Pirineu aragonès

Val d'Espetal

Entremig de les valls d'Ansó i Echo hi trobem una petita vall força desconeguda que neix als peus de la Peña Forca i s'allarga fins a la bonica localitat de Siresa. Comencem la ruta poc més amunt d'aquesta localitat, quan s'acaba l'asfalt enmig d'una zona de pastures. Remuntem la vall per una bona pista que s'enfila suaument en direcció nord tot passant al peu de diverses bordes. Al cap de 7 quilòmetres s'acaba la pista i acabem de pujar a peu fins al refugi de Reclusa, una petita barraca de pastors al peu del pic de la Ralla. Tornem suaument per la mateixa pista.

Zuriza

A Zuriza hi ha una important cruïlla de camins i alhora la confluència de diferents valls i barrancs que s'aboquen a la vall d'Ansó. Ens enfilarem per diferents valls secundàries, primer al barranc de Gamueta, i tot seguit pujarem per asfalt fins a Linza i seguirem per la pista del barranc de Petrachema fins que s'acaba. Baixem a trobar el barranc de las Eras i enfilem fins al punt més alt, on continuem per un camí. Quan s'acaba baixem a Zuriza on comença el barranc de Pietraficha i pugem per una llarga pista que s'acaba a la coma de Mazandú, al peu de les espectaculars parets de la serra d'Alano.

La Raca (2.278 m.)

A la base de l'estació d'Astún comencem a remuntar per fortes rampes fins al sector central on hi ha un trampolí de salts d'esquí. Uns metres més amunt assolim el modest cim però de grans panoràmiques cap a totes bandes: vall de Canal Roya, Canfranc, el Midi d'Ossau o el pic d'Aspe. Tot seguit una pista llarga i suau ens acosta fins a l'ibón d'Escalar o de las Ranas, i ja de tornada fem una visita ràpida a l'ibón d'Astún o de las Truchas. Només queda tornar per bona pista fins al punt d'inici.

La Trapa

Al poble de Villanua, enmig de la vall de Canfranc, surt una pista que puja durant 13 quilòmetres fins al refugi de la Trapa, al peu mateix de la Collarada. Remuntem la pista còmoda que puja de forma constant i amb algun tram dur fins al refugi del Cubilar de la Espata, lloc on gira del tot i acaba d'enfilar-se fins al punt més elevat. Al final dels prats girem cua, i al cap de poc prenem un divertit corriol que sense grans dificultats baixa fins a enllaçar de nou amb la pista. Continuem fins al bonic racó de la Fuente del Paco, on pedalarem per una bonica avetosa obaga que acaba amb un divertidíssim corriol pel qual baixarem directes al poble.

Garcipollera

Des de Bescós de Garcipollera, un petit poble abandonat al principi de la vall del mateix nom, comencem a pujar per una pista que creua una àmplia zona forestal. Ens enfilem progressivament cap a la Sierra Cruz, el punt més alt de la ruta, i tot seguit baixem fort per una pista trencada fins a la vall de Iguacel. Remuntem la pista principal de la vall fins a la magnífica església de la Virgen de Iguacel, un magnífic monument romànic ubicat enmig d'una gran extensió boscosa i que havia format part d'un antic monestir. Baixem per la pista principal de la vall tot passant pel poblet abandonat d'Acín de Garcipollera, i acabem de desfer la vall per un tram asfaltat fins al punt d'inici. Una ruta fàcil i curta per un entorn boscós de mitja muntanya.

Las Blancas

A cavall entre les valls d'Aísa i Canfranc, l'arrodonida serra de las Blancas neix als peus del pic d'Aspe i s'allarga força quilòmetres cap al sud. Recorrerem pedalant una llarga pista que segueix el seu llom des del coll de la Sierra fins al refugi López Huici, on s'acaba al peu dels pics de Lecherín. És una ruta fàcil tècnicament, ja que farem una llarga pujada per bona pista i un cop arribats al final tornarem pel mateix camí. El més destacat de la ruta són les impressionants vistes sobre les valls i encara més els pics de la capçalera, dominat per l'Aspe i els seus veïns just damunt de la petita i estètica vall d'Igüer.

Plana Canal

Passat el poblet de Puértolas comença una pista que s'enfila per la falda de l'espectacular Castillo Mayor. La pista traça una llarguíssima diagonal fins a l'aparcament que dona entrada al Parc Nacional d'Ordesa, a partir del qual no es pot continuar amb la bicicleta. A gairebé 1.800 metres planegem fins el petit refugi de Plana Canal, i ens apropem fins al llavi del cingle. Sota els nostres peus cau en vertical l'impressionant Canyó d'Añisclo, i al fons podem contemplar la silueta de les tres puntes característiques del massís del Mont Perdut. Tornada fàcil per la mateixa pista.

El Comiello (1.899 m.)

Recorrerem la llarga carena de la serra de Bolave, un bon mirador dels cims d'Ordesa i el canyó d'Añisclo. Comencem a pedalar a Fanlo per una pista que s'enfila fort cap al mirador de la Rayuala, i després d'un petit descans segueix pujant fort cap el sostre de la ruta, on hi ha una petita cabana i un extraordinari panorama. Tot seguit avançarem per una carena de més de 7 km. a través d'una pista precària que uneix diferents puntes. Baixem a visitar el bonic poble de Yeba i iniciem el retorn, primer amb una llarga baixada al barranc de Yesa i tot seguit una pujada dura per terreny sec i solei que ens porta fins al despoblat de Ceresuela. Un últim pujador fins al Cuello Trito i ja només queda un tram suau i agradable per una pista ombrívola fins al punt d'inici.

Biadós

Pedalem per la capçalera de la vall de Chistau remuntant el riu Cinqueta des de San Chuan de Plan fins a Biadós, i tot seguit pugem fort cap als plans de l'Abet, sostre de la ruta. Tot l'itinerari és per bones pistes, primer en pujada moderada des del poble cap als plans on hi ha l'ermita de la Virgen Blanca, i tot seguit un últim pujador fins a Biadós, on hi ha un refugi i un preciós nucli de bordes al peu mateix del Posets. Reculem uns metres i creuem el riu al costat del refugi d'es Plans, on prenem una pista que comença planejant i tot seguit puja cap a la part alta de la ruta que ens ofereix grans vistes cap al Bachimala, la punta Suelza o el massís de Cotiella. Des de les plàcides pastures a gairebé 1.900 metres baixem per bona pista fins al punt d'inici.

Ibón de Plan o Basa de la Mora

Al poble de Saravillo, al lateral solei de la vall de Chistau, surt una pista que remunta pel vessant nord del massís del Cotiella. Una llarga pujada ens deixa al refugi lliure de Labasar, on comença un camí parcialment ciclable que ens acosta fins un dels racons més màgics dels Pirineus, un estany poc profund, d'aigües intensament verdes, sota les parets erosionades de la serra d'Armeña. Gaudim d'aquest racó idíl·lic i tornem al refugi on comença el descens per un corriol directe que té un primer tram força difícil i una segona part deliciosa on es pot fluir a bon ritme.

Pàgines

Subscriure a Pirineu aragonès