Berguedà

Salga Aguda (1.172 m.) i carena del Picancel

Avancem per la carena sud cap al Salga Aguda

Creuem el Llobregat pel magnífic pont gòtic de Pedret i avancem vers llevant pels camins de la Portella, passant prop de Santaugínia, Bosoms, Mascaró i Corrubies. Prop de la Portella, a Cal Periques enfilem un camí difús cap al nord, i atenyem directament el cim del Salga Aguda. Resseguim ara la carena ja tornant cap a ponent, creuant el pic dels Gira-sols i baixant per dos trams equipats fins arribar a la via ferrada que ens puja al pic de Perris. Continuem cap a Sant Miquel de les Canals i tanquem el llarg cercle de nou al peu del riu.

Roc de les Collades (1.544 m.)

Un voltor davant del Roc de les Collades

Des de quilòmetres enllà s'endevina una agulla rocosa que s'aixeca vertical a llevant del Sobrepuny. Sortint de Vilada caminem fins les restes del Castell de Roset. Enfilem un camí molt costerut que puja directe al Cap de Tastanós, on esmorzem. Més suaument continuem cap a la collada de Pasquals i cap a les Collades, des d'on grimpant per terreny incert assolim l'estret cim.

Penyes Altes (2.276 m.) per la Roca Gran

Pugem pel fort pendent de l'última canal abans del cim

Pugem el sostre del Moixeró per una línia poc coneguda, feréstega i emocionant. Iniciem la ruta prop de Gréixer i remuntem pel camí normal fins assolir la falda de la Roca Gran. La voltegem fins una indefinida cresta per on grimpem fins al cap d'amunt. Enllacem els Collets Pelats, creuant diverses bretxes amunt i avall. Entrem finalment en una canal costeruda que, amb esforç pel fort pendent, ens deixa directament al cim del Penyes.

Tuta de la Masena

Interior de la saleta final, petita però força alta

Des de l'àrea recreativa de Riugréixer pugem per un ròssec a la coma de la Masena, i després de considerables dificultats trobem la boca de la cova, força amagada. La tuta té una primera galeria còmoda que després de poc més de 15 metres es fa molt estreta. Tornem enrere i des de la sala d'entrada remuntem per una galeria superior fins que s'acaba en una saleta final alta i arrodonida. Segons expliquen la cova havia servit d'amagatall per a emboscats i maquis.

Sant Joan de Montdarn i Santa Maria de Serrateix

Santa Maria de Serrateix

Situats Baix Berguedà ens dirigim a Sant Joan de Montdarn, una petita església situada enmig dels camps, al camí rural entre Viver Casserres. És d'origen medieval però ha estat molt reformada al llarg del temps. Santa Maria de Serrateix fou un important centre monàstic benedictí. Es conserva en bon estat una gran església de creu llatina, una torre de defensa i un claustre més modern que substituiex el romànic original. Actualment és l'església parroquial de Serrateix.

Forat dels Eugassers

Galeria inicial que es va estrenyent

Al vessant sud dels Rocs de Canells hi trobem una cavitat d'uns 60 metres de recorregut subterrani fàcil però força estret. Una boca de dimensions còmodes aviat gira i es fa més petita fins esdevenir un estret pas per on ens hem d'esmunyir. Seguim una galeria estreta i alta amb algunes formacions, i al final trobem una sala més ampla i llarga. En alguns racons de la cova podem observar curioses formacions excèntriques. En èpoques humides al fons també hi ha un petit bassal-gour molt bonic.

Sant Salvador (1.151 m.) i barranc del Clot de Foubes

Un dels ràpels vist des de l'interior d'una bauma

Prop dels Sants Metges arranquem en pujada fins assolir el cim del morral de Sant Salvador, on hi ha un vèrtex i les restes d'una antiga església. Continuem fins la curiosa bòfia de Torneules, amb una bassa a l'interior. Carenegem fins al pantà de l'Espunyola i ens fiquem al barranc, actualment sec. Anem baixant sortejant ressalts i blocs, i als punts més drets rapel·lant. Hi ha 7 ràpels (més un d'opcional), el més llarg de 20 metres i volat.

Cresta de Peguera

Ràpel estètic al sector final de les agulles

Entremig dels plàcids plans de Peguera s'aixeca un línia rocallosa coneguda com a Cingle del Griell. Aquesta petita cresta té una primera part fàcil, que es fa caminant i grimpant (II) en un terreny moderadament aeri. La segona part és més divertida, i ja trobem una grimpada més seriosa (III). Quatre ràpels, dos d'ells evitables, i un parell de trams breus d'escalada de IV i IV+ conformen el darrer tram d'agulles, estètiques i entretingudes.

Barranc de l'Olla de la Mel

Rapel·lant dins del pont natural de roca

Des de la Jaça, a la falda del Cadí, baixem per l'ampla coma del Clot de l'Orri fins a trobar el barranc que baixa pels Cingles de Gresolet. És un barranc sec, tancat i força vertical. Mirat de lluny es veu una gran ferida a la roca, talment tallada amb ganivet. Baixarem fins a 8 ràpels, el darrer molt llarg (50 m.) i vertical. Entremig passarem per una esquerda estreta i congosta, on la llum amb prou feines hi arriba. A mig barranc creuarem un bonic túnel de roca natural abans d'abocar-nos sobre la gran fageda de Gresolet.

Pic de la Costa Cabirolera (2.604 m.) i Vulturó (2.649 m.) per la carena del Cadí

Des del pont de Cerneres comencem un recorregut d'aventura que ens portarà a recórrer un bon tram de la carena del Cadí i a gaudir del majestuós espectacle al fil de la seva cara nord. Enfilem sense camí pel torrent de Cortils, on cal grimpar en algun punt. Des del refugi lliure pugem cap al pas de la Roca Plana, i seguim la carena fins al pic de la Costa Cabirolera grimpant per l'esperó. Continuem al fil de la cinglera fins al sostre del Cadí, el Vulturó, i baixem per la canal Baridana de Josa, emboscats i sense camí.

Pàgines

Subscriure a Berguedà