Berguedà

Volta al Serrat de la Corba

Matamala, i al fons la serra de Busa

Sortim des del Pla de Campllong i planegem fins al gran mas de Castellar del Riu. Primer per pista i després per camí poc definit avancem vers ponent per la base del Serrat de la Corba, fins que una debilitat del terreny ens permet creuar la cinglera: el Grau de l'Olivell. Baixem fins al mas de Mataplana, amb vistes cap a la vall de Lord, i pugem fort pel nord del serrat. Tornem pel camí dels Porxos, fent parada a la pintoresca ermita de Sant Llorenç.

Rocs de Picamill

Una de les agulles de Picamill que hem pujat, amb el Sobrepuny al fonsFem una ruta d'exploració a un conjunt d'agulles i dents rocoses situades a llevant del Sobrepuny. Ens sorprèn trobar un tram equipat en una petita cresta aèria i fàcil de pujar, i amb un parell de ràpels per l'altre costat. Les dues agulles següents no estan equipades i les descartem per complicades. Seguint la mateixa línia escalem una petita agulla (III), abans de la darrera protuberància, les Collades, que també descartem per manca de temps. De tornada enfilem el petit cim del Roig.

Cap de la Llena (1.482 m.)

Tram més esmolat, arribant al Cap de la Llena

Recorrem un tram de cresta formada per un dels característics plecs prepirenencs, al sud del Moixeró, just a sobre del Bac de Diví. Des de la carretera que puja al túnel ens enfilem sense camí fins al fil de la cinglera, i resseguim la cresta fàcil fins al punt més alt. Baixem per l'altre costat fins a trobar un grau que ens permet baixar de la cresta. Ens compliquem buscant un camí de tornada inexistent pel vessant nord, tot i saber que n'hi ha un d'evident i fàcil pel vessant sud.

Comabona (2.548 m.) hivernal pel vessant sud

Últims metres abans del cim del Comabona

Estrenem un gran pastís de neu i pugem el primer cim del Cadí des del vessant sud. Fem una llarga travessa que comença al mirador de Gresolet, i que continua per la pista que voreja el vessant nord del Pedraforca. Sempre amb un bon gruix de neu avancem fins al Collell i enfilem la Serra Pedregosa. Progressem per la part alta del Cadí, gaudint de grans panoràmiques de l'abrupte cara nord de la serra i coronem el cim emblemàtic.

Les Cambrotes

Interior de les Cambrotes

Tornem a endinsar-nos en les grans escletxes que es formen al sector sud dels Cingles de Vallcebre, algunes de les quals totalment cobertes formant llargues cavitats. Gairebé vora el cingle, i per efecte del trencament de grans llenques de roca que es desprenen de la cinglera, hi ha un laberint d'escletxes, algunes de les quals permeten l'accés amb més o menys dificultat. Algunes escletxes estan connectades per estrets passadissos o forats entremig dels nombrosos blocs encastats.

Cingles de Vallcebre i Les Cambrotes

Un dels passadissos soterrats de les Cambrotes

Al sector més meridional dels Cingles de Vallcebre unes grans esquerdes formen profunds passadissos i diversos avencs gairebé al fil de la cinglera, als quals es pot accedir amb certa dificultat. Es tracta d'un conjunt de forats, esquerdes i grans blocs de pedra encastats que configuren un peculiar laberint soterrani. L'accés és difícil, ja que es pot desgrimpar en alguns punts amb compte, i és recomanable portar equipament.

L'Ardericó i la Roca Forcada (1.544 m.)

Cim de la Roca Forcada

Sortim des del Monestir de Santa Maria de Lillet, passem la característica Rotonda de Sant Miquel i el Castell de Lillet. Avancem direcció sud pel camí de la Serra Pigota i anem guanyant alçada fins al Joc de Pilota, un dels indrets característics del Catllaràs. Baixem per un camí molt dret fins al refugi d'Ardericó i enfilem el cim de la Roca Forcada per la carena oest. Tornem pel camí de la Catau tancant un bonic recorregut pel vessant nord-est del massís.

Serra dels Tossals i Roc de les Monges

Roc de les Monges

Fem la clàssica volta dels Tossals anant pel vessant sud, solei i panoràmic, i tornant pel vessant nord, obac i emboscat. Per fer-lo més entretingut enfilem el Tossal de Trasserra on hi ha el vèrtex geodèsic i el Tossal de Vilella, punt més elevat de la serra. Finalment pugem tot grimpant l'estètic Roc de les Monges, un petit turó de conglomerat molt bonic situat sobre els plans de Vilella.

Cingles de Conangle i Cingles de Vallcebre

Avancem pels Cingles de Conangle

El poble de Vallcebre i les seves rodalies estan envoltats de crestes i cingleres per totes bandes, tancant un gran altiplà, o més concretament una gran cubeta. Recorrem el marge exterior d'aquest gran sinclinal tot fixant-nos en els graus, els passos ancestrals que permetien el trànsit entre la part superior i la inferior dels cingles.

Sobrepuny (1.656 m.) per Tastanós, l'Esquena de l'Ase i el Serrat de Picamill

Cap de Tastanós

Sortint des de Vilada arribarem fins a l'emblemàtic cim de l'oest del Catllaràs fent una travessa que ens porta a enfilar al Cap dels Cingles de Tastanós, seguir l'esmolada cresta de l'Esquena de l'Ase fins arribar al Cap de la Canal Closa, baixar fins a la Collada de Pasquals, enfilar la carena del Serrat de Picamill i continuar per la carena de Banyacorba fins a coronar directament el cim. Ruta entretinguda amb trams d'orientació complexa.

Pàgines

Subscriure a Berguedà