest enrenou hem perdut gairebé mitja hora, i hem fet més de 6 km. Posem de nou el comptador a zero, i al peu mateix del càmping, a la banda esquerra del pont de la Glera, prenem una pista que planeja a tocar la riba. Uns metres més endavant la pista gira fort a la dreta i comença una pujada duríssima. De fet els primers quilòmetres del nostre itinerari seran els més durs. La pista és molt dreta i pedregosa, i cal traçar bé per no encallar-se. Si quedes aturat és difícil tornar-se a posar en marxa. Afortunadament avancem dins d'un bosc espès que ens ofereix una bona ombra, i amb la fresca matinal mica en mica anem superant els durs pujadors. És una pista gairebé al límit de la ciclabilitat amb un estat de forma normal.

Enfilem el tram més dur de la pista fins que trobem una barrera que impedeix el pas de vehicles, i a continuació trobem un seguit de revolts sobtats en forma de zig-zag. Al cap de poc arribem a la bonica ermita de Santa Ana, enmig d'uns prats. A partir d'aquí la pista es suavitza una mica. Abans d'arribar-hi, ens avança una parella de ciclistes txecs que pugen còmodament. Però hi ha trampa: van amb bicicletes elèctriques. Després de Santa Ana passem una zona de pastures amb unes bordes entremig, les Casetas de Diazas. La pista fa un revolt de 180º i segueix pujant fent una diagonal fins al torrent de Diazas, on torna a girar i inicia una nova diagonal fins al proper revolt, aquest en un mirador natural on fem una petita pausa. A part del primer tram més dur, gairebé agònic, la resta de la pista és molt agradable. Sempre puja, fort i durant molta estona, però és una pujada factible, fins i tot agradable. La baixa velocitat permet contemplar un paisatge que es va obrint a mesura que pugem.

Passat el revolt sobtat on tenim una bona visió sobre la vall del riu Ara, la pista va girant cap al nord i segueix pujant ja encarada als prats d'alçada que es veuen des d'aquí. Avancem un ciclista navarrès amb qui xerrem una estona, i ens comenta que vol tornar per la pista que baixa cap a Broto, fet que ens obre els ulls i ens fa decidir també a prendre aquest itinerari de tornada. A la nostra dreta anem obrint la visió cap als cims més destacats, com el Mondarruego. Mica en mica anem remuntant la serra del Balcón, i després de dos revolts més ja encarem la pujada definitiva que ens porta fins al primer dels miradors, el del Molar, a escassos 2.000 metres. Ni ens aturem en aquest mirador, ja que encara hem de pujar més. Des d'aquí ens queda un últim tram de pujada fins al coll de Diazas, on el pendent ja remet i començarem a planejar per la zona alta.

Atrapem dos ciclistes més just abans d'arribar al coll de Diazas, gairebé a 2.200 metres. De fet el coll és una mica més avall, al vessant sud, però just aquí s'acaba la pujada principal. Hem assolit la zona superior de la serra, i per davant la pista continua però pràcticament plana. Seguim avançant uns metres per la pista fins al primer revolt, on trobem el mirador que hi ha just a sota de la punta Acuta dita també punta Diazas. Aquest mirador està situat pràcticament a tocar la pista, i és molt fàcil d'accedir-hi. Altres estan més separats de la pista, a la part alta de la serra, i caldria deixar la bicicleta i caminar. Trobem un grup de ciclistes de Terrassa al mirador, i xerrem uns minuts. Gaudim de les espectaculars vistes des d'aquest mirador. Estem al llavi sud de la cinglera sobre la vall d'Ordesa, just a l'altra banda de l'entrada al circ de Cotatuero, on havíem estat el dia anterior. Contemplem el magnífic canó de la vall d'Ordesa, la cascada i el circ de Cotatuero, i les espectaculars parets de la Fraucata i del tram de la Faja de las Flores. Impressionant!.

Tornem sobre la bicicleta i pedalem uns metres més. Cal pujar una mica i tot seguit baixar pel vessant contrari, sempre seguint l'ampla pista. Arribem a un altre mirador també a tocar la pista, al límit de la cinglera. Aquest permet contemplar una visió més allargada del tram inferior de la vall d'Ordesa, així com les parets del cantó oposat, les més espectaculars i encinglerades. Mentrestant tornem a coincidir amb el ciclista navarrès, i ens acomiadem d'ell ja que es queda aquí. Nosaltres encara continuarem uns metres més fins l'últim mirador, des del meu punt de vista, el més espectacular. Tornem doncs a la pista i seguim avançant cap a l'est, com si volguéssim anar a Nerín, però encara sense perdre alçada. Avancem fins al punt on arriba l'autobús, el lloc on els muntanyencs que volen enfilar el Mont Perdut comencen la ruta. Just aquí marxa una pista secundària entremig dels prats que puja uns metres fins a retrobar el llavi on els prats verds donen pas a la roca abrupta.

Arribem al mirador de Ciarracils, sota el Pueyo Mondicieto i a tocar del Cuello Gordo. És el mirador més espectacular, ja que està ubicat just al punt on la vall d'Ordesa gira. La vall d'Ordesa, mirada des de l'aire, té forma d'ela. Té la capçalera al circ de Soaso, on hi ha la famosa Cola de Caballo. Tot seguit baixa recta en direcció sud en el que seria la part curta de la L fins que gira uns metres més avall, just a sota d'on l'estem contemplant. Tot seguit gira gairebé 90º cap a l'oest i segueix en el tram més llarg i recte fins a desembocar al riu Ara, just a l'entrada de la vall de Bujaruelo. Així doncs, en aquest lloc on ens trobem podem contemplar de front la capçalera de la vall amb les Tres Serols just a sobre, el Cilindre, el Mont Perdut i el pic d'Añisclo. Mirant cap a l'esquerra (ponent) tenim la part inferior de la vall d'Ordesa que s'estira fins al riu Ara, una gran fondalada envoltada de parets altíssimes i verticals. És una visió corprenedora, fantàstica, superlativa. Ho he repetit moltes vegades, però és un dels llocs que més m'agraden dels Pirineus, i és un plaer poder arribar en bicicieta fins un mirador tan excepcional.

Aprofitem aquest lloc fenomenal per fer una pausa. És hora de dinar, i amb el permís del Mont Perdut que tenim just davant, ens cruspim els entrepans, aprofitant l'aire fresc dels 2.200 metres d'alçada. Tot seguit desfem el camí fins a la pista principal, i un cop aquí, tornem enrere uns 4,5 quilòmetres fins al coll de Diazas, és a dir, tot el tram superior de la pista abans no torni a baixar. Un cop al coll girem a l'esquerra i baixem per un tram inicial de pista precària que creua una zona de pastures i avança fins a l'arrodonit pic d'Estatón, al qual pugem per darrere amb un breu però intens pujador. A l'altre cantó baixem fins un petit aparcament on arriba la pista que farem servir per baixar. Davant tenim una bonica pista que traça una línia recta per la carena que uneix el pic d'Estatón amb el Tozal de la Caña. Baixem per aquesta agradable pista carenera entremig de pastures extraordinàriament verdes.

La pista baixa suaument fins al Tozal de la Caña, i aquí fa un parell de giravolts abans de continuar per una altra carena que tenim més a la dreta, també entre preciosos prats alpins. Uns metres més avall la pista fa un gir sobtat i comença a baixar més fort cap a la base d'uns torrents. Mica en mica els prats alpins on pasturen ramats de vaques van donant pas al bosc d'alta muntanya. La temperatura puja, i agraïm els trams d'ombra que ens proporcionen els arbres. Ens anem entaforant cap al fons del barranc fins al Paso del Onso, on la pista conflueix amb el barranc, però de seguida se'n separa i s'aixeca per sobre. Seguim uns quants quilòmetres més per dins del bosc, baixant fort, i finalment la pista desemboca a l'asfalt a l'entrada de Buesa. Amb una calor intensa baixem per la carretera fins a trobar la principal, just a l'entrada de Broto.

Fem una pausa a Broto ja que la calor és intensa. Un gelat i unes begudes fresques ens donen l'energia per emprendre els gairebé 4 quilòmetres de pujada per asfalt que ens separen de Torla, i que fem a primera hora de la tarda, al pic de la calor. Arribem al punt d'inici satisfets d'una ruta preciosa que ha sortit fins i tot millor del que l'havíem previst. Hem pujat des de Torla per una pista en fort pendent fins a guanyar la zona superior de la serra de les Cutas, i l'hem resseguida aturant-nos als diferents miradors que ens ofereixen una fabulosa imatge de la vall d'Ordesa i els grans cims de més de 3.000 metres que l'envolten. Un entorn d'alta muntanya fantàstic que es pot assolir pedalant per una pista bona, tot i el fort pendent que cal superar. Fem la baixada per carenes amples entremig de pastures en el primer tram, i després per un bosc fins al fons de la vall. Una ruta dura però fàcil, paisatgísticament fabulosa, en què pedalarem sota els grans gegants pirinencs. Imprescindible!