Tuta de la Masena

• 

  Entrant a galeria inferior

• 

  Petit pas de grimpada cap a la galeria superior

• 

  Arribem a la petita saleta final

• 

  Interior de la saleta final, petita però força alta

• 

  Sortida de la galeria superior

• 

  La sala inicial observada des del balcó de la galeria superior

• 

  Petita bifurcació de poc recorregut a l'esquerra de la galeria superior

• 

  Sala inicial i sortida de la tuta

Des de l'àrea recreativa de Riugréixer pugem per un ròssec a la coma de la Masena, i després de considerables dificultats trobem la boca de la cova, força amagada. La tuta té una primera galeria còmoda que després de poc més de 15 metres es fa molt estreta. Tornem enrere i des de la sala d'entrada remuntem per una galeria superior fins que s'acaba en una saleta final alta i arrodonida. Segons expliquen la cova havia servit d'amagatall per a emboscats i maquis.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Espeleologia
• Lloc de sortida: Riugréixer, Bagà (Berguedà)
• Aproximació i retorn: 2,2 quilòmetres
• Desnivell positiu: 195 metres
• Temps: 2:15 hores
• Profunditat cova: 45 metres
• Desnivell cova: 7 metres
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil. Cova de difícil localització
• Coordenades cova: 42.273058ºN, 1.846892ºE WGS 84
• Cartografia: Moixeró - la Tosa, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Riugréixer	00:00	00:00	0,0
Aproximació cova	00:55	00:55	1,1
Visita Tuta	00:45	01:40
Tornada	00:35	02:15	2,2

Crònica

Darrerament és gairebé una tradició: els dies de mal temps ens entretenim localitzant alguna de les coves, baumes, avencs, tutes, bòfies o forats que tenim vora casa. En una altra ocasió ja havíem intentat localitzar aquesta cova sense èxit. Avui estem decidits a trobar-la, i comptem amb la inestimable ajuda del Joan, excel·lent coneixedor de l'entorn, i la Mona, una gossa d'atura amb esperit espeleòleg.

Ens acostem fins a l'àrea recreativa de Riugréixer (o Rigoréixer). S'hi arriba seguint la carretera de Bagà a Coll de Pal durant 3 quilòmetres. Hi ha un aparcament al peu mateix d'aquesta gran àrea recreativa, amb taules, cadires i fins i tot un cobert.

Tenim diverses indicacions per intentar localitzar la cova: una georeferència que sabem que no és exacta, la descripció poc precisa del Catàleg Espeleològic de Catalunya i del web Espeleoindex.com, i les indicacions que, un cop perduts, obtenim per telèfon per part d'un amic del Joan. Amb tot això, una mica d'intuïció, i les fites que vam trobar els últims metres, vam aconseguir finalment localitzar la cova, no sense dificultats.

Des de la mateixa àrea recreativa cal creuar el riu de Riugréixer i prendre un ròssec que marxa a l'esquerra (oest). Aquesta vella pista de talladors puja decidida per la riba dreta de la coma de la Masena. Estem dins del Parc Natural Cadí-Moixeró. La cova sabem que està situada a l'altra riba, al vessant solei. Amb les poques indicacions que tenim pugem massa amunt per la pista, i ens aproximem a la collada de la Masena, tot i que no hi acabem d'arribar.

Segons ens explica un amic del Joan via telefònica, la cova és difícil de localitzar, i cal trobar un senderol poc definit que surt des de la mateixa pista. Tot pujant no hem trobat cap resta significativa de sender. També sabem per la descripció de la ressenya que la cova està situada prop d'unes tarteres.

Com que hem pujat massa, tornem a baixar, i ara ens fixem més en els detalls per intentar localitzar algun dels indicis. Baixem per la pista fins que en un revolt intuïm el que podria ser un rastre de sender. A l'altra banda del torrent, a la mateixa alçada del vessant solei, veiem una evident tartera. Amb la coincidència d'indicis ens animem i resseguim el que pot arribar a semblar un sender, tot i que perdut.

Entremig del boscam avancem fins el torrent de la Masena i creuem a l'altre cantó. Passat el torrent els indicis de camí disminueixen, però mig emboscats continuem amunt per aproximar-nos a la tartera. El Joan troba una fita al peu de la tartera i encara ens animem més. Després de tanta estona buscant sembla que ens aproximem a l'objectiu, ja que en aquest entorn salvatge, sense cap camí enlloc una fita pot ser un senyal inequívoc que som prop de la cova.

La cosa es posa emocionant i ja esdevé un repte contra el nostre amor propi: hem de trobar la boca d'accés. Enfilem la incòmoda tartera amunt. El Joan troba una segona fita i un altre dels indicis que l'hi havien dit: una savina, un tipus d'arbust poc freqüent en aquest terreny. Així doncs rebuscant entre el bosc espès finalment localitza la boca d'entrada a la Tuta de la Masena. La Sílvia i jo mateix, que som una mica més avall, contents de la troballa acabem de pujar fins al punt d'entrada.

Segons explica la gent gran de Bagà, la Tuta de la Masena havia estat utilitzada durant l'època de la guerra, i s'hi havien amagat diverses persones. Realment és un lloc de difícil accés i de ben segur era un bon amagatall. Encara avui hi ha restes inequívoques d'algun tipus d'ús humà de la cova. Es pot veure encara la base d'una paret de pedres que probablement obstruia parcialment l'entrada, protegint-la de la intempèrie. Segons sembla també la boca superior fins fa poc estava mig obstruïda per pedres posades a tal efecte. S'explica que la boca superior servia de xemeneia de l'habitacle.

L'entrada de la cova està situada en una zona de bosc, per tant només la veus un cop hi arribes. Hi ha un petit replanet de 2 o 3 metres escassos al davant. La boca és de fàcil accés, i té una alçada de poc menys de 2 metres, i una amplada similar. Només passar la boca s'accedeix a una primera sala que s'eixampla i es fa més alta. A la boca es veuen restes d'una paret. A dins la primera sala ja fa força olor de bestiar caprí. Es veuen restes d'excrements i també diverses ossamentes d'animals morts. Queden només els ossos, per tant possiblement o bé han estat devorats en aquesta mateixa cova o bé els hi han portat algun animal.

Aquesta primera sala té una profunditat de 4 o 5 metres. Al fons es veuen dues possibilitats de continuar: una galeria marxa per la base, seguint la mateixa trajectòria d'entrada, i una altra ho fa just per sobre. Ens ajupim i accedim a la galeria inferior. Aquesta galeria és més baixa i estreta que la sala principal, i segueix una trajectòria recta i plana. Es pot caminar fàcilment, ajupint-se lleugerament en alguns punts. És un tub circular de proporcions regulars fins que aproximadament uns 15 o 16 metres després de l'entrada s'estreny sobtadament.

Segons veiem a la ressenya que portem, ja no es torna a eixamplar fins al fons, uns 5 o 6 metres després. Caldria entrar gatejant, o més aviat reptant. El problema principal no és però l'estretor, sinó que el terra de sorra molt fina aixeca molta pols, i el lloc és pràcticament irrespirable. A més a més, com dèiem, sabem que pràcticament no s'eixampla i no hi ha cap element d'interès. Així doncs reculem per la galeria fins a la sala d'entrada.

Ens disposem ara a entrar a la galeria superior. Per fer-ho cal fer una petita grimpada fàcil, bé, fàcil per als humans. La Mona té una petita crisi d'ansietat en veure que no pot pujar, però l'ajudem i continua la seva progressió canino-espeleòloga. Un cop situats a l'inici de la galeria superior veiem que hi ha tres bifurcacions: la principal marxa de recte, i és la galeria pròpiament dita. A la dreta marxa una altra bifurcació ascendent que arriba fins una segona boca de la cova, uns 3 o 4 metres enllà. A l'esquerra hi ha també una altra boca que accedeix a un espai reduït que queda mort.

Avancem per la galeria superior, la qual també és recta, però no és plana sinó que puja força. És més alta que la inferior, però també més estreta. Es pot avançar sense cap problema caminant. Al terra hi continuen havent restes de la presència d'animals. Aquesta galeria superior té una longitud d'uns 7 o 8 metres, i s'enfila fins al punt més alt de la cova, alçat 7 metres respecte a la base de l'entrada. Al final de la galeria hi ha una petita sala en fort pendent, arrodonida i amb les parets desgastades, indicant una circulació hídrica en algun temps passat. Al sostre alguna petita formació poc destacable.

Reculem per la galeria fins al començament. En comptes de desgrimpar i accedir a la sala de l'entrada, la Sílvia i el Joan tombem a l'esquerra i van a sortir per la boca superior, a la qual s'accedeix mig grimpant sense dificultats. Mentrestant jo m'entretinc en la petita saleta que queda al cantó oposat, és a dir, la dreta tal com sortim de la galeria superior (o l'esquerra en sentit d'entrada). Es tracta d'un petit espai potser d'un metre per un metre, amb alguna petita concreció poc vistosa al sostre.

Sortim de la tuta i desfem el camí fins al ròssec, on ja baixem còmodament fins a l'aparcament. Des de la cova fins a l'aparcament hem trigat poc més de mitja hora, i pujant s'hi estaria poc més si s'encerta el camí. Nosaltres hi hem estat molta estona més ja que anàvem perduts.

Un cop localitzat, l'itinerari sembla fàcil: des de Riugréixer es pren la pista abandonada dels talladors que puja cap a l'esquerra. Es segueix uns 400 metres en forta pujada fins trobar un segon revolt molt marcat. Des d'allí cal fixar-se en una tartera que es veu a l'altra banda del torrent. Al mig del revolt marxa un rastre de vell camí a la dreta que arriba al torrent. Des d'allà cal pujar fins a trobar la tartera i pujar-la per la banda dreta fins més de la meitat. Cal fixar-se en alguna de les fites que hi ha, i en una savina a la nostra dreta. Uns 10 o 15 metres més a la dreta, amagada entre el bosc, hi ha la boca d'entrada.

La Tuta de la Masena és una cova poc interessant des d'un punt de vista espeleològic. Potser ho és més des d'un punt de vista antropològic o humà pel fet que havia estat habitada com a refugi en èpoques de grans penúries. Ens ho hem passat bé intentant localitzar la cova, ja que al final era com un joc de cuita amagar, i ens hem anat animant reconeixent indicis fins a trobar-la.

Topografia

Font i ressenya: Espeleoindex.com